LA LLEGENDA DE SANT DRAC

Uf, estic que trec fum. Ja és la tercera vegada aquesta setmana que socarrimo la pantalla del mòbil en llegir les notícies. No és fàcil ser drac als temps de Trump. He de tenir més cura. Diuen que l'Ajuntament tornarà a pujar les multes per excés de fums. Cada cop és més complicat guanyar-se l'adhesiu ambiental per sobrevolar les zones de baixes emissions a Barcelona. Encara bo que s'acosta el meu dia favorit: 23 d'abril. Dia de llibres, roses i dracs. És el que marca la tradició de Sant Drac. Estic desitjant anar a estirar les ales per les parades del passeig de Gràcia. Aquest any fins i tot han tallat al trànsit l'avinguda Dragonal. Estarà signant llibres el Viserion de 'Joc de trons', un dels dracs protes de l'antiga sèrie d'HBO. No ho sabies?, ha publicat biografia: 'La joguina trencada dels 7 regnes'. No l'han deixat gaire bé les crítiques. Diuen que no té força. 

No em critiqueu, però jo em vull comprar el nou 'must' de les influencers: 'Autoestima amb escates'. I un clàssic de cuina que triomfa any rere any: 'Com rostir un cavaller i altres receptes medievals'. La versió vegana, és clar. Fa segles que només rosteixen cavallers de tofu. Els dracs ens vam fer vegans des d'aquell tipus de Montblanc. Jordi, el de la llegenda. Un tipus altiu i força indigest, segons sembla. Expliquen que es va entossudir a rescatar una princesa sense demanar-li permís i va ser condemnat a quatre anys de presó. El cavaller es va posar xulet amb la seva minillança i el drac, un sant, se'l va cruspir per pesat. Li va sentar fatal, en temps on no hi havia encara omeprazol, per l'armadura, suposo, i el va escopir sencer. Sant Drac va morir com un màrtir i el Jordi se'n va anar de rosetes, per això la tradició de les flors. Vés a saber el que explicaria als seus amics humans. De fonts ben informades, sembla ser que Carles Porta farà una sèrie a Netflix posant llum a la foscor.  Ana Sánchez a el periódico