MORT D'UN MANTER, NEGLIGÈNCIA MEDIÀTICA

La cobertura de la mort de Mahmoud Bakhoun, ofegat al Guadalquivir mentre era perseguit per dos agents, demostra que els mitjans difonen acríticament les versions policials. Joaquin Urias a ctxt.

Mahmoud Bakhoun era veí de la barriada de Los Pajaritos, a Sevilla, des de fa anys. Va néixer al Senegal, però les circumstàncies el van portar a emigrar fins aquí. No era el que ara anomenen “un il·legal”; tenia permís de residència i de treball en regla. Tot i això, últimament estava aturat i es buscava la vida venent samarretes al carrer. El que la gent anomena “un manter”.

El 29 de desembre hi estava dedicat juntament amb altres companys a la cèntrica i sevillana avinguda de la Constitució. Els venedors van ser sorpresos per uns agents de la policia local; alguns van abandonar les seves mercaderies, però Bakhoun va fer un farcell amb elles i va arrencar a córrer perseguit pels agents. El següent que sabem amb seguretat és que, quinze minuts després, va morir ofegat al riu Guadalquivir.

La policia local va donar part de la seva mort amb una nota de premsa titulada “Dos agents de Policia Local es llancen a la dàrsena del Guadalquivir per intentar rescatar un jove que s'acabava de llançar a l'aigua”. L'heroica gesta es matisava al cos de la nota, indicant que es van trobar al moll amb aquesta persona que “davant la presència policial comença a córrer”. Tot seguit, segons aquesta versió oficial, es va mostrar nerviós i “amb intencions de llançar-se al buit”. Immediatament es va llançar a l'aigua, malgrat que  va demostrar una “evident incapacitat per mantenir-se a la superfície”, segons l'argot policial. Els agents llavors van intentar rescatar-lo, però no el van trobar..

Nombrosos mitjans de comunicació van recollir acríticament la versió policial

Aquell mateix dia, i l'endemà, nombrosos mitjans de comunicació van recollir acríticament la versió policial. Cap d'ells no va recollir la versió dels familiars i amics de la víctima. a un riu gelat davant la presència d'uns policies que no anaven, ni tan sols, a aturar-lo. De fet, van publicar aquestes protestes com uns greus desordres, tot i que l'únic incident reflectit va ser que un dels companys del manter mort va llançar un objecte contra un cristall de la seu policial que va quedar esquerdat, sent detingut per això. De l'incident donava fe un vídeo gravat pels mateixos policies des de dins, que va ser difós en primera instància per les xarxes socials de Vox, a atribuir al peu de foto les imatges a aquest partit ultradretà, encara que era evident la seva autoria policial. No els va merèixer cap reflexió.

Sembla que el sistema de mitjans de comunicació espanyol es basa a difondre acríticament les versions policials, fins i tot quan es refereixen a danys patits per persones sota la seva custòdia o que serien detingudes a les xarxes socials, centenars de ciutadans, guiats pels titulars. de la premsa, van carregar contra qualsevol que posés en dubte aquest estrany suïcidi o demanés una investigació.

Tot i això, el cas està lluny de ser tan clar. L'endemà, els portaveus policials van començar a canviar la seva versió, atemptat a l'autoritat. Tot i que la condemna fos antiga i malgrat que el delicte d'atemptat al nostre país, malauradament, sovint amaga excessos policials, els mitjans van entrar sense dubtar en aquesta campanya de desprestigi. Alguns, pràcticament, van venir a dir que això explicava la mort. Un diari amb grapa va portar aquesta dada en grans lletres a la seva portada, de suïcidi plausible.

Poc després, la policia local va reconèixer que en realitat no es va ensopegar amb Bakhoun per casualitat com deia el seu primer relat, sinó que ho van estar perseguint durant un quilòmetre i mig fins al riu Si a algú li sembla estrany que la policia local de Sevilla persegueix amb diversos mitjans, en ple dispositiu nadalenc, a un manter durant una llarguíssima distància, a molts periodistes, en canvi, els sembla una cosa lògica i normal, al capdavall, la seva diligència professional com a informadors no els impedeix anar difonent com a bones versions contradictòries, mentre vinguin totes de la policia.

Tot i això, poc després l'autoritat policial torna a canviar el seu relat i treu a la llum que el jove no es va llançar al riu des del pont, sinó que es va penjar durant “minuts” d'uns pals per amarrar vaixells, des d'on va caure a l'aigua . A partir d'aquí l'assumpte està ple d'interrogants per a tots, menys per a la premsa. Ningú diu que Bakhoun fos llançat al riu per la policia, però no hi ha explicació al fet que fos perseguit amb tants mitjans policials durant una distància tan llarga. Tampoc ja està clar si va saltar d'un pont, com deia la primera versió, o va caure per no poder aguantar més, com insinua la tercera. Fins i tot creient la darrera explicació policial no sabem quants minuts realment va estar aquesta persona penjant d'un amarratge sobre el Guadalquivir, ni com va ser auxiliat en aquell moment. Hi ha dubtes fins i tot si els policies es van llançar al riu immediatament o una vegada que el cos s'havia enfonsat. En fi, que l'heroica acció policial podria ser una suma de negligències que van acabar amb la mort d'una persona. O no. Sense una investigació profunda és difícil donar resposta a tants interrogants.

Mentrestant, però, els nostres mitjans de comunicació haurien de reflexionar sobre quin volen que sigui el seu paper a la societat. Poden ser el gos guardià que vigila el poder i posa en evidència els seus excessos, o esdevenir, simplement, portaveus acrítics del poder que es limiten a donar difusió a les seves mentides. Per descomptat, si els nostres periodistes no es qüestionen les notes oficials, no donen espai a les versions de tots els implicats en qualsevol fet i no assenyalen les contradiccions de la història oficial, estan destinats al segon.

Els periodistes seriosos i compromesos existeixen. Conec massa bons periodistes, dels quals no publiquen sense contrastar, per conformar-me amb aquest nou món. Mahmoud Bakhoun era una persona abnegada, disposada a treballar en allò que fos per poder enviar diners a la seva família. No era el tipus de persona que veu un policia i es llença des d'un pont encara que no sàpiga nedar. Segurament alguns periodistes creuen que ser negre i africà és explicació suficient per a qualsevol irracionalitat si ho diu la policia. La realitat és, sens dubte, molt més complicada, i necessitem saber de debò què li va passar a aquest veí de Sevilla. El dubte és: hi ha algú disposat a explicar-ho?