Fabricar armes, exportar-les i explotar-les, i fabricar pesticides, exportar-los i ruixar-los són dos negocis germans. Al mateix temps que el Centre Delàs revelava els contractes de compra d'armes entre Israel i Espanya, el sindicat agrari COAG tornava a recordar-nos que en entrar al mes de maig, des de ja fa uns quants anys, les grans cadenes de distribució inunden els lineals amb patates importades d'Israel, mentre als nostres camps ja s'està collint la patata nova. Si amb les guerres s'enriqueixen les empreses armamentístiques, amb la importació massiva de patates foranes, el que s'aconsegueix és forçar els camperols locals a malvendre la patata a preus de misèria. Tots dos són negocis d'explotació.
Fa deu anys ja es publicaven notícies sobre camions espanyols carregats de patates noves que viatjaven cap a França; en el trajecte de tornada, la càrrega era de patates velles del país veí, de pitjor qualitat. El poder al lliure mercat l'exerceix el poder adquisitiu.

El 1925, vuit empreses, entre elles Bayer i Basf, van fundar la companyia química més gran d'aquell moment: I.G. Farben. El 1933, I.G. Farben va brindar suport financer al partit nazi que, una vegada al poder, li va tornar el favor comprant-li milions de llaunes d'un dels seus pesticides més efectius, el Zyklon B, que es va utilitzar a les cambres d'extermini. El negoci de matar, la guerra i l'agroindústria sempre han anat agafats de la mà.
Es va anomenar 'agent taronja' l'herbicida amb què les tropes nord-americanes ruixaven els boscos i camps de cultius a la guerra del Vietnam. Fabulós verí per descobrir els amagatalls de l'enemic, fabulós per fer-los patir gana. Un dels seus màxims productors, Monsanto, va patentar anys després el que avui continua sent el pesticida més venut al món, el glifosat. No consola que Monsanto desaparegués, se'l va menjar Bayer.

Que Agan i Makhteshim fossin empreses israelites i que la seu central d'ADAMA segueixi en aquest país diu molt del seu poder agroindustrial.

El glifosat és, producció i vendes, la principal arma química agrícola. I en el rànquing de les cinc productores més grans d'aquesta substància cancerígena trobem Bayer i Basf, així com Syngenta (en mans de la companyia estatal xinesa ChemChina) i Adama, una de les seves divisions. El glifosat és un digne successor del Zyclon B i l'agent taronja. Per als que negocien amb ell, crema i rendeix de la mateixa manera.
Com diuen a la seva web, la història d'ADAMA comença amb quatre joves emprenedors la passió per la química dels quals els va portar a posar en marxa dues empreses de protecció de cultius (eufemisme), Agan (1945) i Makhteshim (1952). Les dues empreses es van fusionar el 1997 per crear Makhteshim Agan que el 2014 va passar a dir-se ADAMA. Que Agan i Makhteshim fossin empreses israelites i que la seu central d'ADAMA segueixi en aquest país diu molt del seu poder agroindustrial.
Israel és una potència en armament i agroquímics. Com hem vist, fabricar armes, exportar-les i explotar-les, i fabricar pesticides, exportar-los i ruixar-los són dos negocis germans.

El problema dels cercles és que es tanquen.  Gustavo Duch en ctxt.es

Quilapayún (que la tortilla se vuelva)

La hierba de los caminos
la pisan los caminantes
y a la mujer del obrero
la pisan cuatro tunantes
de esos que tienen dinero.
Qué culpa tiene el tomate
que está tranquilo en la mata
y viene un hijo de puta
y lo mete en una lata
y lo manda pa' Caracas.
Los señores de la mina
han comprado una romana
para pesar el dinero
que toditas las semanas
le roban al pobre obrero.
Cuándo querrá el Dios del cielo
que la tortilla se vuelva
que los pobres coman pan
y los ricos mierda, mierda.