Què és la paradoxa de l'avi i per què desafia la lògica? - Aquest concepte planteja una aparent contradicció lògica que impediria alterar el passat sense conseqüències catastròfiques. Neix de plantejar aquest dilema: què passa si un viatger al passat impedeix al seu avi tenir fills? És una paradoxa força senzilla d'explicar i entendre: si tinguessis una màquina del temps per viatjar al passat i aniquiléssis el teu avi abans que aquest tingués fills, el teu pare no hauria nascut i, per tant, tu tampoc podries haver nascut per tornar a enrere en el temps i acabar amb la vida del teu propi avi. En essència, la paradoxa suggereix que una causa és eliminada pel seu propi efecte convertint-se en causalitat inversa, plantejant una aparent contradicció lògica que impediria alterar el passat sense conseqüències catastròfiques.
Es tracta d'un argument molt emprat en la ciència ficció que fins i tot el podem trobar en pel·lícules tan populars com la saga de “Retorno al futuro” o al conte de l'escriptor nord-americà Ray Bradbury “El so del tro”.
Aquest experiment mental ens porta al fet que els viatges en el temps al passat són totalment impossibles; tot i això, segons la física que coneixem fins ara, el viatge en el temps al passat encara no està descartat. La nostra comprensió quotidiana del temps es basa en la física newtoniana, on els esdeveniments progressen linealment des del passat fins al futur. Però la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein desafia aquesta suposició intuïtiva, exposant que el teixit de l'espai-temps no és tan simple i pot comportar-se de formes curioses i en són prova els forats negres.
Com han resolt els físics la paradoxa de l'avi? - La solució que publica Lorenzo Gavassino a la revista Classical and Quantum Gravity, és força interessant. Basant-se en el treball del físic Carlo Rovelli, va demostrar que la termodinàmica canvia en un revolt temporal tancat a causa de fluctuacions quàntiques que poden reduir l'entropia. Va intentar descriure el que passaria termodinàmicament si una nau espacial travessés una corba tancada similar al temps i emergís quan va partir o abans. Com s'esperaria, la partícula es desintegra espontàniament a prop de τ = 0, i roman desintegrada durant gairebé tot el viatge.
Tot i això, a mesura que τ s'acosta [al començament del bucle], la partícula es reconstrueix espontàniament, durant el mateix temps que va trigar a desintegrar-se", explica Gavassino. "Aquest mecanisme és una conseqüència directa de la discretització dels nivells d'energia , i no requereix que ajustem amb precisió les condicions inicials". La disminució de l'entropia comportaria un cost i és que els records es podrien esvair de la memòria (perdries tots els records) i l'envelliment podria tornar a aparèixer, fent que la mort fos temporal en un bucle temporal i anul·lava la paradoxa de l'avi del tot .
"La majoria dels físics i filòsofs creien que la naturalesa sempre evitaria situacions contradictòries, però la meva investigació mostra que la seqüència lògica de la història es desprèn naturalment de les lleis quàntiques", aclareix l'expert. Caldria preguntar-li a Juan Jose Benítez que n'opina, ell que és un expert en això de viatjar en el temps.
La Teoria de la Relativitat, em sembla com una navalla suïssa. Tots els xarlatans en porten una a la butxaca, pretenent fer-la servir per demostrar allò que en realitat només comença amb paraules i acaba amb paraules. Però solen oblidar-se de dir el que és fonamental: Que la navalla suïssa plegada a la butxaca, no serveix per a res si no l'obres; és a dir, si no experimentes allò que teoritzes. Es en aquest punt quan les paraules esdevenen fets.
ResponEliminahi una anècdota sobre la relativitat.
ResponEliminaLa anécdota que contaba José Luis de Vilallonga sobre Einstein y Fernando Lamas es bastante divertida. Según Vilallonga, estaban en una fiesta en Los Ángeles en los años cincuenta, y Fernando Lamas estaba charlando animadamente con alguien en un rincón. Cuando le preguntaron qué le estaba contando a esa persona, Lamas levantó una ceja y preguntó: "¿Profesor? ¿Qué profesor?".
Le dijeron que se trataba de Albert Einstein, y Lamas, sin perder la oportunidad, le contó al famoso físico que en Hollywood siempre está rodeado de mujeres hermosas y que todo es relativo. Einstein, con una sonrisa, le respondió que también tenía una teoría sobre el asunto, y Lamas, temiendo que le explicara su famosa teoría de la relatividad, se despidió rápidamente.
Si vas en un vagón de tren en movimiento,si vas al bar desde tu asiento y tardas 1 minuto,habrás recorrido unos metros.Pero respecto al exterior la distancia ha sido mucho mayor,si es en un AVE,no te digo.Es el ejemplo que se pone a los alumnos ,para 3xplicar la teoria de la relatividad..El movimiento es relativo,depende del punto de referencia,de los ejes de coordenadas.La Antropia,es un fenómeno que explica,que la energía se puede transformar(de eléctrica a magnética, ejemplo),pero se degrada,hasta que al final nos quedamos sin ella.La Física cuántica, explica que la energía no es continua,sino que se d3sarrolla en cuantos. A ver si con eso se puede 3xplicar,lo de moverte en el tiempo.
ResponEliminaSaludos
Se escapa a mi capacidad de comprensión. y sobre todo a mi sentido común. Pero vete tú a saber, sabemos tan poco que todo es cuestión - en el fondo - de fe y conocimiento, eso que a ti te sobra y a mí me falta, lamentablemente.
ResponEliminaSaludos.
A mí me ocurre como a ti FRANCESC aún con fé : ) pero sin conocimientos , todo suena a película de ciencia ficción ...Creo q con esto pasa como con es frase q dicen en un anuncio de ruedas...La potencia sin control , no sirve de nada ...Aún así , a mí me gustaría viajar más a mi pasado a mi futuro..aunq sinceramente, puestos a preferir me gusta estar donde estoy.. ni más atrás, ni más adelante ...La paradoja y su resolución, parecen jugadas de ajedrez ideadas por robots q ningún humano puede materializar ( por ahora)así pues, n os quedamos tal cual...aquí mismo, sin movernos : ) Un abrazo fuerte y buena semana lineal ; )
ResponEliminaQue me quede como estoy, dicen...
Elimina¡Un abrazo!
Me conformo,de haber sido querido por mis padres(pasado) ,de amar a mi familia(presente) y dejar futuro con mis nietos.Me considero un eslabón ,en la cadena de la vida.De ninguna manera volver al pasado,ni saltar al futuro.
ResponEliminaSaludos
Resumido con una frase de mi padre: Pel que hi fem ja estem be aquí.
ResponEliminaUn hombre sabio, tu padre
ResponElimina