“A la immensa fossa comuna dels dies irrellevants, enterrats en massa en un lloc desconegut, sense cap làpida i cap inscripció, on estan regirats els cadàvers dels dimecres i els diumenges, els març i els octubres, de sobte destaca el mausoleu d'un dia que encertem a nomenar, i al que ens passem tornant-hi per posar flors. La majoria d'aquests mausoleus estan aixecats sobre les restes d'un dia de viatge o d'excursió, en què estimem i en què vam ser estimats.
Mesurem amb precisió la longitud de les nostres vides en un eix horitzontal que va des del dia que naixem fins a aquell en què morim, i, tanmateix, no tenim cap magnitud, cap manera de mesurar aquest altre eix vertical, el de la intensitat o la profunditat del viscut, el que confereix un relleu, una orografia al tall horitzontal de la vida, on estan marcats els dies que despunten o els que van ser precipicis o naufragis.” - Jacobo Bergareche, Estaciones de regreso
.jpeg)
Me confirmo con una línea horizontal paralela a la abscisa, donde los días son iguales.
ResponEliminaBonito, el escrito
Saludos
Bergareche es un escritor muy interesante.
ResponEliminaSaludos.
Pues mira, por tu culpa, grandísima culpa, (siempre que puedes la sacas en primera página) ,me estoy enamorando de la Nogueras...me gusta su sonrisa de perdonavidas...me flagela...ufff...es que me pone...jooo, ya te digo...me vaaaa...me vaaaaaaaaaaaaa...me vaaaaaaaaaaaaaaaaa.....mevaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa..me vaaaaaaaaaa la Nogueras y su mirada de aqui pa ayaaaaaaaaaaaa...
ResponEliminaufff ya me está quitando a la Cospedal del corassssón...
Ufff..me imagino comer en El Ventorro con la Miriam
-Qué vols, Miriam...
--l´independencia ¡¡¡
-No, ara no és el moment, qué vols de dinar ¡¡¡
-peix...i tú?
-Ufff Miriam, jo ....cunill
Marededeu, el somriure de la Nogueras es el somriure de l'estulticia rancia, la sonrisa vertical.
EliminaJo Miquel, no sigas por ese camino, que me rompes el equilibrio mental
ResponEliminajajajajajaja la culpa no es mía, es del Francesc ¡¡¡ siempre me la pone en primera página ¡¡¡¡ y siempre me sonríe ¡¡¡ jajajaja
EliminaYo creo que sí disponemos de ese eje vertical para valorar la magnitud de lo vivido, pero es a disposición de cada individuo.
ResponEliminaSucede que a menudo es difícil, mirar hacia atrás sin ira o sin vergüenza.
ResponElimina