EL PREPPER QUE NO ES VA ASSABENTAR DE L'APAGADA

L'episodi de l'apagada ens ha permès descobrir que l'univers digital no ha matat del tot –afortunadament– el món analògic. El dia de marres es van esgotar els vells transistors a piles, la conversa va guanyar espai a les llars davant del silenci dels mòbils, la gent va tornar a valorar els diners físics davant les targetes que no funcionaven i fins i tot els llibres van substituir les sèries. La tecnologia ens ha segrestat espais de llibertat i ha accelerat els moments fins a convertir-los en instants.

De fet, simplement, i per una estona d'un dia, hem tornat al món de la meva infantesa, el posterior a la guerra, quan ens informàvem per la ràdio, al  braser, a la torna, no tots tenien un telèfon a casa, els diners no passaven pel banc, i poc o res es viatjava. El món d'abans al que per una estona varem tornar dilluns, seria una cosa semblant a la vita Beata de Gil de Biedma. I dilluns, per un dia, el mòbil d'última generació va perdre la batalla davant el vell i oblidat transistor. Encara que potser no hem après res, veient les cues de gent als supermercats comprant munts de rotllos de paper higiènic, aigua, llaunes, etc. No, no hem après res, ni de la Pandèmia, ni de la Dana, ni ara de l'apagada.

I mentre tot això passava, un home no es va assabentar de res. Mentre tota Espanya feia cua per comprar ràdios, piles i espelmes, aquest home ni s'havia assabentat de la gran apagada. “Fins que no vaig veure per la tele que passava alguna cosa, no vaig saber”, diu amb el tremp de MacGyver durant una hecatombe. És aquesta persona a qui t'agradaria tenir d'amic quan arribi la invasió alienígena. La casa dels somnis en temps dalarma mundial. Té plaques solars i bateries, internet per satèl·lit, menjar per a un any, pastilles per purificar l'aigua, fins i tot vestits de protecció biològica i paper higiènic per a un parell de pandèmies. No, a ell l'apocalipsi no li treu la son. “Nooo, tret que es posi la cosa molt malament… Per a aquestes coses petitetes, no”.

Ricardo Rubio, 61 anys, treballa en seguretat, és clar. És 'prepper' –així es fan anomenar-, 'preparacionistes'. "La comunitat silenciosa que es prepara per a la tercera guerra mundial", ha titulat algun reportatge. “Tothom es prepara”, s'encongeix ell d'espatlles. "Mira, tothom se n'ha anat a buscar una ràdio, llanternes, espelmes... Tenir-ho abans i pagar menys té més sentit que no haver-ho de fer a última hora fent cues i pagant més. Ho hauràs de fer igual el dia que passi alguna cosa".

“Al final hi haurà una guerra aquí a Europa”, sentencia sense titubejar. “Això és clar”. Ell no té por, no. Podria estar vivint tranquil·lament un any amb apagada, calcula. “Però ja veuríem els veïns què dirien quan em veiessin a mi tan tranquil”, riu. La setmana passada, de fet, es va menjar una llauna que havia caducat fa 12 anys. “Estava molt bona”, garanteix. "Si cada vegada que vas al súper, compres una o dues i les guardes -recomana-, et puc garantir que les pots tenir a casa teva 15 anys -riu-. També et puc garantir que abans de 15 anys les consumiràs totes".

La filla de Ricardo, al fons, amb la motxilla d'emergència i part del kit desplegat: xiulet amb brúixola i mirall de senyals, pastilles per purificar l'aigua, llumins antitempesta, menjar en caixa, sac de dormir, ponxo, una ràdio, cantimplora i barretes de llum.  / CARLOS MONTAÑÉS - elperiódico.