UN EXERCICI D'IRRESPONSABILITAT


José Saramago va escriure en un dels seus llibres que la irresponsabilitat i l’excés d’alcohol es disputen mútuament les carreteres per veure qui s’estavella primer. La metàfora del Nobel portuguès era una manera d’avisar del fet que un irresponsable és com el conductor ebri que pot atropellar qualsevol innocent que passi per davant. 

El vot de dimecres de PP i Junts al Congrés costa d’explicar a tothom. També Vox es va afegir a la festa, esclar que ells són de Mart i estan més pendents d’embarcar en una nau d’Elon Musk que els porti al planeta vermell que no pas d’una altra cosa.

El resultat de la sessió parlamentària va ser una mena d’atropellament col·lectiu. Populars i postconvergents van voler castigar el Govern espanyol, però la sensació és que ens van castigar a tots. La seva posició va paralitzar de moment l’augment de les pensions, va suposar l’increment del preu del transport públic, va impedir un endeutament més gran per a València a fi de finançar les despeses de la dana i va frenar gairebé 10.000 milions a compte per a les comunitats autònomes. En una derrota parlamentària no hi havia perdut mai tanta gent. Per això no s’entén la cara somrient de Miriam Nogueras. Esclar que també el Joker reia a les pel·lícules de Batman abans de fer les malifetes.

La política no pot ser víctima de la irresponsabilitat dels dirigents. Les irresponsabilitats generen descon­fiança, impunitat i frustració. Són un valor antisocial, propi de narcisistes que només pensen en ells. El PP no acaba d’entendre què vol dir fer oposició i a Junts pensen que la confrontació els dona rèdits, ignorant que quan no s’entenen els seus enfrontaments desconcerten els seus simpatitzants i fidelitzen els que no els suporten.

A la sessió del Congrés en què el decret òmnibus va decaure, les crítiques més dures contra els postconvergents no van ser dels socialistes, sinó dels republicans, i això va posar de manifest que l’última foto de Waterloo té el valor d’una selfie. Khrusxov deia que, de vegades, els polítics prometen construir un pont encara que no hi hagi riu, però encara són pitjors aquells que volen construir un riu on mai hi haurà cap pont. És el que passa amb els irresponsables. Màrius Carol a la vanguardia.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Lo que no puede ser es que utilicen a los viejos,en sus paguitas,para hacer política. Si te doy un caramelo,para que no te des cuenta,de lo que te meto,como es legalización de los ocupas,aumento de impuestos,sobretodo a los autónomos, muchas más cosas.Todo para tener contento a la parte MAS izquierda de tu gobierno.
    La cosa es fácil, por decreto ley,la subida de pensiones y luego plantea los otros apartados.Ya se que es política, pero no somos tontos.
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Así acabará, han caído en su propia trampa. Y Sánchez sale ileso. Por eso decía ayer que Junts nada tiene que ver con CIU, y si, en cambio, ERC.

      Elimina
  2. Lo peor es q son muy conscientes y por tanto responsables de cuanto hacen, solo que les da igual , juegan a tirar de la cuerda un poquito mas a ver si rompe y la cuerda aguanta, pero todos nosotros no q somos quienes siempre nos rompemos y pagamos los platos rotos de sus bromillas, por eso se ríen ¿qué más les da? ellos a lo suyo, q nunca es lo nuestro, pero vamos , q todos están en lo mismo, depende la partida q sea...un abrazo!!

    ResponElimina
  3. Se acabará arreglando, es un tira y afloja entre ellos, que perjudica más al PP i Junts que al PSOE. Curioso que el edificio de París cedido al PNV, aparte que es de recibo (fue expropiado por los nazis y entregado a Franco), ya lo había prometido M.Rajoy al PNV. Este es el principal argumento del PP contra la ley ómnibus.
    ¡Un abrazo!

    ResponElimina
  4. Mira, también hay otra cosa. No puede ser que todo vaya en un paquete. No puede ser. Cada cosa se ha de votar por propia, lo que no se puede es meter todos los decretos en un saco.
    Pensiones= se vota.
    Subvenciones= se vota
    Ley de amnistía= se vota...
    pero todo en un saco , como que no.
    Y los de Junts se han cansado. Y lo encuentro normal. Jugamos al trile y los mismos que ahora acusan (Pp y ER), dejo de lado Porcx, son los que en otras ocasiones han querido hacer el mismo trile pero no les salió.
    Salut

    ResponElimina
  5. La llei òmnibus no és un invent del PSOE, el PP l'havia fet servir, és un joc de triler, però legítim, forçat per les circumstàncies. Han caigut en el parany creat per ells mateixos.
    Salut.

    ResponElimina
  6. Si es que no tienen otra cosa que hacer. Que se entretengan con una ley y luego otra

    ResponElimina
  7. Ya, pero eso no es serio, deberían saber que con los jubilados no se juega.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada