MENTRE LA CIUTAT DORM

Als anys setanta, en una època en què a Nova York se li acumulaven els problemes, la ciutat va patir una gran apagada de conseqüències gens agradables. A la nit, hi va haver barra lliure per a atracaments, homicidis i accidents. Sense molt a fer a casa davant de la falta de llum, les parelles van tornar al bàsic per passar el temps. No hi ha dubte que molts van encertar la diana, com van poder descobrir nou mesos després. La vida es va obrir pas a la foscor. Amb l'índex de fertilitat per terra, no estaria malament que Espanya passés pel mateix. Però fins i tot si les maternitats no tenen feina extra a finals de gener de 2026, no ha de ser un desastre. Tot per no deixar-se portar per la desesperança, com revelava el temor d'una dona que explicava a l'home amb qui anava per un carrer de Madrid: "I ara tornar a casa, ¿per què? Si no hi ha res a fer. Quin avorriment".

La península Ibèrica va viure ahir un esdeveniment excepcional per l'absència de precedents i les conseqüències de tota mena. El tall abrupte i generalitzat de l'electricitat va sumir en el desconcert la població, capaç, però, d'afrontar l'envit amb el millor ànim possible i la maduresa suficient perquè la vida seguís amb ordre i relativa normalitat, especialment els serveis bàsics com els hospitals, les estacions de ferrocarril i els aeroports. Cap indici, en tancar aquesta edició, de saquejos de botigues o augment dels delictes contra la propietat que es donen a països subdesenvolupats i no tan subdesenvolupats en situacions d'emergència similars.

Malauradament, l'apagada suscita més preguntes que no pas respostes. En la primera compareixença davant l'opinió pública, a les sis de la tarda, el president Pedro Sánchez va admetre que no existia una causa clara i que la prioritat era el restabliment del subministrament com més aviat millor. No podia ser altrament. Moltes hores per a tan minvades explicacions –l'apagada es va produir a dos quarts de dotze del migdia–, que bé hauria pogut oferir prèviament algun ministre. El president Sánchez va afegir que el Govern no descarta cap hipòtesi, una frase tan prudent com inquietant –reiterada en la seva segona compareixença al cap de les onze de la nit– quan els ciberatacs a escala global estan adquirint una freqüència i magnitud descomunal i apareixen a la ment de tots a les primeres de canvi. Tot i això, la possibilitat d'un ciberatac va perdre força ahir a la nit en conèixer-se la versió de Red Eléctrica de España, que apunta a una fallada general del sistema provocada per un desequilibri entre la demanda elèctrica i la generació d'energia. En cinc segons van desaparèixer 15 GW (el 60% de la generació en aquell moment).

La instantaneïtat informativa del segle XXI ha reduït la paciència i ha escurçat el temps d'espera que es concedia a qualsevol notícia. L'ànsia de saber aviat i amb tot detall tot allò que acaba de passar –o està passant– xoca en aquest cas amb l'aparent complexitat del problema i les infinites ramificacions que provoca una apagada peninsular. Un terreny abonat per a bulls i teories conspiratives, sobre les quals va alertar oportunament el president (més discutible va ser el seu consell per abreujar les trucades telefòniques, una mica més propi del bon criteri de cadascú).

L'apagada té molt exemple pràctic sobre com una societat molt dependent de la tecnologia, la connectivitat més absoluta i la sacralització dels telèfons mòbils s'enfronta al desconcert que genera l'absència d'electricitat. I de com afrontar les incerteses que es deriven de tecnologies destinades, precisament, a donar certeses i simplificar la vida. Encara que anecdòtic, aquí hi ha aquest significatiu retorn dels transistors i les ràdios amb piles, un objecte amb estatus de relíquia a moltes llars o directament desconegut per als joves. La seva reaparició a moltes llars, centres de treball i encara rotllanes als carrers ens ve a recordar el cèlebre kit o lot de supervivència aconsellat als europeus per la Comissió que presideix Ursula von der Leyen el 26 de març passat. Cal recordar que incloïa un transistor d'ona llarga i piles, recomanacions que van ser preses més de broma que de debò per moltes persones.

l'apagada ibèrica ha donat la raó a la Comissió Europea i és un estímul per disposar a les llars d'alguns –no en són tants– objectes imprescindibles per a les primeres 72 hores, alguns dels quals van provocar ahir cues i aplecs desmesurats als supermercats. Hi ha coses evitables a la vida i n'hi ha una. Jornades com la d'ahir ajuden a entendre que no tota emergència és qüestió de guerres a la vella usança. Hi ha un altre objecte en desús que s'ha demostrat important: el paper moneda. Els diners comptants i sonants que permeten sortir del pas perquè els caixers dispensadors no van ser aliens en la seva totalitat a l'apagada.

En línies generals ia l'espera de conèixer les causes precises de l'apagada, el país ha sabut reaccionar amb paciència i comprensió, i ha donat una imatge de societat adulta i propicia a treure el millor de si en les situacions adverses. La solidaritat entre veïns o entre desconeguts viscudes ahir confirmen que, amb els defectes, Espanya és un país civilitzat i humà. Cal veure si l'apagada donarà peu a un debat responsable sobre la manera d'evitar-ho en el futur –o de pal·liar-ne millor les conseqüències– o engrandirà la llarga llista d'assumptes d'Estat en què els partits procuren treure rèdits encara a costa de la credibilitat del sistema i de la desafecció de la població amb la vida política. El més probable és la segona opció apuntada, el PP activat per Ayuso ja s'ha mogut en aquest sentit, temps els faltarà per donar la culpa de l'apagada a Sánchez.

Per acabar, el que és preocupant no és l'apagada en si, que segons els experts era impossible que es produís, el que és preocupant és que no se sàpiga o no ens vulguin dir o no ho puguin dir, què carai va passar perquè tota la península Ibèrica es quedés a les fosques un dilluns d'abril a les 12.32. A veure si com a la bassa de pedra, ens estem separant d'Europa a poc a poc, o es desferma el caos, cosa que m'ha portat a recordar Frank Yerby a la seva novel·la, 'mentre la ciutat dorm', o certes similituds comparables amb 'l'Assaig sobre la ceguesa' de Saramago. Francament, és per preocupar-se, estan passant coses que abans no passaven, almenys de tanta magnitud, i això és nou, i ni tan sols sabem del tot cert si és d'ells.