Suposo que ningú esperarà que la comissió d'investigació que analitza l'anomenada operació Catalunya al Congrés aportarà cap novetat a tots els coneguts. Els partits independentistes i les formacions d'esquerra que van ser víctimes de les actuacions de funcionaris de l'Estat contra ells tenen la possibilitat de denunciar públicament aquestes maniobres.
Només queda la possibilitat d'explicar-ho i que cadascú en tregui les mateixes conclusions. La meva és que L'Estat va utilitzar totes les armes que tenia al seu abast, legals o il·legals, per intentar frenar l'auge de l'independentisme. I es van inventar comptes corrents de dirigents de CiU, com Artur Mas o Xavier Trias, o es va forçar la dissolució d'un banc, el BPA, per descobrir què guardava Jordi Pujol en una entitat andorrana. Empresaris, polítics i també gent anònima van veure vulnerats els seus drets i van passar molts anys de presó per acusacions que després no es van poder provar.
La situació política catalana ha canviat i potser el millor seria que miréssim tots cap al futur i no cap enrere, però encara hi ha impulsos de l'Estat que ens arrosseguen als temps del procés i ferides que no s'han cicatritzat perquè els responsables se n'han anat impunes. Parlo de debò quan em refereixo al fet que un nacionalisme quan es veu atacat per un altre nacionalisme es defensa amb totes les armes que té al seu abast, i si aquest nacionalisme és més fort que l'altre, sol vèncer.
Pel que fa a l'operació Catalunya, orquestrada i duta a terme pels serveis secrets espanyols, M. Rajoy ho tenia fàcil, només havia de fer com Margaret Thatcher, quan al Parlament Britànic la van interpel·lar demanant-li explicacions sobre una acció violenta amb el resultat de dos morts, que les S.A.S havien fet Gibraltar d'uns presumptes terroristes de l'IRA. Thatcher va ser concloent: el Govern de Sa Majestat Britànica no té serveis secrets i si els té no ho sap, car són secrets... I aquí s'acabà la interpel·lació parlamentària. I de fet això és el que han fet M. Rajoy, Fernández Díaz, de Cospedal i la resta de dirigents del Pp implicats a la trama. Que es pensaven que farien, aquests passerells del procés. Ai senyor, quanta innocència malgastada a costa de l'erari públic. Potser tindrà raó el Jutge Llarena, Puigdemont sí que va malversar, potser no diners, però sí la il·lusió, i els ideals de molts catalans, el que és pitjor, perquè el seu és un acte de traïció a tot un poble.
El resum dels fets seria: "Esa operación Cataluña de la que usted me habla, nunca existió", paraula de M.Rajoy.
El que no sé és de què viu Puigdemont i em sorprèn que no es demanin responsabilitats per haver enredat a la gent d'una forma tan descarada
ResponEliminaSuposo que com a eurodiputat devia cobrar un bon sou (ho va ser fins a 2024), i a banda té al paga fantes de Matamala, que sempre va amb ell.
EliminaEl pitjor és que els de les espanyes en van fer de tots colors i sembla que no pots passar del blanc o negre, si matises ets botiflera, vaja
ResponEliminaEls Estats fan el que cal per derrotar a l'enemic, per terra, mar, aire i les clavegueres si cal.
EliminaDe hecho ayer, Montoro cual Thatcher dijo exactamente ! cómo voy a participar en algo q nunca existió! No obstante cuando leo este tipo de arts. me pregunto si de verdad quien los escribe no se da cuenta q se retrata él, igual q a los q critica o señala , porque vamos q poner de angelotes a Mas ya Pujol, se las trae...Cada uno en su momento y trinchera ( españolistas y secesionistas) con el tema del Procés lo único q hicieron fue un daño tremendo a Cataluña y por efecto de ello, tb a España ( VOX, sería absolutamente residual sin el Procés) guerra sucia hubo de los dos lados , siempre la hay ...Así q mejor dejen correr el agua a ver si purifica el ambiente: ) Un abrazo FRANCESC!
ResponEliminaEl ambiente está tranquilo en Catalunya, pero no en Madrid y en Valencia. Daño poco hicieron, la prueba es que la economía y el empleo van como una moto. El daño fue más moral que físico.
ResponEliminaUn abrazo!
jajajaja Mi querido FRANCESC , a veces, leyéndote en este asunto, parece q vives en una realidad paralela, no obstante, si estás agusto, está bien : )
ResponEliminaDe paralela nada, María, Vivo en una realidad más que real y la vivo en directo día a día, y a los datos económicos y sociales me remito. Que se puede mejorar, claro, pero como diría Laporta, que no estamos tan mal.
EliminaUn abrazo!
Sé que no t'agrada, però em resulta difícil no expressar-me, encara que sigui en referència a un altre comentari. Així que si us plau, considera que no contesto ningú. Ni ataco a ningú; només expresso la meva disconformitat.
ResponEliminaNomés vull dir que em resulta curiós que als que opinem sobre l'estat de les coses a Catalunya, vivint aquí, des de fa set dècades (o més) se'ns titlli que vivim una realitat paral·lela i els que no trepitgen aquest terra, creuen saber i defensen una idea d'una suposada realitat catalana. Estic en línia amb el que dius. Això, ca nostra, està tranquil, la gent passa de certes pel·lícules, es dedica a treballar i fer la seva vida, l'economia funciona bé malgrat els vents en contra. És la història de sempre: Sembla que continua sent més fàcil veure la palla a l'ull del veí que la biga en ull propi.
L'operació Catalunya pot ser un motiu de riure pel Sr. Montoro, però era, és i probablement encara será un fet puden i fastigós. És tot.
ja, pero com no existeix, segons Rajoy i cia, no ens ha de preocupar. No sé si se m'entén, que diria aquell...
ResponEliminaO.T.
ResponEliminaAhir me'n vaig anar a dormir, emprenyat com un mico. Segur que era el Barça el que jugava o era l'Okanu i els seus amics?
Jo, com,L'Ot Bou, tenia males vibracions tot el dia, i és que soc culer de vell, un aixeca recopes. El 4-0 de l'anada no va ajudar, i el nen de Rocafonda estava espès de cagatilorito, i el Rapinha ni te lo cuento. El que no es pot fer és substituir a Pedri per Gavi, no es lo mismo.
ResponEliminaEn canvi, estic segur que el Madrid avui remuntarà, tant de bo no fos així, però a Europa es transformen.
El Gavi es una màquina excavadora i el Petri, un enginyer.
ResponElimina