RELAXING CUP



Si Isabel Díaz Ayuso no governes per a tots els madrilenys podria dedicar-se a l'humor i actuar al club de la comèdia. Però resulta que aquesta senyora presideix una de les comunitats més afectades per aquesta segona onada de coronavirus. Però ella segueix vivint en un univers paral·lel en què tot funciona a l'inrevés de com les evidències científiques demostren dia rere dia. O això, al menys, és el que cal desprendre de les declaracions que hem d'escoltar de la seva boca.

Són innombrables les 'perles' que la presidenta madrilenya ha deixat anar des que va començar aquesta pandèmia, i és que a la que li posen un micròfon al davant, no perd l'ocasió per lluir-se i deixar a tothom amb la boca oberta d'incredulitat per les seves surrealistes declaracions. Mentre no era Presidenta ni res, feia una certa gracia amb les seves sortides de to, però ara no en fa cap, massa vides depenen de la seva obscena indigència mental.

Com liberal que es vanta de ser (manda güevos que diria Federicol) el seu últim desig és posar per davant les activitats econòmiques abans que contenir la propagació de virus. Precisament ara que la Generalitat de Catalunya ha anunciat que decretarà el tancament dels bars i restaurants, Ayuso no ho valora, ni pensa fer-ho, i per defensar la seva postura, ha fet servir un argument que és si menys no curiòs, per a no dir surrealista...

Exactament la Senyora, Ayuso ha assegurat el següent: "Si apretes massa als restaurants i et portes per davant negocis de milers de famílies, el que estàs fent és que el contagi s'en vagi a les cases. Perquè els ciutadans, al no poder fumar, al no entendre les normes, a l'anar-se'n aviat a casa, acaben anant-se als seus habitatges i això és molt pitjor". 

És a dir, que per a la 'inefable liberal Ayuso' el confinament que va mantenir a casa durant gairebé quatre mesos a tots els espanyols no va valer de gaire. Que els científics estan equivocats i que en els bars no hi ha risc de contagi encara que et treguis la mascareta per consumir però que si et quedes a casa convivint amb les mateixes persones, és d'aquí d'on vénen els problemes. Ni a Ana Botella se li hauria ocorregut dir una bestiesa així.

Una altra de les seves genialitats ha estat marcar-se un Duran i Lleida sobre Andalusia, al programa d'Ana Rosa; en ser preguntada per la diferència de criteris amb Andalusia - governada pel PP -, ha al·legat que "a Madrid la gent no vol viure subvencionada" i, per aquest motiu, "ve el millor d'Espanya" a la regió. Si això ho diu un polític català li cau 'la del pulpo', pero a ella ningú a Madrid ni a Andalusia li ha retret la bestiesa.

La gestió de la Comunitat de Madrid és sens dubte una de les majors desgràcies que té Espanya, i no és una cosa nova, abans que Ayuso hi va haver una senyora anomenada Ana Botella, que no era millor. La diferència és que ella no va haver de fer front a una crisi com l'actual, i es va conformar a prendre a oferir Relaxing cup of café con leche in Plaza Mayor, mentre malvenia vivenda pública a fons voltors per quatre quartos. Diguessim que Botella era idiota e incompetent, peró no era ni de lluny tan inconscient com Ayuso, que és perillosament inconscient. A la Comunitat de Madrid cal un motí com el de la Bounty, pel bé de tots els madrilenys. 

I no digueu alló de que Ayuso ens pren per ximples, no us convé si fem cas a Manuel Cruz. La història ens hauria d'haver ensenyat que, en efecte, convé sospitar de les evidències que es presenten com a aclaparadores. I, dins d'aquest grup, especialment d'aquelles el caràcter inqüestionable de les quals prové del fet de ser compartides per molts. Al capdavall, el gruix de fanatismes, supersticions i altres patologies de l'ànima anàlogues que en el passat han existit (bé, alguna continua en vigor, vostès ja m'entenen) comptava amb un suport no ja abundant, sinó fins i tot massiu. Però si estem parlant dels ximples, caldrà recordar que la intel·ligència no va a pes. O és que resulta impensable que una mateixa ximpleria pugui ser compartida per molts?

Resumint. La pròxima vegada que sentin algú que afirma que el que més el molesta és que el prenguin per ximple no diguin res. Només deixin-lo parlar una mica més. Així sortiran de dubtes ràpidament. 

PEDRES PER ENSOPEGAR



Amb motiu dels 80 anys de l'afusellament del President de la Generalitat Lluís Companys, el Govern va voler projectar la figura de l'ex ja expresident, que va liderar l'ofrena floral al Fossar de la Pedrera de Montjuïc, al matí, i la col·locació d'una llamborda 'stolpersteine' a plaça Sant Jaume, a la tarda. "Les formes i les circumstàncies són diferents", va admetre Aragonès, "però la història de repressió i violència de el feixisme contra el que representen les institucions catalanes continua", va afegir, per justificar la col·locació de la llamborda, atès els nazis varen tenir molt a veure en la detenció i entrega a l'Estat Espanyol de Companys.

La història de la llamborda stolpersteine, és emotiva i puc veure-la cada dia passejant pels carrers de la meva ciutat. En vaig parlar fa dos anys en aquest escrit: SENTINELLES DE L'OBLIT (2.2.18)


Dilluns al matí quan tornava de caminar per la cosa aquesta de que s'ha de fer exercici, en passar pel carrer Borràs, em va cridar l'atenció aquesta llamborda amb una placa daurada que hi havia al terra, amb aquest nom gravat: Marià Llonch Casanovas, assassinat el 31.8.1941 GUSEN.
Em va sorprendre, no n'havia vist mai cap, així al terra, com per ensopegar-hi. A el periódico d'ahir vaig trobar la resposta; Efectivament la idea és aquesta, posar aquestes llambordes al terra davant cases de les víctimes del nazisme, tasca que l'artista alemany Gunter Demnig du a terme des de fa 25 anys. 
Gunter Demnig

Demnig va començar el seu homenatge sota la màxima "una persona només és oblidada quan el seu nom és oblidat", així que a les 'stolpersteine' (que literament significa pedres per ensopegar), grava el nom del deportat, la data de naixement i la de defunció en el cas que fos assassinat pel règim de Hitler. 
Nomès a Sabadell, un dissabte n'hi va instal·lar 23, una d'elles és la que teniu a la foto.
No és la primera vegada que l'artista alemany col·loca llambordes als carrers catalans -el 2015, el poble de Navàs va ser pioner- però ha sigut la més extensa. A més de Sabadell, també s'han col·locat 'stolpersteine' a Olesa de Montserrat, la Segarra, Granollers, Girona i als Guiamets (Priorat), el poble de Neus Català. La supervivent del camp de Ravensbrück, de 102 anys, va assistir amb la seva família a l'homenatge. "És un honor posar una 'stolperstein' a la Neus, perquè n'hi ha poques que es puguin col·locar a persones que encara són vives". La seva filla, Margarita Català, va agrair en nom de la seva mare -tot un símbol de la recuperació de la memòria històrica- l'acte i va assegurar que aquestes pedres contribueixen a fer que la història no sigui una cosa abstracta i llunyana. "Són com sentinelles -va afegir- que impedeixen l'oblit de totes aquelles violències infringides. La realitat actual de nombrosos països d'Europa, on la xenofòbia i l'extrema dreta aixequen el cap, ens mostra la gran necessitat de la memòria". El museu d'historia de la ciutat va gravar aquest vídeo de l'acte.

CAPITALISME DE VIGILÀNCIA


Shoshana Zuboff: "Pensàvem que fèiem servir a Google, però és Google el que ens fa servir a nosaltres". La catedràtica emèrita de la Harvard Business School publica 'L'era del capitalisme de la vigilància'

És un llibre monumental en grandària i ambició i explica amb pèls i senyals, incloses la Casa dels Somnis de Barbie o el videojoc Pokémon Go, com el capitalisme ha canviat d'època, com hem entrat en el que Shoshana Zuboff denomina L'era del capitalisme de la vigilància (Paidós). Si en el capitalisme industrial s'explotava el màxim la naturalesa i avui vivim una emergència climàtica, el nou capitalisme de la vigilància, creat per Google però seguit per empreses digitals i no digitals, explota amb afany la pròpia naturalesa humana per convertir-la en prediccions sobre la nostra conducta que comercialitzar, assenyala Zuboff, catedràtica emèrita de la Harvard Business School i que a finals dels vuitanta ja va publicar l'era de la màquina intel·ligent. Un procés que va néixer en el brou de cultiu del neoliberalisme, però també de la crisi de les puntcom i de l'11-S, i pel qual Google va començar a aprofitar les dades de les recerques no per millorar el seu producte sinó per vendre ingent publicitat personalitzada . Avui, amb l'escala aconseguida i amb la tecnologia de l'5G i l'internet de les coses ja aquí, creu que amenaça el futur de l'autonomia humana i la democràcia. No només busquen els nostres dades, diu: escanegen les nostres emocions i modifiquen la nostra conducta per al seu benefici.

"Hi va haver un temps en què buscàvem a Google. Ara Google busca en nosaltres ", denuncia en el llibre.

Pensàvem que fèiem servir a Google i les xarxes socials, i Google i aquestes xarxes ens fan servir a nosaltres. Pensem que els seus serveis són gratuïts, però aquestes companyies pensen que nosaltres som gratis. Pensem que són companyies innovadores que ocasionalment cometen errors que violen la privacitat, quan la realitat és que aquests errors són les innovacions. Pensem que el web ens dóna accés a tota mena de coneixement registrat, quan de fet aquestes empreses estan extraient la nostra experiència, convertint les nostres vides en dades i reclamant aquestes vides com el seu coneixement registrat. La major paradoxa és que la seva retòrica ens ha tractat de persuadir que la privacitat és una cosa privada. Que vam decidir quanta informació personal donem a Google o Amazon i podem controlar aquest intercanvi. Però el fet real és que no és privada, és pública. Cada vegada que dono a aquestes companyies una mica d'informació personal, la seva interfície els permet obtenir tantes dades més de la meva experiència dels que no sóc conscient. Fins captar les microexpressions de la meva cara que prediuen les meves emocions i el meu comportament, i així nodrir grans sistemes d'intel·ligència artificial que són sistemes de coneixement i poder desigual. Una societat que té cura la seva privacitat és molt diferent a una indiferent a ella o fins i tot que és agressiva en el seu desig d'eliminar-la. La privacitat és pública, si l'entreguem destruïm la societat i disminueix la democràcia.

El capitalisme busca fa segles coses que no són encara part de la dinàmica de mercat per a convertir-les en mercaderies. Avui tenim un nou món, el digital. Petites companyies van intentar esbrinar com fer diners en ell. Hi va haver una bombolla per les puntcom i va explotar. Les companyies estaven desesperades i els inversors es retiraven. En aquesta emergència les companyies no tenien temps i a Google van descobrir un bosc verge com a nou espai d'extracció i mercantilització: nosaltres, sobretot les nostres experiències privades. Han plantat les seves banderes en les nostres vides. I han dit que és el seu material brut i gratis, els seus actius privats que vendre com a mercaderia. Així neix el capitalisme de vigilància i explica les capitalitzacions de Google, Facebook, cada cop més d'Amazon, Microsoft, Apple i milers de companyies no només en el sector tecnològic. El CEO de Ford diu que vol atreure finançament com el de Google i Facebook però ningú està interessat. Així que canviaran Ford i serà un sistema operatiu de transport que extraurà dades de la gent que condueix els seus cotxes i els afegirà amb el que tenen d'ells en Ford Credit per crear grans bases de dades i atraure inversors. És el dividend de la vigilància.

Documents filtrats de Facebook mostren que en les seves fàbriques la intel·ligència artificial mou trilions de dades a el dia i fa sis milions de prediccions de comportament humà cada segon. I com que la competició en aquest mercat s'intensifica descobreixen que les dades més predictives vénen de com intervenir en el nostre comportament per garantir resultats comercials. Facebook el 2013 va fer experiments que mostraven com manipular amb senyals subliminals, dinàmiques de comparació social, microtargeting psicològic i premis i càstigs. Amb un recull de dades molt intel·ligents van veure que podien afectar el comportament en el món real. Va ser en 2018 quan amb Cambridge Analytica vam veure que els mètodes de Facebook s'usaven a gran escala, passant d'objectius comercials a polítics. La campanya de Trump va usar les dades de Facebook per apuntar psicològicament molts votants negres i persuadir-los de no votar al 2016, una de les claus per les quals Hillary Clinton va perdre.

"Gràcies a l'11-S el capitalisme de la vigilància ha tingut 20 anys per desenvolupar-se sense cap llei que ho impedeixi"

El capitalisme de la vigilància és profundament antidemocràtic. La modificació de la conducta com a escola de comportament sempre va estar contra la idea de llibertat. B.F. Skinner, gran teòric de la modificació conductual, va escriure Més enllà de la llibertat i la dignitat: li semblaven entitats ficcionals, valors imaginaris problemàtics que van contra l'eficàcia social. Com ell, els homes que manen els grans imperis del capitalisme de la vigilància també creuen que tenen una millor manera de governar el món, la veritat algorísmica i la governança computacional, superiors a la democràcia. El segle digital havia de democratitzar el coneixement, però veiem enormes concentracions de coneixement en poques companyies que acaparen la capacitat d'entendre aquesta informació. Tenim una petita elit, una casta sacerdotal que controla concentracions de coneixement inaudites. Coneixement sobre nosaltres. I els ha concedit per influir. És una manifestació fonamentalment antidemocràtica del capitalisme i ha passat perquè en els últims 20 anys el capitalisme de la vigilància no ha estat impedit per la llei, encara hem de crear els drets, els marcs legislatius, dels paradigmes reguladors que facin el món digital compatible amb la democràcia. El capitalisme de la vigilància va ser inventat el 2001 a Google. Què més va passar el 2001?

L'11-S - Amb l'11-S es va deixar de discutir al Congrés sobre protecció de drets de privacitat. A aquestes companyies ja conegudes per el seu assalt a la privacitat se les va deixar que es desenvolupessin de manera que envaïssin la nostra privacitat perquè les agències d'intel·ligència als EUA i a Europa, que no poden recol·lectar aquestes dades, les obtindrien d'elles. Així, el capitalisme de la vigilància ha tingut 20 anys per desenvolupar-se sense cap llei que ho impedeixi i s'ha fet tan perillós per a la gent, la societat i la democràcia. - lavanguardia.com


més...
CRÒNICAS DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA


DESTACADAS