José Saramago va escriure en un dels seus llibres que la irresponsabilitat i l’excés d’alcohol es disputen mútuament les carreteres per veure qui s’estavella primer. La metàfora del Nobel portuguès era una manera d’avisar del fet que un irresponsable és com el conductor ebri que pot atropellar qualsevol innocent que passi per davant. 

El vot de dimecres de PP i Junts al Congrés costa d’explicar a tothom. També Vox es va afegir a la festa, esclar que ells són de Mart i estan més pendents d’embarcar en una nau d’Elon Musk que els porti al planeta vermell que no pas d’una altra cosa.

El resultat de la sessió parlamentària va ser una mena d’atropellament col·lectiu. Populars i postconvergents van voler castigar el Govern espanyol, però la sensació és que ens van castigar a tots. La seva posició va paralitzar de moment l’augment de les pensions, va suposar l’increment del preu del transport públic, va impedir un endeutament més gran per a València a fi de finançar les despeses de la dana i va frenar gairebé 10.000 milions a compte per a les comunitats autònomes. En una derrota parlamentària no hi havia perdut mai tanta gent. Per això no s’entén la cara somrient de Miriam Nogueras. Esclar que també el Joker reia a les pel·lícules de Batman abans de fer les malifetes.

La política no pot ser víctima de la irresponsabilitat dels dirigents. Les irresponsabilitats generen descon­fiança, impunitat i frustració. Són un valor antisocial, propi de narcisistes que només pensen en ells. El PP no acaba d’entendre què vol dir fer oposició i a Junts pensen que la confrontació els dona rèdits, ignorant que quan no s’entenen els seus enfrontaments desconcerten els seus simpatitzants i fidelitzen els que no els suporten.

A la sessió del Congrés en què el decret òmnibus va decaure, les crítiques més dures contra els postconvergents no van ser dels socialistes, sinó dels republicans, i això va posar de manifest que l’última foto de Waterloo té el valor d’una selfie. Khrusxov deia que, de vegades, els polítics prometen construir un pont encara que no hi hagi riu, però encara són pitjors aquells que volen construir un riu on mai hi haurà cap pont. És el que passa amb els irresponsables. Màrius Carol a la vanguardia.