TOTS SOM POPS

Joaquim Nadal, que va ser conseller de Política Territorial durant els dos tripartits, es va llevar a les set del matí el dia 1 de març del 2007, va esmorzar un iogurt i se’n va anar a la inauguració de la nova torre de control de l’aeroport del Prat, on l’esperava, entre altres autoritats, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Nadal hi va arribar tard per un embús a la ronda. Quan va aparèixer, el llavors president José Montilla li va preguntar si havia vingut amb Rodalies. La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va reblar si era el que posava el querosè.  

Aquesta anècdota apareix en unes memòries de Nadal, titulades Testimoni de càrrec. S’hi explica la desesperació pel fiasco de Rodalies, el maltractament del president de Renfe (que va considerar una declaració de guerra les seves crítiques) i la insensibilitat de l’Executiu amb les infraestructures catalanes... Màrius Carol a la vanguardia.

El desastre de Rodalies és el resultat d’una falta d’inversió els últims vint anys, mentre la població catalana s’incrementava en dos milions de persones. En aquest temps, consellers socialistes, convergents i republicans s’han esgargamellat demanant no només inversions, sinó també el traspàs per millorar la gestió. Certament, resulta insuportable que hi hagi 10.000 incidències a l’any a Rodalies, si bé també és cert que ERC ha aconseguit arrencar el traspàs del servei en aquesta legislatura i que hi ha dues-centes obres del Govern central en marxa per millorar-lo. El que passa és que aquests treballs compliquen el funcionament dels trens i la paciència del personal se situa sota mínims. I està faltant informació i empatia.

No sé si té sentit que, després de dues dècades de degradació de Rodalies, els partits independentistes hagin impulsat la reprovació de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que només fa set mesos que és al càrrec. Per lògica política, haurien d’incloure en la censura tots els consellers que han ocupat el càrrec. Però el més insòlit de tot és que el diputat postconvergent Salvador Vergés posés a parir Renfe (la va qualificar de “pop malèfic” al Parlament), quan fa menys de tres mesos Junts ha col·locat silenciosament un dels seus militants al consell. Tot un brindis al cinisme. I ja que junys parla de pops, en el tema Rodalies es podria allò de: tot som pops, que vindria a ser una variant de: 'entre todos la mataron y ella sola se  murió'.

Té una pel·lícula Tarantino de títol, 'los odiosos ocho'. Crec que els nois de Puigdemont comandants per un mentider compulsiu com és Jordi Turull, s'han guanyat a pes el malnom de 'els odiosos set'. Set i l'astròleg Turull, el que va predir a les festes de Gracia de 2016 que l'any següent Catalunya ja seria independent, i en fallar en la seva predicció no va tenir la dignitat de dimitir i tornar a Parets d'on no havia d'haver sortit mai. No m'estranya que encara que Rufián també ho sigui, els posi als de Junts emoticones d'una rata, perquè a Junts i també a Erc, n'està ple de rossegadors, predicador messiànic a banda.