NOSALTRES, ELS EUROPEUS

El col·lectiu Treva i Pau es compon d'un grup d'intel·lectuals i activistes que reflexionen sobre temes socials, polítics i econòmics, especialment en el context europeu. La seva ideologia se centra a promoure la pau, la justícia social i la democràcia, abordant qüestions com ara la immigració, l'ordre mundial i les eleccions europees. A més, el nom Treva i Pau té arrels històriques a Catalunya, relacionat amb un moviment medieval promogut per l'Església per limitar la violència feudal i garantir períodes de pau. Això podria simbolitzar el compromís amb la resolució pacífica de conflictes i la construcció d'una societat més equitativa. Aquest col·lectiu ha publicat un manifest a l'avantguarda: Nosaltres, els europeus.

"Alguns s'acosten a la Unió Europea com qui s'acosta al llit d'un moribund, mirant d'esbrinar les causes de la seva imminent defunció; altres ja preparen l'autòpsia. Aquestes aproximacions són si més no prematures, perquè Europa és més forta del que sembla, i ho pot ser més encara si vol.

No prestem gaire atenció a les comparacions habituals en què es basen diagnòstics i certificats de defunció. Els grans números (PIB, global o per càpita, productivitat o innovació, gairebé sempre prenent els EUA com a referència) de vegades s'utilitzen malament; en el millor dels casos, són indicadors massa toscos per donar una imatge adequada de la fortalesa d'una economia i, més important, de la salut d'una societat. A primera vista, els Estats Units i Europa són dues economies de mercat molt semblants, però sota la superfície hi ha una profunda diferència: als EUA, la societat està construïda al voltant del mercat, on es dicten les regles; a Europa, el mercat està construït dins de la societat, on compten també criteris diferents del benefici, encara que potser cada vegada menys. El resultat és que, amb totes les seves ineficiències, lentituds, duplicacions i balafiaments, Europa té el millor Estat de benestar del món i la capacitat d'aportar pau, progrés i solidaritat al conjunt de la humanitat. Però, per ser un actor polític ple, Europa, encarnada avui a la Unió Europea, pateix una greu deficiència: no té identitat. Hi ha europeistes i euroescèptics, però molt pocs europeus. Per a la majoria, la nostra identitat continua sent la nacional.

Les arrels d'Europa són cristianes: responen a temps en què un nadiu de la vall d'Aosta podia ésser nomenat arquebisbe de Canterbury, o un pastor de cabres occità podia estudiar a Santa Maria de Ripoll per acabar com el papa del mil·lenni. Va ser Carlemany qui va crear Europa com a actor polític “per protegir el poble cristià en moments de greu perill”. En aquest primer mil·lenni hi ha les arrels de la identitat europea. D'un tronc comú han brotat branques en moltes direccions, xocant sovint les unes amb les altres. El tronc mateix ha patit fractures, com va passar durant les guerres de religió o amb la revolució russa. Les històries europees, escrites al segle XIX com a panegírics dels estats nació, el germen del qual devem a Richelieu, han magnificat enfrontaments i han oblidat els períodes de convivència pacífica i enriquiment mutu entre els estats actuals, nascuts d'un tronc comú. No es tracta tant d'inventar la identitat europea com de recuperar-la després d'un oblit de segles. “Tot ha anat a Europa –escrivia Paul Valéry–, i tot n'ha vingut. O gairebé tot…”.

Sense europeus no hi haurà Europa. El record de la identitat comuna s'ha perdut, el sentiment de pertinença a Europa és molt feble perquè no es cultiva. És cert que les estructures de la Unió Europea cruixen per tot arreu (no van ser creades com a estructures d'Estat), però els que voldrien construir una gran Europa sobre les ruïnes de la burocràcia de Brussel·les s'equivoquen, com s'equivoquen els qui creuen que n'hi ha prou amb una confederació, una “Europa de les pàtries”, perquè una confederació no podria .

Com crear europeus? Treballant junts. Aquest és el sentit profund dels informes Letta i Draghi. Totes les propostes exigeixen cooperació; tots els projectes importants són transfronterers: des de la creació d'un mercat de capitals fins a la construcció de xarxes de transport d'energia o la unificació del ferrocarril tots ens obliguen a treballar amb els nostres socis. Com passa amb tot gran canvi, la transformació que iniciarem crearà guanyadors i perdedors, però amb el treball en comú anirà naixent la confiança, i el concepte indispensable de bé comú: un europeu acceptarà una pèrdua transitòria si pensa que és en benefici d'altres europeus. No perdem gaire temps a discutir els objectius llunyans dels informes, perquè parlem d'un futur desconegut, però tinguem present que els primers passos suggerits són necessaris, i que l'objectiu últim és, en paraules de Draghi, preservar els nostres valors i la nostra societat del benestar. Aquesta aportació de pau i justícia és la que necessita el món d'Europa. Només treballant junts aprendrem a conèixer-nos: els projectes de Letta i Draghi seran el nostre Erasmus. I, gràcies a això, nosaltres, els europeus de la Unió, juntament amb els altres europeus, podrem afirmar rotundament la nostra sobirania i exercir un paper moderador en un món que, sens dubte, ho necessita més que abans."