"Si moro, vull una mort sonora, una mort que el món escolti”, va escriure Fatma Hassouna, una noia de 25 anys fa uns mesos, abans de morir per un bombardeig israelià aquest dimecres que també ha matat nou membres de la seva família.
A la Franja de Gaza, han mort més de 51.050 persones, però hi ha morts que s'eleven sobre la runa per esquinçar milers de cors. És el cas de Fatma Hassouna. Assassinada per un bombardeig israelià amb nou dels seus familiars dimecres, aquesta fotoperiodista palestina de 25 anys era una cara coneguda per molts fora de les fronteres de Gaza. I encara ho seria més. Al maig, el festival de cinema de Cannes projectarà el documental 'Posa la teva ànima a les teves mans', protagonitzat per Hassona. 24 hores després de conèixer la notícia, l'Exèrcit israelià va bombardejar casa seva i va apagar per sempre les càmeres.
"El seu delicte va ser narrar el genocidi mitjançant impactants articles i fotografies, cosa que un règim genocida no pot permetre", ha denunciat Francesca Albanese, la relatora especial de les Nacions Unides sobre els territoris palestins, a la xarxa social 'X'. Tot i les repetides ordres d'evacuació, l'empitjorament de les condicions de vida i la mort d'11 dels seus familiars en un atac israelià l'any passat, Hassouna es va negar a abandonar el nord de Gaza i es va quedar per documentar la guerra. A finals d'abril tenia pensat casar-se, celebrar al bell mig de la devastació.
Hassona va imaginar aquest escenari, el del seu assassinat, i va comunicar al món els seus desitjos. “Si moro, vull una mort sonora”, va escriure aquest estiu en una publicació a les seves xarxes socials. "No vull ser només notícia d'última hora, ni un número més en un grup; vull una mort que el món escolti, un impacte que perduri en el temps i una imatge atemporal que no pugui ser sepultada pel temps ni el lloc", va demanar. Anomenada l''Ull de Gaza', Hassouna va aconseguir que les seves fotos, retratant la vida i la mort a l'enclavament, apareguessin en diversos mitjans internacionals.
"No vull ser només notícia d'última hora, ni un número més en un grup; vull una mort que el món escolti, un impacte que perduri en el temps i una imatge atemporal que no pugui ser sepultada pel temps ni el lloc"
Només un dia abans del seu assassinat, el programa ACID de Cannes, que una secció paral·lela del festival organitzada per l'associació francesa de cinemes independents, va anunciar que un documental sobre ella, realitzat per la cineasta nascuda a l'Iran Sepideh Farsi, es projectarà al festival d'aquest any. "Fatma mai va abandonar el terreny des del principi", ha elogiat Anas al Shareef, reporter d'Al-Jazera a Gaza, a 'X'. "Documentà massacres amb la seva lent enmig de bombardejos i trets; l'ocupació [israelià] no només mata, silencia veus, esborra imatges i enterra la veritat", ha denunciat.
"Que les meves fotos perdurin per sempre" - “L'important per a mi és el que estic fent”, va dir en una entrevista la que va ser l'única supervivent d'un atac israelià el gener del 2024 que va matar tota la família. "Quin és l'impacte de la meva feina? Continuarà viu la meva feina? Vull que les meves fotos perdurin per sempre, perquè vull que el món sàpiga que si no ens donen suport, som capaços de fer-ho per nosaltres mateixos", va defensar la jove fotoperiodista. "Realment crec que les imatges pot ser una arma, la meva càmera és tan poderosa com una pistola; igual que ells fiquen bales a les seves pistoles, jo fico la targeta de memòria a la meva càmera", va explicar.
Tot i que el món s'ha aturat uns instants per plorar Hassouna, aquesta mateixa violència israeliana que ens l'ha pres no té fre. Els bombardejos han continuat aquesta setmana, i han matat més de 20 persones en dos atacs. L'agència de notícies Palestina Wafa ha informat que almenys 11 persones, inclosos dos nens, han mort en un atac nocturn amb drones contra un habitatge al barri de Tel Al Zaatar, al nord de Gaza. Diverses persones més han resultat ferides. En un segon incident reportat per Wafa, 10 palestins més han mort després que un avió de combat israelià bombardegés l'habitatge d'una família a Bani Suhaila, una localitat a l'est de Jan Yunis, al sud de la Franja. La càmera de Hassouna, l'Ull de Gaza, no podrà immortalitzar les seqüeles- ELPERIODICO.COM
Que es pot dir? Llançaria un rosari d'insults i desqualificacions, però de què serviria. Ja n'han estat tants, que és impossible trobar un insult nou. Els mereixen tots i més. Tinc amics que van estar en feines semblants, a l'antiga Iugoslàvia i afortunadament van aconseguir tornar.
ResponEliminaNomés espero que la vida em concedeixi temps per veure aquests miserables jutjats i condemnats. M'aferro a aquesta idea per difícil que sembli.
Vols dir que seran jutjats i condemnats? Actuen com si no hagués de ser així, se senten impunes.
ResponEliminaCon Ricard. No puedo decir nada más. Incluso , y se que lo que pueda escribir quizá, solo quizá, no se me entienda bien, no es lo mismo escribir que modular los tonos, la foto del año tendría que valer para juzgar este señor, este y al que le ayuda a armarse. Y se, porque todos a mi edad lo sabemos, que los de Hamas no son las Teresa de Calcuta, pero los civiles palestinos, semitas de raza igual que los hebreos, no tienen culpa alguna.
ResponEliminaEl poble Palestí té dos enemics letals, Israel i Hamàs.
ResponEliminaLa impotencia consume, pero me parece noble responder a la llamada de la periodista asesinada para hablar del tema y gritar en voz alta nuestra indignación.
ResponEliminaSomos unos cuantos que nos hemos hecho eco, aunque sea a título póstumo.
ResponElimina