La idea bàsica que travessa la història moderna i el liberalisme modern és que el públic ha de ser marginat. El públic en general és vist no més que com a exclosos ignorants que interfereixen, com a bestiar desorientat. Noam Chomsky aborda en la seva reflexió la manera com les elits i els poders establerts han gestionat la participació del públic en les decisions polítiques i socials. La citació reflecteix una crítica profunda cap al liberalisme modern i l'evolució de les societats democràtiques contemporànies.

Chomsky suggereix que, al llarg de la història moderna, hi ha hagut una tendència sistemàtica a marginar la majoria de la població. Aquesta exclusió no és un accident, sinó una estratègia conscient per mantenir el control a mans d'uns quants. El liberalisme modern, en la seva forma inicial, pretenia emancipar les persones i estendre la llibertat i la democràcia. Amb el temps, però, Chomsky argumenta que aquestes idees van ser cooptades per les elits per servir als seus propis interessos.

En aquesta visió, el públic general és vist com a incapaç de prendre decisions informades i racionals. Se'l considera una massa ignorant que podria posar en perill els interessos dels poderosos si se li permetés participar plenament en el procés democràtic. Aquesta perspectiva es tradueix en pràctiques que limiten la influència del ciutadà comú, com ara campanyes de desinformació, manipulació mediàtica i estructures polítiques que afavoreixen la concentració del poder.

Chomsky assenyala diversos mecanismes utilitzats per mantenir aquesta marginalització. Entre aquests, la manipulació dels mitjans de comunicació juga un paper crucial. Els mitjans, controlats en gran mesura per corporacions i elits, actuen com a eines de propaganda que modelen l'opinió pública en benefici dels interessos dominants. A més, l'educació i la cultura de consum també es fan servir per desviar l'atenció de qüestions essencials i fomentar la conformitat i l'individualisme.

Aquesta crítica de Chomsky continua sent rellevant avui dia, en un món on les desigualtats socials i econòmiques persisteixen i, en molts casos, s'aprofundeixen. La reflexió convida a qüestionar les estructures de poder ia cercar formes de participació més inclusives i democràtiques, on la veu de tots els ciutadans sigui escoltada i valorada.

Chomsky no sols assenyala un problema, sinó que també incita a una reflexió crítica sobre com podem construir una societat més justa i equitativa, on el públic no sigui merament un espectador passiu, sinó un actor actiu en la construcció del seu propi destí. A que esperem?