La situació actual a Gaza posa clarament de manifest l'excepcionalisme israelià. Israel es val de la fam de dos milions de palestins a la bloquejada i devastada Franja de Gaza com a tàctica per obtenir concessions polítiques dels grups palestins que hi operen. Per Ramzy Baroud.
El 23 d'abril, l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA) va descriure la situació humanitària actual a Gaza com "la pitjor mai vista durant la guerra". Tot i la gravetat d'aquests pronunciaments, sovint semblen tractar-se com a notícies rutinàries, sense suscitar accions concretes ni debats substancials.
Les violacions israelianes del dret internacional i humanitari en relació amb la seva ocupació de Palestina són fets ben coneguts. Sorgeix una nova dimensió d'excepcionalisme, reflectida en la capacitat d'Israel per sotmetre deliberadament una població sencera a una fam durant un període prolongat, enfocament que alguns fins i tot defensen.
La població de Gaza continua patint un sofriment immens, després d'haver patit la pèrdua d'aproximadament el 10 % de la seva població total a causa de morts, desaparicions i lesions. Estan confinats en una petita zona d'uns 365 quilòmetres quadrats, pràcticament destruïda, on s'enfronten a la mort per malalties tractables i no tenen accés a serveis essencials, i fins i tot a aigua potable.
Tot i aquestes condicions, Israel continua actuant amb impunitat en allò que sembla ser un experiment brutal i perllongat, mentre gran part del món observa amb diferents graus d'ira, impotència o total menyspreu.
La qüestió del paper de la comunitat internacional continua sent crucial. Si bé fer complir el dret internacional és un aspecte, exercir la pressió necessària perquè una població que s'enfronta a la fam tingui accés a necessitats bàsiques com l'aliment i l'aigua n'és un altre. Per a la població de Gaza, fins i tot aquestes necessitats fonamentals ara semblen inabastables després de dècades d'expectatives reduïdes.
Durant les audiències públiques a l'Haia que van començar el 28 d'abril, representants de moltes nacions van apel·lar a la Cort Internacional de Justícia perquè utilitzi la seva autoritat com a tribunal suprem i ordeni a Israel que posi fi a la fam dels palestins.
Israel «no pot castigar col·lectivament el poble palestí protegit», va declarar el representant sud-africà, Jaymion Hendricks. L'enviat saudita, Mohammad Saud Alnasser, va afegir que Israel havia transformat la Franja de Gaza en un «munt de runa inhabitable, mentre matava milers de persones innocents i vulnerables».
Representants de la Xina, Egipte, Algèria, Sud-àfrica i altres nacions es van fer ressò d'aquests sentiments, alineant-se amb l'avaluació de Philippe Lazzarini, cap d'UNRWA, que va declarar, el març passat, que Israel està emprant una estratègia de “utilització de l'ajuda humanitària com a arma”.
Tot i això, l'afirmació que l'ús d'aliments com a arma és una tàctica israeliana deliberada no requereix proves externes; el mateix Israel ho va declarar. El llavors ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, va anunciar públicament un "setge total" a Gaza el 9 d'octubre del 2023, tot just dos dies després de l'inici de la guerra genocida.
La declaració de Gallant: «Estem imposant un setge total a Gaza. Sense electricitat, sense menjar, sense aigua, sense combustible; tot està tancat. Estem lluitant contra animals humans i actuem en conseqüència». No va ser un rampell impulsiu, sinó una política arrelada en una retòrica deshumanitzant i implementada amb extrema violència.
Aquesta "acció en conseqüència" es va estendre més enllà del tancament de les cruïlles frontereres i l'obstrucció del lliurament d'ajuda. Fins i tot quan es permetia l'ajuda, les forces israelianes van atacar civils desesperats, inclosos nens, que es congregaven per rebre subministraments, bombardejant-los juntament amb els camions d'ajuda. Un incident particularment devastador va ocórrer el 29 de febrer de 2024 a la ciutat de Gaza, on, segons informes, el foc israelià va matar 112 palestins i en va ferir 750 més.
Aquest esdeveniment va ser el primer del que es va conèixer com les "Massacres de la Farina". Es van produir incidents similars posteriors, i entre aquests, Israel va continuar bombardejant fleques, magatzems d'ajuda humanitària i voluntaris que distribuïen ajuda. La intenció era matar de gana els palestins fins al punt de permetre la negociació coercitiva i potencialment conduir a la neteja ètnica de la població.
L'1 d'abril, un dron militar israelià va atacar un comboi de World Central Kitchen, cosa que va provocar la mort de sis cooperants internacionals i el seu conductor palestí. Aquest incident va provocar una sortida important dels cooperants internacionals restants de Gaza.
Este Netanyahu es mala gente, muy mala gente
ResponEliminaNo només Netanyahu, hi ha molt silenci còmplice al seu entorn.
ResponEliminaEs tdo en general, Francesc. No puedo hablar de Francia, ni de nada que no sea donde piso y pago impuestos, y si he de hablar lo haré pensando en casa, una en España, que newgocia con Israel y por lo que sea no presiona, no lo hace; y si me acerco más habré de pensar en Junts y toda la parafarnalia pro judía, tan siquiera israelí, sino sionista que tienen montada a favor del poder establecido, empezando por la embajadora simbólica (así es el título que lleva) de Catalunya en Israel, la señora Rahola.
ResponEliminaTodo es una mentira, un cuento, una obra de teatro. Todo.
salut
Rahola està bastant desapareguda últimament, i junts a punt de desaparèixer. Aquí, a la que critiques Israel, et titllen d'antisionista.
ResponEliminaNo es que fuera santa de mi devoción, pero a la Rahola, antes de lo de Gaza, incluso en el prosses, la escuchaba, siempre tenía algo que decir, aunque no me agradara, porque estaba bien informada y porque tenía contactos serios, no del bla, bla, sino que alguna parte de lo que decía estaba argumentada, y por lo tanto yo debía escuchar, pero claro, estalló lo del Netanyahu y desapareció de toda tertulia que se preciara, porque sabía que le iban a preguntar por el tema. Ella lo elude, pero que lo eluda no quiere decir que no exista.
EliminaLa señora Rahola está en calidad de consejera, porque es sabido que en junio de 2017, Carles Puigdemont, reabrió las puertas del Consulado Honorario de Israel en Barcelona, después de 19 años sin representación diplomática en la ciudad, consulado que sigue en activo y cuyas relaciones con Junts son más que evidentes.
No se encontrará a nadie del cuadro directivo de Junts, antes CiU que diga absolutamente nada sobre la actuación israelí en la Franja de Gaza.
La Rahola des del pre procés desbarrava bastant, i no només amb Israel.
EliminaEsto resume todo este drama en realidad y por eso lo copio ..."La inacción de la comunidad internacional durante este período de inmenso sufrimiento humano ha socavado significativamente la pertenencia del derecho internacional. Las posibles consecuencias de esta inacción son graves y trascienden al pueblo palestino, afectando a toda la humanidad.." Tal cual, Netanyahu es una mala bestia y sus secuaces idem, pero desde q el otro impresentable Trump, retiró el apoyo humanitario a las organizaciones humanitarias de la zona fue su cómplice directo, no sólo por su apoyo logístico y diplomático, porque está ayudando a matarlos de hambre tal cual hace él, directamente y el resto, como hay tantos frentes abiertos en el mundo sin saber qué hacer ...decía Borrell en una entrevista q Europa está perdiendo no dolo la legitimidad moral, tb la credibilidad por su indecisión e una tibia en este asunto y frente a Trump...a mí, ya te lo digo siempre, solo me apena y me mata la impotencia ..no sé q más decir ...ojalá pudiera ayudarles realmente , ojalá pudiéramos hacer algo por ellos, todos los q sentimos este genocidio , un abrazo fuerte y muy triste!
ResponEliminaEs terrible, por eso le decía a Miquel que no es solo Netanyahu el culpable, hay muchos culpables por omisión.
EliminaSe me ocurrió una vez que se podía organizar una marcha sobre Gaza de miles de personas para detener el genocidio, pero lamentablemente es una utopía. Solo podemos divulgar artículos como este para que al menos no caigan los gazatíes en el olvido..
Este poema es de 2010, o sea que el problema viene de lejos, de muy lejos:
PALESTINA
Pols, plors, por
angoixa, remor
remor d'angoixa
Pols, plors, por
crits, detonacions
aldarulls, venjances
venjances i aldarulls.
Sang i ferits
morts i sang,
infants i adults
innocents i culpables.
Culpables de res
innocents de tot
Ignomínia i sang
ferits i sang.
I morts,
morts,
massa morts.
I els déus, on són?
Un abrazo!
Sí.. es verdad .. ¿ dónde están los dioses? No hay ...: ( Precioso tu poema! Podíamos hacer la marcha azul, en vez de la verde, la utopía ya sabes, según Galeano, sirev para caminar : ) Mil gracias FRANCESC, un abrazo fortísimo!
EliminaLa Larga Marcha no es posible, sea verde o azul, si apenas la gente nos manifestamos por nuestras calles.
EliminaLas utopías de ayer son el fracaso del hoy y el desengaño de mañana.
Un abrazo.
La Rajola, ya no sabe donde esconderse.
ResponElimina