MEMEX 451

Vannevar Bush, el 1945, descrivia una mena d'escriptori equipat amb pantalles, microfilms i mecanismes de control que permetrien navegar per la informació mitjançant enllaços associatius, en lloc del sistema jeràrquic dels arxius tradicionals. El va anomenar Memex. Bush, enginyer i científic nord-americà, va ser el director de l'OSRD durant la Segona Guerra Mundial, l'organisme encarregat de supervisar el projecte Manhattan. El 1994, el president Roosevelt li va escriure una carta sol·licitant-li recomanacions sobre com aplicar en temps de pau els avenços científics de la guerra. La resposta va ser l'informe Ciència, la frontera sense fi, on advocava per crear una agència nacional dedicada a finançar la recerca científica bàsica. EUA va crear la National Science Foundation (NSF). Josep Maria Ganyet.

Sense la NSF, no s'entén la revolució científica i tecnològica del segle XX. El seu treball ha estat fonamental en el desenvolupament dels superordinadors, de la investigació en climatologia, bioinformàtica i física de partícules, en IA i aprenentatge automàtic, en robòtica, i en el desenvolupament d'internet als seixanta. I d'internet a la world wide web dels noranta. La tecnologia no sols connectava ordinadors, sinó que connectava informació amb enllaços, informació accessible a tothom. Internet va passar de ser una eina acadèmica i militar a fenomen social i comercial. Informació interconnectada, associativa ia l'abast de qualsevol: el Memex de Bush.

Després de la bombolla de les puntcom, el 2000, va sorgir una idea de web més oberta, menys privativa i sobretot participativa. Va arribar la Web 2.0, amb projectes com la Viquipèdia, els blocs o l'Internet Archive, una mena de biblioteca d'Alexandria que conserva tot el que hi ha a la web. La web es feia social; ja no connectava només continguts, sinó que ara connectava persones. El 2010 va sorgir la millor tecnologia mai creada per connectar persones i organitzar-se: les xarxes socials. Twitter i Facebook van canalitzar grans moviments socials: les primaveres àrabs, el 15M o el #MeToo.

Però, ai, es va imposar la visió turbocapitalista, o el que és el mateix, en vam cedir la gestió a les màquines. Les grans tecnològiques van confiar als algorismes d'IA la tasca de maximitzar el temps que hi passem sense importar-ne el preu, ni individual, ni social. Els algoritmes van començar a modelar què vèiem, què llegíem i amb qui interactuàvem. La IA va descobrir patrons invisibles als ulls i, sense adonar-nos-en, va redefinir la realitat. 

Cap al relat únic - Quan els fets es converteixen en un obstacle, la solució del tirà no és ajustar-s'hi, sinó destruir la credibilitat de qui els valida.

Segons el pope de la IA Stuart Russell, “intel·ligència és la capacitat d'un agent per acostar-se als seus objectius mitjançant les seves accions, tenint en compte el seu entorn”. Si aquest entorn que percebem està filtrat, distorsionat o modelat per algorismes que prioritzen el benefici per sobre de la veritat, les decisions que se'n derivin seran per força errònies. Si qui pren decisions sobre la base d'aquesta realitat és Elon Musk, Donald Trump o el president de Corea del Sud, la cosa es complica. The Guardian va identificar els tuits conspiranoics sobre la situació a Gran Bretanya que van empènyer Musk a impulsar una campanya racista i guerracivilista (una altra). El president de Corea del Sud, Yoon Suk Yeol, va declarar la llei marcial influenciat per les teories conspiranoiques difoses a YouTube, xarxa a la qual és addicte. Alguns experts parlen de la primera insurrecció instigada per algorismes. Aquesta visió de túnel no admet matisos. Quan el relat ha de ser únic i incontestat, qualsevol dada discordant es converteix en una amenaça. Ho demostren les nombroses disputes de Trump contra mitjans d'informació com la CNN, New York Times o The Washington Post. No es tracta només de desacreditar els missatges, sinó de castigar el missatger perquè, en el futur, s'autocensuri.

Un altre exemple és la crida d'Elon Musk a boicotejar Wikipedia simplement perquè es nega a citar-lo com a fundador de Tesla. Musk vol que la història s'escrigui a la seva manera, però Wikipedia, basada en la verificació col·lectiva, no admet verificacions al servei de l'ego: Musk no va fundar Tesla, va entrar com a inversor posteriorment. Atacar qualsevol font dinformació independent és de P3 de totalitarisme.

La víctima següent és l'acadèmia. L'acadèmia és un contrapoder essencial per a una bona qualitat democràtica. Estableix mecanismes objectius per contrastar la realitat i evitar que el discurs es construeixi sobre fal·làcies o manipulacions. La ciència, la història o la filosofia són percebudes com una amenaça quan no es poden controlar. 

Trump segueix el manual amb detall: atacs ad hominem –que Musk s'encarrega de publicitar i ampliar X–, desinversions que afecten la comunitat científica i desprestigi de l'ensenyament superior. Un exemple és la reducció de fons destinats a la investigació científica, especialment en àrees com el canvi climàtic i la salut pública. I entre els premiats hi ha la NSF, a la qual s'ha paralitzat la revisió de propostes de subvenció de la investigació. Milers d'investigadors veuen compromesa la continuïtat dels projectes i la capacitat de produir coneixement científic rellevant per a la societat. També de difondre'ls: mentre llegiu aquestes línies, l'administració Trump està suprimint webs de salut i clima amb dades públiques de què depèn la investigació científica.

És paradoxal que aquella materialització del Memex de Bush –a WWW primer i en la seva posterior evolució en web social– sigui el col·laborador necessari que ha fet possible aquesta onada de macarthisme científic. També és cert que la comunitat científica està utilitzant la mateixa tecnologia per preservar-ho: Archive.org i la revista Wired.com estan salvaguardant la informació científica, també mentre llegiu aquestes línies. 

I sí, si aquest escenari els recorda l'escena final de la novel·la distòpica Farenheit451, on ciutadans anònims s'aprenien de memòria els llibres prohibits, és perquè hi som.