Quant del llibre ha sorgit de la simple observació dels alumnes?
La meitat, aproximadament. Els meus alumnes són un tresor de problemes psicològics. L'altra meitat ha vingut de la meva activitat laboral i vital després d'haver impartit classes a diferents universitats dels Estats Units, Alemanya, França, Canadà, Suïssa, Itàlia o Polònia. He estat en aquests llocs i he vist pràcticament els mateixos problemes.
Explica que internet ha contribuït a omplir el món de ximples, persones limitades intel·lectualment però que exhibeixen agosarats les seves opinions. Què aconsella fer?
Als ximples només se'ls pot ignorar. A les persones incultes i ignorants se les pot educar, però no hi ha més solució. No cal parar atenció als ximples i, encara menys, debatre amb ells.
Què té la ignorància guai que atrau tant els ximples?
Que sedueix. Una persona ignorant és algú emocionalment vulnerable i que pot ser molt fàcilment seduïda. El que ens fa forts és el coneixement crític.
Assenyala que ens eduquen per ser anglosaxons. Com són i quins costums tenen aquests anglesos i bàrbars a què fa referència?
Idealitzen els diners, idealitzen la feina i idealitzen l'èxit. Però aquests tres ideals són falses perquè els diners no ho resolen tot, la feina tampoc i l'èxit menys. La cultura anglosaxona es basa en idealitzar aquestes tres mentides.
Què diria als que esperen ser feliços amb l'arribada de la intel·ligència artificial?
Els diria que la intel·ligència artificial és un instrument molt útil si es disposa d'intel·ligència natural. Però, si no n'hi ha, la intel·ligència artificial no serveix de res.
Segons afirma, la ciència i la literatura són l'única cosa que veritablement fa prosperar la vida humana. Com és la ciència que respecta?
Aquella que millora les condicions de vida, alhora que assegura la nostra llibertat. En posaré un exemple: una persona que tingui coneixements de meteorologia pot explicar que un llamp no és el resultat de la ira de Déu. Però sense aquest coneixement, pot venir qualsevol i afirmar que els déus ens castiguen amb llamps pels pecats comesos. La ciència permet desmitificar aquesta mena d'interpretacions. La ciència que va descobrir la vacuna contra la tuberculosi, per exemple, evidentment va millorar les condicions humanes. Aquesta és la ciència a què em refereixo. I després hi ha la literatura, que és una humanització de la realitat, bàsicament.
Es manifesta contrari a l'autoajuda, la religió, el romanticisme i qualsevol mena d'idealisme. Per què diu, en concret, que la filosofia és una estafa?
La filosofia és la religió dels qui no se senten còmodes amb el déu dels pares. Dic que la filosofia és una estafa perquè s'utilitza per enganyar. No és una estafa La República de Plató? Quin país es pot organitzar com a Plató va concebre organitzar el seu estat ideal? És simplement idealisme... Si algú llegeix un llibre com La República i s'ho creu, ens podria portar a tots a un escorxador. El terme filosofia té moltes accepcions semàntiques, és a dir, significa moltes coses. Jo en el títol del meu lib recorro a la sisena accepció del diccionari, que identifica la filosofia amb una manera de veure la vida.
Deia Nietzsche en un aforisme que “La felicitat és per a les vaques i els anglesos”. Tot i això, se'ns anima a ser feliços. Parlem del nou Valhalla o paradís víking, d'un lloc imaginari, potser ubicat al núvol?
L'anomenada “felicitat” és la deficiència emocional més gran de l'ésser humà postmodern. És pròpia de gent ociosa: qui treballa, no té temps de pensar-hi. Ser feliç consisteix a tenir salut ia ocupar-se de la salut dels que no en tenen. La gent que té salut no sap realment què és la infelicitat… Des del poder es promou la felicitat perquè perdem de vista la llibertat i la intel·ligència. Mentre busquem la “felicitat”, oblidem coses molt més importants. La felicitat és pròpia de societats emocionalment fracassades. I també és el resultat de l'oci i de no tenir objectius. La felicitat és com els fantasmes, no existeix. El que hi ha és la salut, la llibertat i la intel·ligència. La felicitat no és res més que la pastanaga del ruc.
En aquesta època és fàcil convertir-se en part del ramat que guien els magnats de la tecnologia, és urgent crear un moviment de resistència?
És inútil perquè les solucions no són col·lectives, sinó individuals. Un dels meus lemes és: “jo no difonc opinions, sinó interpreto fets”. El gran error de la Il·lustració va ser suposar que la solució a molts dels nostres problemes era a les elits, i no al poble, però ja veiem a què ens ha conduït aquesta idea...
L'actual pandèmia d'entreteniment digital ens podria estar portant a un període d'obscurantisme i confusió molt diferent del segle de les llums que pretenen vendre'ns Elon Musk i altres senyors tecnofeudals?
Ja estem en una nova Edat Mitjana! El segle XXI presenta unes característiques molt semblants al món medieval, sens dubte. - Antonio Ortí en la vanguardia.
És molt bó.
ResponEliminaLo he llegit
Salut
Bó i didàctic.
ResponEliminaSalut.
Yo no lo he leído, pero como él pienso q " ...las soluciones no son colectivas, sino individuales.." ahí totalmente de acuerdo, aunq su absoluto pragmatismo duele un poco..No obstante gracias , si tengo oportunidad buscaré este libro, un abrazo y buen finde FRANCESC!
ResponEliminaDigamos que es un pragmatismo lúcido y sincero.
EliminaBuen fin de semana
¡Un abrazo!
Suposo que el llibre m'explicarà què és un ximple
ResponEliminaÉs fàcil reconèixer a un ximple, fa ximpleries.
ResponElimina