“Com pot ser veritat que hi hagi tants pobres? Si fos com diuen, es veurien”. Aquestes frases les va pronunciar no fa pas gaire un responsable polític madrileny que intentava tirar per terra el que els informes de les oenagés apunten sobre la desigualtat cada vegada més gran i l’exclusió social (el 2024, gairebé 9,5 milions de persones). La resposta la dona Càritas, per mitjà dels informes Foessa, referents en l’estudi de la situació social d’ Espanya: la gran majoria de la pobresa queda amagada per als ciutadans perquè identifiquen aquesta situació amb el sensellarisme (la imatge d’una persona dormint al carrer és la que més es reconeix amb la pobresa), el barraquisme o les cues de la gana. I no és així.
L’últim informe Foessa deixa clar que hi ha una pobresa que passa desapercebuda, però que existeix i, a diferència d’etapes anteriors, en què la falta de feina era la causa més rellevant d’exclusió, ara està molt vinculada amb l’habitatge, una vegada que el mercat laboral ha millorat de manera clara. L’informe Foessa alerta d’una pobresa ignorada perquè no està vinculada a les barraques o el carrer, A això cal sumar-hi el procés de “descapitalització” de les llars excloses des de la crisi financera: si el 2013 el 57% de les llars en exclusió tenien un habitatge en propietat, fins i tot amb pagaments pendents, ara aquesta proporció s’ha reduït a tres de cada deu. “Les famílies en exclusió social, per tant, tenen més difícil accedir o, en menor mesura, mantenir un habitatge en propietat, i s’exposen cada vegada més a accedir a un habitatge en precari, cosa que influeix radicalment en la seva inseguretat jurídica i vital”, assenyala aquest treball.
Això es tradueix en un augment de les llars en situacions greus d’amuntegament, en què cada persona té menys de 15 metres quadrats, fins a arribar al 7% de la població. Quines són aquestes llars? Les que es veuen forçades a compartir pisos amb més persones, a tornar a la casa de pares o familiars i conviure-hi, a recórrer als anomenats nanopisos o que tenen incapacitat per buscar un altre habitatge quan augmenta la família, encara que sigui una necessitat. En aquesta situació viuen la barbaritat de 3,4 milions de persones.
També ha crescut el nombre de llars que han recorregut a habitatges en pitjors condicions des de diferents punts de vista: amb situacions d’insalubritat (ha augmentat un 82% des del 2018), en barris marginals amb entorns degradats (es duplica), o amb falta dels equipaments més bàsics (1,8 punts percentuals més que el 2018). I es renuncia a l’adequació de l’habitatge a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda, per exemple.
L’accés a l’habitatge és un dels aspectes determinants de la situació de pobresa actual, però hi ha més canvis que no tenen tant a veure amb aquest aspecte i sí amb la falta de feina o la precarietat laboral. L’exclusió social es troba tant en l’entorn urbà com en el rural, en totes les comunitats i en tota mena de barris i municipis de diferents mides i característiques, assenyala Raúl Flores, secretari tècnic de la Fundació Foessa.
Però tot i així, l’exclusió social és preferentment un fenomen urbà: un 54,6% de les llars en situació d’exclusió es localitzen en entorns urbans, davant un 10,5% en entorns rurals, i la resta estan en situacions intermèdies. L’evolució més recent mostra un empitjorament en l’entorn rural, que registra un increment especialment en l’espai de l’exclusió greu, el pes del qual ha crescut del 8,7% el 2018 a l’11% el 2024”, assenyala aquest treball.
A més, deixa clar que malgrat que els barris més degradats són els que acullen un percentatge més alt de persones en situació de pobresa, els barris acomodats no se’n lliuren, encara que la majoria dels ciutadans no ho adverteixin. Això no treu que l’exclusió social greu als barris degradats sigui més del doble que la que hi ha als barris en bones condicions, expliquen des de Foessa.
L’informe de Càritas revela canvis en el perfil de l’exclusió en la societat espanyola. De moment, i més enllà de les fluctuacions cícliques, les diferències en la incidència de l’exclusió social greu segons l’edat s’han anat incrementant notablement, fins a multiplicar-se per sis entre els extrems: mentre els grups de més edat mostren una clara tendència a una millora gradual, els grups més joves són els que més han empitjorat. En concret, la infantesa ha vist com l’exclusió social greu l’afecta més del doble ara que el 2007.
Pobresa oculta: 3,4 milions de persones viuen amuntegades o en minipisos - Celeste López a la vanguardia.com
Resulta estremecedor leer estos informes, pero es totalmente cierto que la desigualdad, lejos de suavizarse se radicaliza.. la pirámide tiene forma de reloj de arena raro, con base cada vez más grande, se estrecha en el centro en la clase media, al más maltratada en los últimos años con diferencia y arriba, una base pequeñita pero que acumula el 98% de la riqueza mundial.. ¿ cómo se puede permitir esto? a mi me parece tan inmoral como que la gente mate o robe impunemente y sieeeempre me sale la vena bolchevique de colocar una raya por arriba, no en una cantidad pequeña.. ponerles un tope por ejemplo de 1000 millones, porque la gente tiene que tener derecho a crecer y mejorar , la propiedad privada es imprescindible pero no esas locuras de fortunas que ni en mil años van a disfrutar, con el exceso se liquidaba más que de sobra el hambre en el mundo y todo el mundo tendría una casa digna .. sí, sin duda hoy, el mayor problema en este país .. más del 60% de los ingresos de algunas personas son para pagar alquileres, en algunos casos incluso más .. como no corten de raíz el boom de los pisos turísticos, sobre todo allí donde más se necesita viviendas o terminaremos en riñas tumultuarias por un piso. Un abrazo fuerte FRANCESC!
Ningún gobierno hará nada para corregir estas desigualdades, que irán a más, esa es la realidad.
Un abrazo.
No sé cuantos hay, sí sé cuantos centros hay en Barcelona y cuantos se han abierto de nuevos de quince años para acá.
Me dirán que hay mucha gente foránea, lo que sucede es que para que me lo digan habrán tenido que pisar el barro, y todo aquel que me lo dice.,de oídas, porque no sabe lo que es, ni los que hay, ni los platos que se sirven cada día, ni quien lo paga, ni como se paga...
Así que prefiero no entrar en polémicas.
Ha subido un 10% más del 24 al 23 y el 40/45% son foráneos, el resto son de aquí. Tengo mis estudios propios de TdC.
Ahhh, hay que contar que se abrión Santa Anna y el comedor de plaça Pedrò. Ahí si que no tengo idea.
I no tots el que van a TDC son forànis.
Es un problema real,pero nadie habla del empobrecimiento de lo que antes se decía clase media,cada vez con menos recursos,con menor poder adquisitivo.Con dificultad para tener una vivienda de alquiler y menos de compra.
Compartir piso,por habitaciones ,es el modelo de ahora.Siempre queda marchar a un pueblo alejado de la metrópoli. Vamos a una sociedad igualitaria, pero en la pobreza.
Saludos
Llenar la España vaciada es una de las soluciones, pero no es fácil, y en cuanto a la clase media, está a la baja cada vez más y veo difícil que logre remontar.
Saludos.
¿Llenar la España vaciada? ¿Eso es la solución a la pobreza? —Seguramente lo he entendido mal, porque no lo veo por lado alguno. Llenar la España vacia o vaciada, sería simplemente llevar la pobreza a los pueblos y el mundo rural, para que no ensucien la imagen de las ciudades. ¿Es eso?
Dic que és una de les solucions, sobretot per incorporar migrants a llocs de treball, a GUISSONA ho han fet amb escreix, i a més d'una població de l'Aragó també. Tinc aquesta vella idea que es poden repoblar pobles abandonats amb migrants, i amb un ajut inicial estatal. Insisteixo en el fet que és una de les solucions, n'hi ha més.
Salut.
La España vacía, bonita para fines de semana La metrópoli para cada día A ver si el dinero que debe España, se aplica a Rodalies
13 mil millones. Que no vaya al Prat
Saludos
.
Son unos 8 mil millones al año, el déficit discal, reconocido en su dia por el propio Montoro, o sea que es mucho más de 13 mil. En cuanto a la España vaciada, en alguno sitios poco a poco se va llenando.
Copilot dice:Hay varios pueblos en la España Vaciada que están recibiendo a gente de las ciudades. Por ejemplo, en Aragon y Castilla-La Mancha, hay iniciativas para repoblar estos pueblos ofreciendo trabajo y vivienda. Algunos ejemplos recientes incluyen pueblos como Monroyo en Teruel y Almadrones en Guadalajara.
Saludos.