A Donald Trump se li han omplert els carrers de les grans ciutats dels EUA de centenars de milers manifestants –més de mig milió– reclamant-li que tregui les seves mans –Hands off– de les deportacions, dels drets civils, de les agències de l'administració federal i en general de les institucions de la democràcia nord-americana. També exigien al Partit Demòcrata que surti de la seva resignació temorosa i faci alguna cosa. Antón Losada al diario.es

En vigílies els mercats també s'havien manifestat a la seva manera i li havien reclamat que tragués les mans del comerç mundial. Els diners ja no estan tan feliços com se'ls veia després de la victòria electoral del seu candidat al novembre. Quan corria alegrement el xampany per Wall Street i Jeff Bezos o Elon Musk s'empolainaven per a la presa de possessió presidencial a Washington sent mil milions de dòlars més rics cada dia. Per ser gent tan ben informada costa entendre què pensaven aleshores que faria Trump i què pensen ara que serà capaç de fer.

Els nostres carrers també s'han omplert de manifestants. Bona gent a qui ara mateix els preocupa Trump i els seus aranzels, segur. Però els inquieta encara més que, com als noranta quan els interessos estaven al 16%, o com als dos mil, quan calia dedicar el 60% de la renda, o com durant la Gran recessió, l'habitatge segueixi sent un article de luxe i una condemna alhora.

Els carrers d'Espanya es van omplir de manifestants que reclamen especuladors, empreses i grans forquilles que treguin les mans del negoci de l'habitatge i els governs i les oposicions que s'apliquin a convertir-la en una bateria de polítiques públiques que afronti les arrels d'un problema que arrosseguem des de la transició: manca d'oferta extensiva d'habitatge públic, renúncia a l'ús extensiu d'habitatge públic viles, negativa a aplicar els instruments de regulació perquè té prioritat castigar el govern, mal ús dels incentius fiscals, forats negres de diner negre o voracitat sense límit ni control de les entitats bancàries. Tenen on triar per començar.

S'han mogut els governs com a raigs per protegir amb milers de milions els exportadors als Estats Units perquè suposa riquesa i llocs de treball i han fet molt bé. Però també l'habitatge accessible aporta riquesa i llocs de treball i no s'han mogut ni es mouen tan ràpidament ni amb els mateixos milers de milions. Es poden governar dues coses alhora. Ha estat demostrat científicament.

No acaben aquí la gent que volen que es treguin les mans. A Galícia milers de persones havien sortit abans a A Pobra do Caramiñal per cridar NO a la macrocel·lulosa d'Altri a Lugo i van sortir diumenge als carrers compostel·lans, a demanar també Hands off d'una sanitat que segueix esgotada i extenuada després de l'esforç sobrehumà que els exigim des de la pandèmia. El mateix govern popular d'Alfonso Rueda, que anuncia a so de bombo i platerets rebaixes fiscals de més de sis mil euros per als 8.810 gallecs prou rics per pagar l'impost de patrimoni, no sap, o no vol o no pot contractar el personal i els recursos que reclamen a crits l'atenció primària i les llistes d'espera mentre el conseller de Sane cagues”. Qüestió de prioritats.