L'ALTRA BARCELONA

No es tracta de mirar-se el melic, sino de explicar la realitat d'una Barcelona poc coneguda, una Barcelona emergent, malgrat els vaticins de mal averany d'uns quants, i a més, emergent en noves tecnologies que és el futur. S'ha fet molta i molt bona feina desde fa anys i el resultats salten a la vista. Blanca Gispert a la vanguardia fa un repàs a aquesta altra Barcelona, la del 22@, la del MWC.

Barcelona és una ciutat amb un gran dinamisme, que no només és atractiva pels salaris competitius respecte d'altres ciutats, sinó també per la qualitat de vida i la capacitat de generar talent i atraure professionals de l'estranger”, apuntava en relació a l'ecosistema digital de Barcelona Tom Wehmeier, portaveu del fons d'inversió Atomic a la presentació de l'informe State of European Tech 202.

Començat el 2025, ningú a la indústria tecnològica posa en dubte que Barcelona s'ha guanyat un lloc com a pol tecnològic del sud d'Europa. Ha passat una dècada des que el sector va començar a implosionar amb el naixement de startups que avui s'han convertit en un exemple a seguir per als emprenedors: Glovo, Travelperk, LetGo, Edreams, Wallapop, Factorial, Wallbox són només alguns exemples de la capacitat de la ciutat per generar grans jugadors.

Als rànquings, Barcelona apareix com a primera ciutat al sud d'Europa, davant de Madrid i Lisboa, encara que si es compara amb altres col·legues europeus sembla que s'ha quedat estancada en una segona lliga. El cas més evident es produeix en el rànquing que mesura la inversió que atrauen les startups, un dels paràmetres principals per mesurar la mida d'un ecosistema. Segons la plataforma Dealroom, Barcelona s'ha quedat en la posició número 8, amb 1.100 milions de dòlars (uns 1.000 milions d'euros) aconseguits per part de les seves empreses emergents en el conjunt de l'exercici 2024. Encapçalen aquest rànquing Londres, París, Munic, Berlín i Estocolm, i abans de Barcelona també destaquen altres ciutats. Madrid, en canvi, ocupa la posició número 16.

Més enllà de la inversió, hi ha altres rànquings en què Barcelona queda més ben posicionada. Per exemple, Startup Heatmap Europe assegura que la capital catalana és molt popular entre els emprenedors, sent la tercera favorita per crear un startup. La connectivitat global, la formació universitària enfocada al talent, els costos assequibles i la disponibilitat de programadors són darrere dels motius de la seva popularitat.

“Barcelona s'ha consolidat com a plaça de referència a Europa. Això ha estat gràcies a molts anys d'esforç conjunt entre el sector públic i privat per impulsar la presència de startups, multinacionals, fons inversors de capital risc, formació acadèmica, centres de recerca i fires i congressos de referència, com ara el Mobile World Congress o l'Integrated Systems Europe”, comenta Miquel Martí, conseller delegat de l'associació de Barcelona.

Tot i que la popularitat sigui elevada, l'ecosistema té aspectes per millorar. No només la xifra dinversió, també la quantitat de startups. Mentre que a Barcelona n'hi ha més de 2.000, a Londres ia París la xifra ronda les 8.000 ia Berlín frega les 5.000. “Fa temps que el sector clama per una reducció de la burocràcia i una fiscalitat millor. La llei Startup impulsada pel Govern central el 2022 sens dubte va ajudar molt el sector però els emprenedors i inversors encara avui consideren que podria ser millorable”, comenta Martí.

Un altre gran coll d'ampolla és l'accés a capital. "Es necessiten fons de capital risc més grans que permetin a les startups locals accedir de forma àgil i eficient al capital, ja siguin d'origen local com estranger", afegeix Martí. Aquest problema no només afecta Barcelona. Segons l'informe d'Atomic, la dificultat d'accedir a capital situa en una posició de desavantatge les startups europees. Mentre que als Estats Units el 8% de les startups aconsegueixen aixecar més de 15 milions, a Europa només ho fa un 4%.

Més enllà d‟un canvi en les polítiques d‟inversió en capital risc, Martí advoca per fomentar l‟especialització de la ciutat en sectors o verticals industrials. En aquest sentit, cal destacar l'aposta per les ciències i la salut, amb el Parc Científic de Barcelona com a centre de referència on sorgeixen spin-offs, així com la presència de grans multinacionals que han apostat per l'obertura de centres de R+D a Barcelona o els seus voltants. Astra Zeneca n'és l'últim i millor exemple, però també ho són altres firmes de referència com Novartis o Bayer, a més de la tradició històrica del sector a Catalunya amb grans empreses locals.

Segons Tech Barcelona, ​​l'aposta que ha fet la ciutat per impulsar empreses de tecnologies profundes –o deep tech – és molt positiva, ja que aporta un valor afegit i estratègic en un moment geopolític en què la sobirania tecnològica agafa cada cop més rellevància. L'exemple més paradigmàtic és l'aposta publicoprivada pel desenvolupament de microxips europeus, a través d'institucions de referència en R+D com són el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).

També és remarcable l'obertura d'un laboratori europeu d'experimentació en intel·ligència artificial a les instal·lacions del BSC-CNS. El projecte va ser anunciat l'any passat i rebrà 200 milions d'euros d'ajudes públiques europees.

"Barcelona ha aconseguit estar al mapa europeu de la innovació i la tecnologia i això ha de ser considerat un èxit tenint en compte les limitacions de ser una ciutat que no és capital d'un Estat", conclou Martí.