JIANWEI XUN, EL FILÒSOF INEXISTENT

El 26 de març passat, en un article d'El País, el periodista espanyol Raúl Limón va explicar que Cecilia Danesi (investigadora de l'Institut d'Estudis Europeus i Drets Humans de la Universitat Pontifícia de Salamanca) va citar el concepte “hipnocràcia”, del filòsof hongkonguès Jianwei Xun, a la trobada internacional AI Action Sum. Es tractaria de la nova dictadura digital, que utilitza els algorismes per modular els estats de la consciència social. La mateixa autora el va citar de nou en un article publicat a Elnacional.cat, Jorge Carrión a la vanguardia.

El concepte es desenvolupa al llibre Hipnocràcia: Trump, Musk i la nova arquitectura de la realitat, que estarà disponible en espanyol a partir del 30 d'abril, al segell Rosamerón, després de la seva edició original en italià a principis d'any per l'editorial Tlon, que probablement també és la responsable de la versió en anglès que es pot comprar a Amazon.

Qualificat de llibre de l'any, el concepte de la hipnocràcia s'anava estenent a la premsa i l'acadèmia. Els periodistes argentins Jorge Fontevecchia i Marcelo Longobardi ho van qualificar fa uns dies, a la seva secció a Perfil, com l'equivalent de Vigilar i castigar, de Michel Foucault, a la nostra època i com el probable “llibre de l'any”. També es van publicar entrevistes i ressenyes positives en mitjans italians, francesos i suïssos fins que dijous passat la revista L’Espresso va revelar en exclusiva a la portada que Jianwei Xun no existeix. De seguida Le Grand Continent –un mitjà francès del Groupe d’études géopolitiques amb edició també en italià i espanyol– va publicar la primera entrevista al responsable de l'avatar o simulacre, revelant que la seva publicació el 26 de gener passat d'un capítol del llibre, l'anàlisi del discurs d'investidura de Trump, formava part de l'estratègia del projecte. Qui ets?, li pregunten. I respon: "Jianwei Xun és un dispositiu. La creació col·laborativa nascuda del diàleg entre una intel·ligència humana -que porta el nom d'Andrea Colamedici (…)- i certes intel·ligències artificials generatives, en particular Claude d'Anthropic i ChatGPT d'OpenAI".

Ha estat el primer gran fake d´una nova època. No hi ha estadístiques fiables sobre quants llibres s'han publicat que hagin estat escrits totalment o parcialment amb IA, però si fa un any Amazon en va limitar a tres els que un autor pot pujar diàriament a la plataforma (més de 1000 a l'any) podem deduir que es tracta de centenars de milers, sinó de milions. Hipnocràcia potser ha estat el primer a aconseguir influència, en gran part gràcies a la seva existència en paper, a les llibreries, ia la seva repercussió en premsa. Ha estat una performance eloqüent. I una crida datenció.

Com el títol assenyala, l'assaig versa sobre com els governs actuals operen a través d'hipnosis col·lectives. El seu inesperat impacte ens ha recordat que el periodisme cultural, l'acadèmia, les biblioteques, els lectors també hi participem. El nom de l'autor ens sonava Byung-Chul Han o Yuk Hui. El títol del llibre era poderós. Es podia accedir a alguns dels passatges a través d'internet, sense haver de llegir l'assaig complet. Tots aquests elements s'inscrivien en contextos de legitimació: pàgina web personal, Academia.edu, una editorial, molts mitjans de comunicació (simptomàticament no Wikipedia, perquè els seus editors l'han blindat contra la postveritat). De maneres semblants es construeix l'arquitectura dels bulls.

En realitat, totes les cartes estaven sobre la taula des del principi. El 14 de desembre, la prestigiosa revista digital Nazione Indiana va publicar, com a avançament, un text del presumpte traductor del llibre, el propi i cervantí Andrea Colamedici, en què deia que el llibre “no es limita a retratar el present, sinó que aconsegueix mostrar els seus secrets”. En altres paraules: l'existència del mateix Hipnocràcia fa la tesi del llibre pura realitat. A més, el nou llibre de Colamadeci, amb Simone Arcagni, es titula precisament L’algoritmo di Babele. Storie i miti dell’IA (Solferino). I el seu projecte editorial, Tlön, que inclou una llibreria teatre a Roma, ret homenatge al conte de Borges les línies finals del qual diuen: "Llavors desapareixeran del planeta l'anglès i el francès i el mer espanyol. El món serà Tlön"