Acabo de llegir “El món d'ahir, Memòries d'un europeu”. El seu autor, Stefan Zweig, mostra a la seva obra una anàlisi detallada de la situació europea que li va tocar viure. Un bon llibre per estudiar i comprendre l'arribada de les dues Guerres Mundials que l'autor va viure i va patir en primera persona, escriu Antonio Franco García al diario.es.

Després de mostrar-nos la seguretat del seu món durant el darrer terç del segle XIX, Stefan Zweig ens introdueix a l'adveniment de la Primera Guerra Mundial:
“...encara avui, en pronunciar la paraula estiu, automàticament em ve a la memòria aquells radiants dies de juliol que vaig passar a Bade, a prop de Viena....vaig interrompre la lectura del llibre que estava llegint en un lloc apartat de l'enrenou de la gent...De sobte, l'enrenou i l'alegria dels que gaudien aquell esplèndid dia... es va dissipar... un comunicat. Es tractava d'un telegrama anunciant que la seua Altesa Imperial, l'hereu al tron ​​i les seues esposes, que havien anat a Bòsnia per assistir a unes maniobres militars, havien caigut víctimes d'un vil atemptat polític....”

Sorprèn que Stefan Zweig recordi l'actitud dels que van anar a llegir la notícia: “...Al cap de dues hores ja no s'observava cap senyal d'autèntica aflicció. La gent xerrava i reia, ia la nit la música va tornar a sonar a tots els locals... L'endemà els diaris van publicar extenses necrologies en què expressaven com cal la seva indignació per l'atemptat.

Era impossible sostreure's a la impressió que s'estava preparant algun tipus d'acció a través dels diaris, però ningú no pensava en la guerra. Ni els bancs ni les empreses ni els particulars no van canviar els seus plans. Què ens importava aquella disputa eterna amb els serbis que, com tots sabíem, en el fons havia sorgit a causa d'uns simples tractats comercials referents a l'exportació de porcs serbis?

Ningú no pensava seriosament en una guerra durant aquells dies. Menys encara en una Gran Guerra. Però després van venir els dies crítics del juliol... cada notícia contradeia l'anterior. Feia la impressió que la declaració de guerra entre Àustria i Sèrbia anava de debò.“

La població es va veure immersa en una guerra que va ser preparada a través de la premsa i la ràdio. La guerra venia impregnada de tints romàntics.:

 “Aquella maror va irrompre en la humanitat tan de sobte i amb tanta força que, desbordant la superfície, va treure a flor de pell els impulsos i els instints més primitius i inconscient de la bèstia humana: el que Freud va anomenar amb clarividència”.

Em pregunto si avui la societat, amb tots els mitjans tecnològics a l'abast, no ha entrat també en una desgana cultural.

Acabada la Primera Guerra Mundial, en què per cert l'autor va participar al bàndol alemany per la seva condició d'austríac, Stefan Zweig s'endinsa en els principis de la Segona Guerra Mundial:

“...No recordo quan vaig sentir per primera vegada el nom d'Adolf Hitler...Aquell nom no em deia res...A saber quants noms d'agitadors i colpistes, avui ja completament oblidats, apareixien a la desbaratada Alemanya d'aleshores. , camises marrons i braçalets cridaners amb l'esvàstica. S'exhibien pels carrers cantant i vociferant.
No vull pecar de pessimista, però molts d'aquests patrons comencen a repetir-se al món actual.