La matança perpetrada dimarts per Benjamí Netanyahu a Gaza només és la primera gota d'un programa, diverses vegades reiterat, d'aniquilació del poble palestí; s'inscriu, a més, al pla global de deportació ideat per Donald Trump per netejar ètnicament Gaza i apoderar-se del seu territori i del seu litoral, afavorint així l'imperialisme agressiu dels EUA.
Aquest objectiu depredador s'estendrà inevitablement a la colonització total de Cisjordània. Des del començament de la contesa, cada dia apareixen nous colons buscant les terres dels palestins assetjats: el joc de l'especulació sobre la sang palestina impunement vessada se serveix al millor postor, i no espera. Ja hi ha projectes immobiliaris de “reconstrucció” israeliana que aguaiten a la Gaza destruïda. Mentrestant, el món centra la seva mirada sobre Ucraïna, que aviat serà repartida al so dels interessos del flamant seguici entre Trump i Vladímir Putin.
La violació de l'incòmode alto el foc que Netanyahu va signar sota l'empara del llavors president nord-americà Joe Biden ha estat encoratjada per Trump per culminar, d'una vegada, la devastació de Gaza. I no hi ha ningú, almenys a Europa i al Pròxim Orient, capaç d'oposar-se als designis imperialistes del mandatari nord-americà. Les tres grans potències —França, Regne Unit i Alemanya— continuen aletargades, utilitzant una retòrica de mesura indignació que difícilment amaga el seu antiarabisme històric i la seva islamofòbia.
La sempiterna culpabilitat dels europeus per l'Holocaust contra els jueus al segle XX s'està pagant avui amb els cossos esquinçats dels palestins, que ploren a les tombes com els jueus exterminats pels nazis. Europa torna a demostrar la seva covardia i la seva complicitat davant el genocidi del poble palestí. Ara que l'única veu honorable i digna que parlava en nom de la Unió Europea, la veu de Josep Borrell, ja no hi és present, els dirigents de les institucions comunitàries prefereixen xiuxiuejar perífrasi de condemna per no assenyalar els culpables: “La violència s'ha d'aturar... Tots els ostatges han de ser alliberats... L'ajuda humanitària ha de ser restablida...”.
Davant la matança als bombardejos israelians de més de 400 persones innocents, Europa segueix mostrant la cara de la política de doble ras. D'altra banda, no és un misteri històric entendre que una societat suposadament democràtica com la israeliana, que porta als seus gens des del seu naixement el culte de la memòria de l'opressió i del genocidi, posi en mans dels seus dirigents legítimament elegits la planificació i pràctica, a gran escala, de la matança dels veïns. Recorda la llegenda de Kurtz, el filantrop heroi d'El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, que, mentre cridava “l'horror, l'horror!”, condemnava els africans martiritzats a l'horror de la dominació més absoluta i cruel. Israel, fins al 1967, vivia en un permanent estat de temor i amenaça; des de la seva victòria en aquella contesa, s'ha convertit en una potència dominant al Pròxim Orient, dotada d'armament nuclear i de destrucció massiva, i avui encarna la hibris de la força pura i de l'odi contra el seu entorn. Il·lustrativa ha estat la invitació feta per Isaac Herzog, el cap de l'Estat israelià, Jordan Bardella, cap del partit d'extrema dreta francesa de Marine Le Pen, perquè visiti Israel aquest mes. Bardella va desencadenar l'entusiasme quan es va disposar a vociferar eslògans d'odi contra els àrabs i els musulmans. No és, però, una evolució natural, sinó, com molts historiadors i sociòlegs israelians han apuntat, el resultat d'una construcció mental desenvolupada per partits d'extrema dreta aliats amb integristes religiosos fanàtics durant els darrers 25 anys de govern. Per això ha trobat un idoni punt de fusió ideològica amb Trump, que vol fer de la força l'única regla de les relacions internacionals.
La tragèdia que pateix el poble palestí no només deriva d'aquesta crueltat inqualificable del poder israelià. També és el resultat del fracàs històric dels propis moviments, organitzacions i aparells de gestió administrativa. L'Autoritat Palestina ha esdevingut una organització corrupta en què pocs confien, malgrat ser recolzada pels règims àrabs, i el fonamentalisme armat de Hamàs tampoc ha estat capaç d'oferir una alternativa realista. Per oposar-se al pla d'extermini global que preveuen tant Trump com Netanyahu, els Estats àrabs han presentat aquest mes un pla viable de pau, que proposa la reconstrucció de Gaza amb el seu suport i planteja descartar Hamàs, controlar l'Autoritat Palestina i, el que és més important i innovador, crear una força d'interposició internacional de l'ONU entre Israel i Gaza. És l'última oportunitat per als palestins i els israelians favorables a la pau a la regió. Si fracassa, el caos d'una guerra global serà inevitable, ja que el poble palestí no acceptarà la seva anihilació sense lluitar fins a la darrera gota de sang. Perquè entre Israel i Palestina, el genocidi no és cap opció. - Sami Naïr a elpaís.es
Este individuo es la otra cara de la misma moneda del Orban y compañía. Temo que poco o nada se le pueda hacer. Se protegen entre ellos. Son la democracia tiránica. salut
Desde hace un tiempo, tengo verdaderas dificultades para poner en el justo valor, las tesis nazis de los años 40' con las tesis judías de estos últimos años. Y esto es algo que me colapsa. Me aterroriza la posibilidad de dudar sobre si los primeros, tenían cierta razón. Suplico para que «algo» me aleje de ese pensamiento. De momento aún puedo agarrarme a la idea de que, tanto unos como otros, son unos criminales. Lo cuantitativo del genocidio ya no me sirve. Me fijo más en las formas que en los números y si me centro en las formas, sinceramente, ya no sé cuál es peor
Una bomba como recordatorio
-
*En el barrio de San Andrés, al principio de la calle Sócrates, nos
encontramos con esta curiosidad.*
*El 22 de setiembre de 1842 una bomba destruyó casi ...
«Hacia un textil», de Rafael Espinosa
-
Si a la multitud se le introduceen un poema donde se reproduce apenassus
consignas, desde luegoserá pisoteada por los equiposde la policía, sabrá
demasiad...
Si soy feliz, para qué quiero ser libre
-
¿Qué es la libertad en un mundo como el que vivo? ¿Soy libre? ¿Qué tendría
que hacer para ser libre? Yo no anhelo nada que no tenga. Es difícil
establec...
No me montes una escena
-
[image: Corazón en blanco y negro]
------------------------------
Van cogidos de la mano. Detrás de ellos, me preparo para abandonar el
vagón.
Se abren l...
Un paisaje llamado Francisco Candel
-
Además de 'Los otros catalanes', Paco Candel escribió una cincuentena de
libros y mostró la estampa de unos barrios y unos paisajes durante mucho
tiempo ig...
Espacio vectorial
-
Siempre me han parecido muy curiosos los nombres de ciertos conceptos o
áreas de estudio de las matemáticas, sobre todo en el álgebra:
conjuntos difuso...
256.
-
Afán de los individuos por intentar ser uno solo, debido a exigencias del
guion social. Empeño del otro o de los otros que cada cual lleva dentro por
...
Furibunda Chimpún
-
Historia para compradores pelmazos Pues érase una vez una señora de armas
tomar, desagradable, de genio iracundo, malas maneras y peores palabras,
que hací...
Enanitos azules
-
¿Acaso alguien lo duda?
Desde luego yo no. Convencimiento total de que esta es la mejor noticia del
día 😏, al menos a esta hora mañanera, cuando se supone ...
La noia perduda a l'àrtic
-
De vegades, les pors de la vida ens persegueixen i ens arraconen. Però és
precisament en aquests moments de sofriment i de caiguda que, a través del ...
GIL JOURDAN SUSPIRA
-
Gil Jourdan es un detective serio y delgado, más bien antipático y
arrogante. Su ayudante, Libélula, un dipsomaníaco torpe, antiguo
delincuente de poca m...
Miquel Giménez (Cómo Sánchez destruye España)
-
España atraviesa una crisis inédita bajo el sanchismo. La mentira se ha
convertido en norma, la división en estrategia y, el futuro nacional es
rehén de ...
Los punto y coma que propone el escribiente
-
El escribiente, desde su perplejidad vital, pues dice seguir asombrándose
de cuanto le roza y le toca, aun pasando por él tanta abundancia de días,
m...
Els misteris d'en Mac – Cas 035
-
035 - EL CAS DELS SOSPITOSOS GENS SOSPITOSOS Passaven pocs minuts de dos
quarts d’una quan el director de l’arxiu històric de la ciutat ha entrat al
meu de...
EL NOVIAZGO DE LOS RESUCITADOS
-
Foto: J. X.
Cuentan los del lugar
que un invierno
fueron visitados
por una pareja
de viejos artistas
que, en plena calle,
representaban escenas...
Para distraerme
-
Antes de abrir los ojos ya sentía mi cabeza latir como si hubiera vuelto a
quedarme dormido en la playa a mitad de la noche y el sol del amanecer me
despe...
De passeig per Leicester
-
Des de Ràdio Marina em van proposar participar en aquest project que es diu
Del poble al món, on els mitjans locals envien un creador de continguts a
par...
Aviso
-
A partir de hoy 5 de noviembre 2025, este blog ya no actualiza contenidos. Queda
así en una especie de hibernación o coma inducido (como prefieras). *Okan...
Huevos fritos
-
Un chico de Gamonal que quería aprender cosas se metió en la red hace ya
muchos años y aprendió muchas cosas.
Ese chico ya no es tan chico y entiende...
DESERTS ESTIVALS I D'ALTRES FACÈCIES
-
En general, i des de fa anys, els estius son una mena de deserts
informatius, fins i tot quan passen coses greus. Faré una excepció, lligada
a la meva ex...
Caer del pedestal (poema recitado por Auroratris)
-
Laura · Caer del pedestal (recitado por Auroratris)
No sé cómo agradecer tanto cariño sin sonar repetitiva y no encuentro las
palabras precisas para ...
Musa, Arte y Moda
-
Eugenia Silva, icono de belleza y estilo, ha sido la elegida para abrir
esta exposición que permanecerá abierta en el Thyssen hasta el 22 de
septiembre...
BARCELONA A CAU D'ORELLA (Ed. COMANEGRA)
-
Presentació el proper 12 de desembre a les 19'30 al CCCB, amb la presència
de Consuelo Bautista, Manuel Delgado i Xavier Theros. Us hi esperem!
Este individuo es la otra cara de la misma moneda del Orban y compañía. Temo que poco o nada se le pueda hacer. Se protegen entre ellos. Son la democracia tiránica.
ResponEliminasalut
Algú l'hauria d'aturar, però qui ho podria fer, més aviat l'està atiant.
EliminaSalut
Desde hace un tiempo, tengo verdaderas dificultades para poner en el justo valor, las tesis nazis de los años 40' con las tesis judías de estos últimos años. Y esto es algo que me colapsa. Me aterroriza la posibilidad de dudar sobre si los primeros, tenían cierta razón. Suplico para que «algo» me aleje de ese pensamiento. De momento aún puedo agarrarme a la idea de que, tanto unos como otros, son unos criminales. Lo cuantitativo del genocidio ya no me sirve. Me fijo más en las formas que en los números y si me centro en las formas, sinceramente, ya no sé cuál es peor
ResponEliminaPor supuesto, cuando digo "valor" me refiero a valor negativo
EliminaNo ets l'únic que té aquests dubtes, el poble escollit ja va ser expulsat d'Espanya abans que els nazis els massacressin, per alguna cosa devia ser.
Elimina