DE MENTIDES, SENSE EMBUTS

Fa ja uns quants anys, al Parlament Britànic varen interpel·lar Margaret Tatcher (que no era ni és pas sant de la meva devoció) demanant-li explicacions sobre una acció violenta amb el resultat de dos morts, que les S.A.S. havien fet a Gibraltar d’uns pressumptes militants de l‘Ira. La resposta de Margaret Tatcher fou concloent: el Govern de Sa Majestat Britànica no te serveis secrets i si en te no ho sap, puig són secrets. I aquí es va acabar la interpel·lació parlamentaria. Pero Spain is different, i aqui, desde la madrilenyor pepera han escrit un relat molt complex per treures les puces del damunt sobre la actuació de la presumpta Operació Catalunya. I dic presumpta perquè segons la Sra de Cospedal o Fernández Diaz, mai va existir. 

Aixó tan obvi haurien de saber-ho els parlamentaris que van fer el paripé d'escoltar les declaracions del Maria de los Dolores de Cospedal i Alicia Sanchez que Macho, negant la major, la menor i la derivada. L'excusa és al nivell de no m'ha sonat el despertador; està fora de context; no ets tu, sóc jo, les gravacions han estat editades. O de “no li diré res, jo ja no sóc un personatge públic”. Aquesta última la firma Rajoy. La va fer servir fa anys per evitar preguntes sobre el cas Kitchen. Cospedal no ha necessitat aquesta excusa, perquè dilluns se li va preguntar per l'operació Catalunya i perquè els enregistraments sobre el robatori de material a Bárcenas es van conèixer ahir. Però va recórrer al manual No admetis res, nega-ho tot que tot càrrec d'aquells governs del PP consulta quan se li pregunta per aquests assumptes. No reconeix els àudios fets públics per RAC1 que la incriminen. I punt. No té l'última edició del manual, que sí que tenen Fernández Díaz i Sánchez-Camacho, i que incorpora aquesta nova entrada: la intel·ligència artificial fa meravelles. 

Les evidències de guerra bruta d'aquest PP són flagrants i hi ha proves per aturar un tren i perquè periodistes d'aquí –més que mai ara– facin com Goldberg i s'atreveixin a dir mentida. Perquè la màxima no admetis res, nega-ho tot dels Hegseth, Waltz, Trump és la mateixa que la d'aquell PP i el de Mazón. Però hi ha una diferència: la història demostra que els responsables a l'altra banda de l'Atlàntic no són tan impunes judicialment com els d'aquí. Els d'aquí han pogut i podran fer tantes migdiades com vulguin. Amb tota la tranquil·litat del món.