EL PARADÍS IMPERFECTE

Deia Ernesto Sabato: "Un bon escriptor expressa grans coses amb petites paraules; a la inversa del mal escriptor, que diu coses insignificants, amb paraules grandioses." Doncs Augusto Monterroso seria un perfecte representant del que per a Sabato, i per a molts, ha de ser un bon escriptor. Ni li sobra, ni li falta cap paraula. És un mestre veritable en el cultiu del microrelat i també ho és quan l'extensió dels seus textos van més enllà d'una simple línia. Monterroso és ironia, tendresa, poesia i reflexió.

Des d'aquí, i com a record del dia de l'apagada del nostre paradís terrenal, em permeto recomanar “El paradís imperfecte”, que dóna nom a un dels seus petits relats més coneguts, publicat per Debolsillo (Random House), amb un subtítol: “Antologia tímida”. Us deixo amb una mostra del seu bon fer literari:

1.- Fecunditat - Avui em sento bé, un Balzac; estic acabant aquesta línia.

2.- El para dís imperfecte - És cert -va dir mecànicament l'home, sense treure la vista de les flames que cremaven a la xemeneia aquella nit d'hivern-; al Paradís hi ha amics, música, alguns llibres; l'única cosa dolenta d'anar-se'n al Cel és que allà el cel no es veu.

Epitafi trobat al cementiri Mont Parnàs de Sant Blai, S.B

Va escriure un drama: van dir que es creia Shakespeare;

Va escriure una novel·la: van dir que es creia Proust;

Va escriure un conte: van dir que es creia Txékhov;

Va escriure una carta: van dir que es creia Lord Chesterfield;

Va escriure un diari: van dir que es creia Pavese;

Va escriure un comiat: van dir que es creia Cervantes;

Deixà d'escriure: van dir que es creia Rimbaud;

Va escriure un epitafi: van dir que es creia difunt.

3.- Els llibres tenen la seva pròpia sort - Els llibres tenen els seus propis fats. Els llibres tenen el seu propi destí. Un cop escrit –i millor si publicat, però encara això no és imprescindible– ningú sap què passarà amb el teu llibre. Pots alegrar-te, pots queixar-te o pots resignar-te. Tant és: el llibre correrà la seva pròpia sort i prosperarà, o serà oblidat, o totes dues coses, cadascuna al seu temps.

Tant se val el que facis per ell o amb ell. Pot quedar-se amagat o escrit en xifra en unes golfes i ser descobert cent trenta-dos anys més tard; estar a totes les vitrines i en mans i en boques de tots i passar a l'oblit immediatament després de la teva mort, quan per a la gent siguis tot just un nom o un fantasma, o ni tan sols un fantasma; quan hagis desaparegut i ja cap et tema o esperi favors de tu; o ja siguis simpàtic i el teu famós enginy no faci riure més ningú, perquè ningú hi serà per riure-se'n, ni amb tu i ni tan sols de tu. O al contrari, on els dolços nuvis passaven de llarg agafats de la mà sense dignar-se a fer una mirada al teu estimat llibre, del qual només tu saps la feina que et va costar, l'amor que li vas posar i els dubtes que et va inspirar sumint-te en la desesperança, la sensació d'impotència i la rancúnia; on la bona gent distreta t'ignorava, ara ho pren a les mans incrèdules davant tanta meravella que abans ni sospitava, ho paga i se l'emporta a casa, parla d'ell amb els seus amics, el presta o no ho presta, segons, subratlla paràgrafs, ia la nit, no importa l'hora, desperta la seva dona o marit i li diu o ho diu.

(Però tu caminaràs molt lluny. No el pots veure ni sentir perquè potser ja estaràs mort sense que de la glòria del món t'hagi tocat en vida ni aquesta alegre engruna.)

Ara el teu llibre va sota els braços més estranys i es troba a totes les ments. Calma; no pateixis: demà ho estarà també, i demà passat, i cada dia i els segles que vinguin. Resulta que els aplaudiments que va rebre eren en realitat merescuts, i els premis que li van donar també, i com avui, les coses seguiran igual i fins i tot millor: els nens de les escoles aniran el dia del teu aniversari al carrer que porta el teu nom, i el ministre dirà el seu discurs, mil cinc-cents anys lluny, i podràs veure des del lloc en què estiguis a aquells éssers extra, donat el ministre aixecarà la vista i el braç i agitarà el seu paper a la mà com saludant-te i com dient no et preocupis pel teu missatge, estem amb tu i t'estimem molt; mentre, els nens, miraran així mateix cap amunt i es posaran la mà als ulls cobrint-los no sabràs si del sol o de la teva pròpia resplendor.