José 'Pepe' Mujica, expresident de l'Uruguai, ha mort a l'edat de 89 anys. L'exmandatari, un dels principals referents de l'esquerra llatinoamericana en les últimes dècades, havia anunciat el 9 de gener passat en una entrevista que el càncer que li va ser descobert a l'esòfag se li havia estès al fetge i que no rebria un nou tractament. “M'estic morint i el guerrer té dret al descans”, va dir llavors.

"L'odi és cec, com l'amor. Però l'amor és creador i l'odi ens destrueix". En les múltiples intervencions José Mujica no va desaprofitar cap ocasió. Des de la tribuna de l'Assemblea Nacional de l'ONU, passant per universitats i ponències, fins al comiat en la campanya electoral uruguaiana del 2024 l'expresident, conegut pel seu estil de vida auster i el seu discurs reflexiu, es va convertir en una figura de referència. El tòxic del materialisme capitalista, la lluita per la justícia social i la cura del medi ambient van ser alguns dels ensenyaments que va deixar davant dels micròfons abans de morir.

Amb més de 50 anys de dedicació a la política uruguaiana, Mujica va esdevenir una de les figures més emblemàtiques de l'esquerra llatinoamericana i un referent global. La seva trajectòria va estar marcada per la defensa dels drets socials, la igualtat i la llibertat, sempre acompanyada d'una inusual austeritat i una renúncia constant als luxes del poder. Des dels seus primers passos com a guerriller als setanta al Moviment d'Alliberament Nacional-Tupamaros, fins al seu mandat com a president de l'Uruguai (2010-2015), Mujica va construir el seu llegat en la lluita per un país més just. “Triomfar a la vida és aixecar-se i tornar a començar cada vegada que un cau”, assegurava.

La seva militància per la justícia social el va acompanyar fins al final dels dies. En una de les seves darreres intervencions, durant el tancament de campanya del seu partit, es va acomiadar dels militants amb un missatge ple d'esperança: “Quan els meus braços ja no hi siguin, hi haurà milers de braços que continuïn la lluita”.