GOEBBELS, TRUMP I LA MODISTA DE SABADELL

La història d'aquest quadre del pintor Antoni Vila Arrufat ens evoca l'ànsia trumpista per comprar Groenlàndia: als prepotents els costa d'entendre que no tot està en venda, sigui un oli català o un continent de gel. El llenç – La modista – no és menor: fa 148 x 115 centímetres. Va ser pintat pel sabadellenc Antoni Vila Arrufat el 1938, en plena guerra civil, al seu estudi de Sant Sebastià de Montmajor. I al pintor sempre li passava el mateix: a les obres que més apreciava, com aquesta, els sorgia immediatament un comprador, algun fabricant tèxtil de Sabadell, i La modista va ser adquirida per la família Enrich.  

L'oli va agradar a Espanya i va triomfar a Alemanya: el març del 1942 va participar a l'Exposició d'Art Contemporani Espanyol organitzada a Berlín, i diverses revistes alemanyes el van reproduir. Die Dame va imprimir el quadre en portada a color (considerada la millor del món en el seu gènere, aquesta revista desapareixeria aviat: bombardejaven Berlín i, amb ella, explotava la moda).

És interessant el lloc de l'exposició, el Kronprinzenpalais, la residència reial prussiana a Unter den Linden. Convertit en museu després de la Primera Guerra Mundial, només en set anys va passar de ser model per a la creació del MoMA de Nova York a ser el museu de tot Alemanya que més obres d'art va enviar a la perversa exposició d'art degenerat de Munic.

El ministre del Tercer Reich per a la Il·lustració Pública i Propaganda va visitar l'exhibició espanyola i va clavar la mirada al llenç. Nosaltres, com va fer Goebbels, ara podem clavar la nostra mirada en aquesta pintura i reflexionar sobre l'art i el poder.

La modista s'exposa a la segona mostra de l'esplèndid cicle Sabadell es posa de moda, un projecte de la Fundació Antoni de Montpalau comissariat per Josep Casamartina i impulsat per l'Ajuntament. Després d'una primera mirada –pionera– a les fàbriques tèxtils a través del teixit per a l'alta costura, el cicle segueix amb la confecció: de les modistes i els sastres a l'expansió del pret-à-porter [Espai Cultura Caixa Sabadell, fins al 30 de març].

Goebbels va clavar la mirada a l'oli i se'n va encapritxar. Tant, que el Govern espanyol va intentar comprar-lo per regalar-s'ho. Es va crear una situació molt enutjosa, perquè el quadre ja estava venut, a Sabadell, i el propietari no el va voler vendre. Actitud que –amb els nazis rapinyant de gust art per tot Europa– té el seu mèrit. Desconeixem els detalls de com li van demanar a la família Enrich que el vengués, però –salvant les distàncies– devia tenir un puntet de l'actual desig trumpista per comprar Groenlàndia.

“L'ambaixador danès em va dir que Groenlàndia no està a la venda i li vaig respondre que tot està a la venda”, explica el senador republicà Ted Cruz. “Estem preparats per INVERTIR BILIONS DE DÒLARS per crear nous treballs i FERS RICS”, va escriure fa uns dies Trump als groenlandesos per la xarxa X.

“No gràcies. No volem que Amèrica s'enriqueixi a costa de la nostra bonica natura. No volem ser rics”, li va contestar un groenlandès anomenat Orla Joelsen.

Trump veu a Groenlàndia glaceres de pasta. Què va veure Goebbels a La modista?, em pregunto observant el llenç ben il·luminat a l'exposició de Sabadell. Estic temptat de demanar que baixin la llum de la sala per veure'l com ho va veure el ministre de Propaganda: alguna cosa en penombra. “Només una queixa s'ha sentit: la llum –va escriure el corresponsal de La Vanguardia a Berlín–. No s'ha pogut cuidar la il·luminació”, i el cel gris del març berlinès no hi ajudava.

Què veia Goebbels a l'oli, més enllà de la bellesa? I si veia la seva antiga amant txeca, l'actriu Lída Baarová, que Hitler va expulsar d'Alemanya?

Obro Wikipedia al mòbil per veure la imatge de l'amant i descobreixo que té un aire a la clienta pintada al llenç. Ell l'estimava tant que va arribar a demanar al Führer permís per divorciar-se de la seva dona ària –Marga– i que el nomenés ambaixador al Japó per anar ben lluny amb l'eslava Lída. Hitler va dir a Goebbels que ni parlar-ne, i ja se sap: com més t'arrenquen un amor, més se't clava a dins. Fins que –qui ho sap– intueixes la cara en un llenç català exposat a Berlín el mateix dia –bucles i més bucles– en què l'exèrcit del Reich rebutja “atacs enemics a Crimea i Donetsk”. Goebbels es va suïcidar amb la seva dona al búnquer de la cancelleria després d'obligar els seus sis fills a mossegar cianur. La seva amant txeca va morir l'any 2000 després d'esquivar la condemna a mort dictada per la Txecoslovàquia lliure i després d'una llarga carrera com a actriu que inclou pel·lícules espanyoles amb Fernando Fernán Gómez.

El Kronprinzenpalais va ser destruït a la guerra i reconstruït amb el país partit en dos, i va ser aquí on el 1990 s'acabaria signant el Tractat de Reunificació d'Alemanya.

Tot es transfigura, però La modista segueix a casa de la família de Sabadell que no la va voler vendre. - Plàcid García-Planas a Cabaret Voltaire.