La matança perpetrada dimarts per Benjamí Netanyahu a Gaza només és la primera gota d'un programa, diverses vegades reiterat, d'aniquilació del poble palestí; s'inscriu, a més, al pla global de deportació ideat per Donald Trump per netejar ètnicament Gaza i apoderar-se del seu territori i del seu litoral, afavorint així l'imperialisme agressiu dels EUA.
Aquest objectiu depredador s'estendrà inevitablement a la colonització total de Cisjordània. Des del començament de la contesa, cada dia apareixen nous colons buscant les terres dels palestins assetjats: el joc de l'especulació sobre la sang palestina impunement vessada se serveix al millor postor, i no espera. Ja hi ha projectes immobiliaris de “reconstrucció” israeliana que aguaiten a la Gaza destruïda. Mentrestant, el món centra la seva mirada sobre Ucraïna, que aviat serà repartida al so dels interessos del flamant seguici entre Trump i Vladímir Putin.
La violació de l'incòmode alto el foc que Netanyahu va signar sota l'empara del llavors president nord-americà Joe Biden ha estat encoratjada per Trump per culminar, d'una vegada, la devastació de Gaza. I no hi ha ningú, almenys a Europa i al Pròxim Orient, capaç d'oposar-se als designis imperialistes del mandatari nord-americà. Les tres grans potències —França, Regne Unit i Alemanya— continuen aletargades, utilitzant una retòrica de mesura indignació que difícilment amaga el seu antiarabisme històric i la seva islamofòbia.
La sempiterna culpabilitat dels europeus per l'Holocaust contra els jueus al segle XX s'està pagant avui amb els cossos esquinçats dels palestins, que ploren a les tombes com els jueus exterminats pels nazis. Europa torna a demostrar la seva covardia i la seva complicitat davant el genocidi del poble palestí. Ara que l'única veu honorable i digna que parlava en nom de la Unió Europea, la veu de Josep Borrell, ja no hi és present, els dirigents de les institucions comunitàries prefereixen xiuxiuejar perífrasi de condemna per no assenyalar els culpables: “La violència s'ha d'aturar... Tots els ostatges han de ser alliberats... L'ajuda humanitària ha de ser restablida...”. 
Davant la matança als bombardejos israelians de més de 400 persones innocents, Europa segueix mostrant la cara de la política de doble ras. D'altra banda, no és un misteri històric entendre que una societat suposadament democràtica com la israeliana, que porta als seus gens des del seu naixement el culte de la memòria de l'opressió i del genocidi, posi en mans dels seus dirigents legítimament elegits la planificació i pràctica, a gran escala, de la matança dels veïns. Recorda la llegenda de Kurtz, el filantrop heroi d'El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, que, mentre cridava “l'horror, l'horror!”, condemnava els africans martiritzats a l'horror de la dominació més absoluta i cruel. Israel, fins al 1967, vivia en un permanent estat de temor i amenaça; des de la seva victòria en aquella contesa, s'ha convertit en una potència dominant al Pròxim Orient, dotada d'armament nuclear i de destrucció massiva, i avui encarna la hibris de la força pura i de l'odi contra el seu entorn. Il·lustrativa ha estat la invitació feta per Isaac Herzog, el cap de l'Estat israelià, Jordan Bardella, cap del partit d'extrema dreta francesa de Marine Le Pen, perquè visiti Israel aquest mes. Bardella va desencadenar l'entusiasme quan es va disposar a vociferar eslògans d'odi contra els àrabs i els musulmans. No és, però, una evolució natural, sinó, com molts historiadors i sociòlegs israelians han apuntat, el resultat d'una construcció mental desenvolupada per partits d'extrema dreta aliats amb integristes religiosos fanàtics durant els darrers 25 anys de govern. Per això ha trobat un idoni punt de fusió ideològica amb Trump, que vol fer de la força l'única regla de les relacions internacionals.

La tragèdia que pateix el poble palestí no només deriva d'aquesta crueltat inqualificable del poder israelià. També és el resultat del fracàs històric dels propis moviments, organitzacions i aparells de gestió administrativa. L'Autoritat Palestina ha esdevingut una organització corrupta en què pocs confien, malgrat ser recolzada pels règims àrabs, i el fonamentalisme armat de Hamàs tampoc ha estat capaç d'oferir una alternativa realista. Per oposar-se al pla d'extermini global que preveuen tant Trump com Netanyahu, els Estats àrabs han presentat aquest mes un pla viable de pau, que proposa la reconstrucció de Gaza amb el seu suport i planteja descartar Hamàs, controlar l'Autoritat Palestina i, el que és més important i innovador, crear una força d'interposició internacional de l'ONU entre Israel i Gaza. És l'última oportunitat per als palestins i els israelians favorables a la pau a la regió. Si fracassa, el caos d'una guerra global serà inevitable, ja que el poble palestí no acceptarà la seva anihilació sense lluitar fins a la darrera gota de sang. Perquè entre Israel i Palestina, el genocidi no és cap opció. - Sami Naïr a elpaís.es