LA DESMESURADA SET DE CHATGPT

Quin preu paga el planeta per cada paraula generada per la intel·ligència artificial? Aquest és l'interrogant que sorgeix en revelar les xifres alarmants de recursos necessaris per mantenir en funcionament els models avançats d‟intel·ligència artificial com ChatGPT. Darrere de cada interacció aparentment trivial amb un chatbot, s'amaga un sistema complex i voraç, l'operació del qual deixa una marca significativa al medi ambient.

Des del seu llançament el 2022, ChatGPT ha estat utilitzat per aproximadament el 25% dels nord-americans, segons xifres del Pew Research Center. Tot i això, aquestes interaccions quotidianes vénen acompanyades d'un consum desproporcionat d'aigua i electricitat, generant preguntes crucials sobre la seva sostenibilitat.

Generar un text de 100 paraules a ChatGPT consumeix, de mitjana, 519 mil·lilitres d'aigua, l'equivalent a una ampolla. Aquest consum, que pot semblar mínim a escala d'una sola consulta, es magnifica quan s'analitza l'impacte a gran escala.

Si només el 10% de la població activa als Estats Units usés aquest servei setmanalment, el consum anual d'aigua pujaria a més de 435 milions de litres, suficient per abastir totes les llars d'un estat com Rhode Island, d'un milió d'habitants, durant un dia i mig, segons una anàlisi de The Washington Post en conjunt amb investigadors de la Universitat de Califòrnia a Rive.

Els servidors que operen en centres de dades generen quantitats massives de calor en fer els milers de càlculs necessaris per a cada resposta. Per evitar sobreescalfaments, el sistema requereix refredament constant, sovint mitjançant sistemes que utilitzen aigua per transferir la calor cap a torres de refrigeració. Aquest procés és comparable a com la suor refreda el cos humà. En zones on l'aigua escasseja, s'utilitzen sistemes elèctrics d'aire condicionat, però a costa d'un consum energètic més gran.

Cada resposta de 100 paraules també implica un consum mitjà de 0,14 quilowatts-hora (kWh), suficient per alimentar 14 bombetes LED durant una hora. Multiplicat per milions dusuaris, limpacte és aclaparador. Si només el 10% dels treballadors nord-americans usés aquesta tecnologia setmanalment, la despesa anual d'electricitat equivaldria al consum energètic de totes les llars de Washington, DC, de més de 600.000 habitants, durant 20 dies.

Aquest increment en la demanda elèctrica ja està generant tensions a les xarxes locals, especialment en estats com Geòrgia, Arizona i Texas. En aquestes regions, els costos més baixos delectricitat han atret gegants tecnològics que construeixen centres de dades a un ritme accelerat, agreujant els problemes de transmissió i proveïment. Comunitats locals expressen preocupacions sobre l'impacte ambiental i social, des del soroll fins al possible augment de les factures de serveis públics.

Davant d'aquestes xifres, algunes companyies tecnològiques han anunciat iniciatives per reduir l'impacte ambiental de les operacions. Microsoft, per exemple, va signar un acord per comprar tota l'energia generada pel reactor nuclear de Three Mile Island, tancat des del 2019, cosa que podria ajudar a mitigar el consum elèctric dels seus centres de dades. Tot i això, el reactor no estarà operatiu fins al 2028, i persisteixen preocupacions sobre la gestió de residus radioactius.

Google, per la seva banda, s'ha compromès a reposar el 120% de l'aigua que utilitza per al 2030, tot i que un informe recent va revelar que amb prou feines va arribar a un 18% de reposició el 2023. Aquestes promeses, encara que esperançadores, sovint es queden curtes davant de la magnitud del desafiament.