PER QUÈ VOX TRIOMFA ENTRE ELS JOVES

L'olla de la dreta està en ebullició. La motoserra de Milei i el retorn de Trump estan impactant a Europa, i la primera estació està situada a Alemanya en uns dies. AfD podria assolir el 20% dels vots, segons diferents sondejos. A Espanya, el partit chic per als joves és Vox. Ho apunten també diverses enquestes i s'aprecia perfectament a les xarxes socials, on hi ha una simpatia evident cap als seus postulats, especialment a X i TikTok. El partit de Santiago Abascal sembra en aquest calador, i els fruits es comencen a veure ara. El PP té un dèficit seriós a les xarxes socials i, per tant, a la joventut. A l'esquerra, el PSOE ho va saber veure perfectament en les eleccions del 23-J.

Els dirigents de Vox no es prodiguen als mitjans de comunicació. La seva manera principal d'arribar als votants és una altra: el telèfon mòbil. L'smartphone és l'extensió de les mans dels joves. La conseqüència és que Vox és clarament la primera força entre els votants potencials menors de 35 anys, amb permís de l'abstenció, segons va reflectir un sondeig de 40db molt difós aquest dilluns a X. Una altra dada: Vox és un partit amb més percentatge de vot entre la classe baixa que entre la classe alta. “El futur és nostre”, va celebrar el partit.

El projecte de Vox es basa en dos pilars fonamentals: la immigració (és, si més no, paradoxal que la generació que més ha conviscut amb la immigració sigui la que més dona suport a idees exclusives) i el combat a les polítiques de l'esquerra, essencialment les mediambientals. Però hi ha un altre aspecte que explicaria el suport massiu juvenil a Vox: les condicions de vida. La generació amb més possibilitats de la història és, possiblement, la més precària des del punt de vista econòmic. Si la majoria no comptés amb l'ajuda dels seus progenitors, seria inviable desenvolupar un projecte vital. Allà està apuntant Vox. “Les classes mitjanes i treballadores d'Espanya han perdut poder adquisitiu per culpa de les receptes del socialisme vermell i blau”, proclamava recentment el diputat José María Figaredo.

L'ascens demoscòpic de Vox en els sondejos coincideix amb un debat que s'està produint també a les xarxes socials sobre la situació econòmica dels joves i les pensions. Una multitud de comptes estan posant en dubte un sistema amb un argument perillós: els joves estem contribuint al pagament d'unes pensions que cada any es revaloren per sobre dels nostres sous, unes prestacions que, a més, nosaltres no percebrem, venen a dir. L'èxit és tal que ja hi ha qui està començant a definir el sistema de pensions com “una estafa piramidal”. I això està calant, especialment entre els mateixos joves. Albert Rivera es va afegir fa uns dies al comentari. “Enfrontar als més grans amb els joves és mesquí”, els ha respost el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez. Això existeix també al món acadèmic perquè, en efecte, fan falta ingressos per sostenir el sistema de pensions. Però resulta aventurat, com a mínim, dedicar-se a torpedinar un model quan el que de veritat està fallant és la precària situació de molts joves. D'aquella pols venen aquests fangs demoscòpics.

El futur no està escrit, i no sembla que la contesa electoral s'hagi de lliurar a curt i mitjà termini, d'acord amb les declaracions de Pedro Sánchez. El que sí que sembla evident és que una part de la joventut està trobant simpatia per una formació que ja va arribar a 52 diputats i que sap donar respostes senzilles a aquella rebel·lia. L'esquerra i, sobretot, el PP han d'estar alerta. L'onada Trump els pot arrasar. - Fernando H. Valls