La matança perpetrada dimarts per Benjamí Netanyahu a Gaza només és la primera gota d'un programa, diverses vegades reiterat, d'aniquilació del poble palestí; s'inscriu, a més, al pla global de deportació ideat per Donald Trump per netejar ètnicament Gaza i apoderar-se del seu territori i del seu litoral, afavorint així l'imperialisme agressiu dels EUA.
Aquest objectiu depredador s'estendrà inevitablement a la colonització total de Cisjordània. Des del començament de la contesa, cada dia apareixen nous colons buscant les terres dels palestins assetjats: el joc de l'especulació sobre la sang palestina impunement vessada se serveix al millor postor, i no espera. Ja hi ha projectes immobiliaris de “reconstrucció” israeliana que aguaiten a la Gaza destruïda. Mentrestant, el món centra la seva mirada sobre Ucraïna, que aviat serà repartida al so dels interessos del flamant seguici entre Trump i Vladímir Putin.
La violació de l'incòmode alto el foc que Netanyahu va signar sota l'empara del llavors president nord-americà Joe Biden ha estat encoratjada per Trump per culminar, d'una vegada, la devastació de Gaza. I no hi ha ningú, almenys a Europa i al Pròxim Orient, capaç d'oposar-se als designis imperialistes del mandatari nord-americà. Les tres grans potències —França, Regne Unit i Alemanya— continuen aletargades, utilitzant una retòrica de mesura indignació que difícilment amaga el seu antiarabisme històric i la seva islamofòbia.
La sempiterna culpabilitat dels europeus per l'Holocaust contra els jueus al segle XX s'està pagant avui amb els cossos esquinçats dels palestins, que ploren a les tombes com els jueus exterminats pels nazis. Europa torna a demostrar la seva covardia i la seva complicitat davant el genocidi del poble palestí. Ara que l'única veu honorable i digna que parlava en nom de la Unió Europea, la veu de Josep Borrell, ja no hi és present, els dirigents de les institucions comunitàries prefereixen xiuxiuejar perífrasi de condemna per no assenyalar els culpables: “La violència s'ha d'aturar... Tots els ostatges han de ser alliberats... L'ajuda humanitària ha de ser restablida...”.
Davant la matança als bombardejos israelians de més de 400 persones innocents, Europa segueix mostrant la cara de la política de doble ras. D'altra banda, no és un misteri històric entendre que una societat suposadament democràtica com la israeliana, que porta als seus gens des del seu naixement el culte de la memòria de l'opressió i del genocidi, posi en mans dels seus dirigents legítimament elegits la planificació i pràctica, a gran escala, de la matança dels veïns. Recorda la llegenda de Kurtz, el filantrop heroi d'El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, que, mentre cridava “l'horror, l'horror!”, condemnava els africans martiritzats a l'horror de la dominació més absoluta i cruel. Israel, fins al 1967, vivia en un permanent estat de temor i amenaça; des de la seva victòria en aquella contesa, s'ha convertit en una potència dominant al Pròxim Orient, dotada d'armament nuclear i de destrucció massiva, i avui encarna la hibris de la força pura i de l'odi contra el seu entorn. Il·lustrativa ha estat la invitació feta per Isaac Herzog, el cap de l'Estat israelià, Jordan Bardella, cap del partit d'extrema dreta francesa de Marine Le Pen, perquè visiti Israel aquest mes. Bardella va desencadenar l'entusiasme quan es va disposar a vociferar eslògans d'odi contra els àrabs i els musulmans. No és, però, una evolució natural, sinó, com molts historiadors i sociòlegs israelians han apuntat, el resultat d'una construcció mental desenvolupada per partits d'extrema dreta aliats amb integristes religiosos fanàtics durant els darrers 25 anys de govern. Per això ha trobat un idoni punt de fusió ideològica amb Trump, que vol fer de la força l'única regla de les relacions internacionals.
La tragèdia que pateix el poble palestí no només deriva d'aquesta crueltat inqualificable del poder israelià. També és el resultat del fracàs històric dels propis moviments, organitzacions i aparells de gestió administrativa. L'Autoritat Palestina ha esdevingut una organització corrupta en què pocs confien, malgrat ser recolzada pels règims àrabs, i el fonamentalisme armat de Hamàs tampoc ha estat capaç d'oferir una alternativa realista. Per oposar-se al pla d'extermini global que preveuen tant Trump com Netanyahu, els Estats àrabs han presentat aquest mes un pla viable de pau, que proposa la reconstrucció de Gaza amb el seu suport i planteja descartar Hamàs, controlar l'Autoritat Palestina i, el que és més important i innovador, crear una força d'interposició internacional de l'ONU entre Israel i Gaza. És l'última oportunitat per als palestins i els israelians favorables a la pau a la regió. Si fracassa, el caos d'una guerra global serà inevitable, ja que el poble palestí no acceptarà la seva anihilació sense lluitar fins a la darrera gota de sang. Perquè entre Israel i Palestina, el genocidi no és cap opció. - Sami Naïr a elpaís.es
Este individuo es la otra cara de la misma moneda del Orban y compañía. Temo que poco o nada se le pueda hacer. Se protegen entre ellos. Son la democracia tiránica. salut
Desde hace un tiempo, tengo verdaderas dificultades para poner en el justo valor, las tesis nazis de los años 40' con las tesis judías de estos últimos años. Y esto es algo que me colapsa. Me aterroriza la posibilidad de dudar sobre si los primeros, tenían cierta razón. Suplico para que «algo» me aleje de ese pensamiento. De momento aún puedo agarrarme a la idea de que, tanto unos como otros, son unos criminales. Lo cuantitativo del genocidio ya no me sirve. Me fijo más en las formas que en los números y si me centro en las formas, sinceramente, ya no sé cuál es peor
Manchas que no se van con Cebralin
-
¿Cuántas manchas solares se pueden ver?
La imagen central muestra las muchas manchas solares que ocurrieron en
2025. Mes a mes, alrededor del círculo,...
Propuestas de amor
-
Previamente a la lectura es fundamental oír a Brassens o a Javier Krahe y
la canción sobre Marieta (Marinette en la original). En el fondo es un
homenaje a...
FACIN-ME EL FAVOR DE CAMINAR BÉ
-
Si vostè ha estat alguna vegada en una de les terminals de l’aeroport
londinenc de Heathrow tal vegada li hagi envaït una sensació de caos i
desordre.
Las ‘trade wars’ y el control de la manada
-
Joan Santacana se acuerda de una espeluznante noticia sobre un pelea entre
gorilas y chimpancés en la selva de Gabón a la hora de hablar del choque
entre C...
Intuición barroca
-
Baco (detalle uñas) 1598.
Michelangelo Meresi da *Caravaggio* (1571-1610)
Ante ciertas obras del barroco se activa en nuestra mente una intuición. ...
Els misteris d'en Mac – Cas 037
-
037 - EL CAS DEL MORT A LA MAR MORTA Un investigador privat, per molt
treballador autònom que sigui, també es mereix de tant en tant unes
vacances i, aprof...
Carretera 61
-
Ja en tinc prou. Em sap greu per la mama, però que ella hagi decidit de
viure sotmesa, no vol dir pas que jo l'hagi d'imitar. Em cou l'ànima. Em fa
mal ...
«El desvío a Santiago», de Cees Nooteboom
-
Fragmento / Traducción de Julio Grande(1933-2026)No se puede demostrar y,
sin embargo, lo creo; en algunos lugares del mundo tu llegada o salida se
amplían...
Submarino
-
[image: Portada del libro Submarino, de Lothar-Günther Buchheim.]
------------------------------
*Título y autor/a:* *Submarino*, de *Lothar-Günther Buchheim...
MERCÈ, EN UNA MANIFESTACIÓ 40 ANYS MÉS TARD
-
Em trobo la Mercè, de pura casualitat, al punt de trobada amb les companyes
que hem anat a la manifestació. Amb la Mercè vam estudiar junts, fa 40
anys, ...
El durmiente engañoso
-
"Muerte es cuanto vemos despiertos; cuanto vemos dormidos, sueño".
Heráclito, *Fragmentos*.
Yace. Duerme o simula que duerme. Incluso sueña o se abi...
Lo tenemos mal los señores
-
Vengo del campo, donde he encontrado a unos colegas ocultos en un trigal.
- Ven, ¡escóndete!.
- Qué estaréis tramando...
- Atrapamos codornices.
Resul...
LAS CALLES DEL VÍA CRUCIS
-
Foto: J.X.
Sin que la gente se diera cuenta,
él oficiaba un vía crucis personal
por las calles de la ciudad.
Iba de una calle a otra,
en peregrinaci...
Mi bruma y la bruma de Lucena
-
[image: niebla en Lucena]
Mi bruma y la bruma de Lucena
La niebla se ha adueñado hoy de Lucena. Lentamente. Se arrastra por las
calles y las ventanas aún ...
El presentismo
-
El presentismo es ese truco de feria con el que nuestra mente convierte el
ahora en una lente deformante que lo tiñe todo: pasado, futuro y hasta
aquello...
La rendición de la Casa de Alba
-
La rendición de la Casa de Alba. Viñeta del 06/02/2026 en CTXT ¿Saben aquel
que dice que va un Sorolla paseando por Madrid y de repente se pierde?
Práctica...
Dos ídols pop
-
S’acaba d’editar aquest gener a Anagrama un llibret de Nick Hornby que amb
un títol com *Dickens y Prince. Un tipo de genio muy particular *necessàriamen...
269.
-
¿Y si lo nuevo no fuera lo imaginado? ¿Y si tras la espera no cupiese más
esperanza? ¿Y si lo que se instala no es el signo de reconstrucción alguna?
...
El Cap d'Any 2025/26 pel País Valencià
-
Amb el petit grup d'amics amb els que acostumem a viatjar, aquest passat
diumenge 28, vam sortir de Barcelona amb el tren Euromed amb destinació a
Alacant....
La misma canción
-
La misma canción, otra vez. Estoy seguro de que es la misma, aunque tenga
sutiles diferencias en la secuencia de notas y acordes y tal vez un matiz
diferen...
Aviso
-
A partir de hoy 5 de noviembre 2025, este blog ya no actualiza contenidos. Queda
así en una especie de hibernación o coma inducido (como prefieras). *Okan...
DESERTS ESTIVALS I D'ALTRES FACÈCIES
-
En general, i des de fa anys, els estius son una mena de deserts
informatius, fins i tot quan passen coses greus. Faré una excepció, lligada
a la meva ex...
Musa, Arte y Moda
-
Eugenia Silva, icono de belleza y estilo, ha sido la elegida para abrir
esta exposición que permanecerá abierta en el Thyssen hasta el 22 de
septiembre...
BARCELONA A CAU D'ORELLA (Ed. COMANEGRA)
-
Presentació el proper 12 de desembre a les 19'30 al CCCB, amb la presència
de Consuelo Bautista, Manuel Delgado i Xavier Theros. Us hi esperem!
Este individuo es la otra cara de la misma moneda del Orban y compañía. Temo que poco o nada se le pueda hacer. Se protegen entre ellos. Son la democracia tiránica.
ResponEliminasalut
Algú l'hauria d'aturar, però qui ho podria fer, més aviat l'està atiant.
EliminaSalut
Desde hace un tiempo, tengo verdaderas dificultades para poner en el justo valor, las tesis nazis de los años 40' con las tesis judías de estos últimos años. Y esto es algo que me colapsa. Me aterroriza la posibilidad de dudar sobre si los primeros, tenían cierta razón. Suplico para que «algo» me aleje de ese pensamiento. De momento aún puedo agarrarme a la idea de que, tanto unos como otros, son unos criminales. Lo cuantitativo del genocidio ya no me sirve. Me fijo más en las formas que en los números y si me centro en las formas, sinceramente, ya no sé cuál es peor
ResponEliminaPor supuesto, cuando digo "valor" me refiero a valor negativo
EliminaNo ets l'únic que té aquests dubtes, el poble escollit ja va ser expulsat d'Espanya abans que els nazis els massacressin, per alguna cosa devia ser.
Elimina