ISRAEL PORTA A GAZA A LA VORA DE LA FAM

Productes bàsics com la farina fa dos mesos que estan bloquejats a la frontera. Els preus estan disparats i es multipliquen els saquejos. La situació és una “abominació”, segons un alt càrrec de l'ONU - Antonio Pita al País.

Faiza afegeix la mateixa cua a cada frase quan descriu com s'ha vist disparar (fins a un 1.000%) els preus dels aliments més bàsics en aquests dos mesos de bloqueig total israelià a l'entrada d'aliments, combustible i medicaments a Gaza, el setge més llarg en any i mig d'invasió. L'afegitó és “si el trobes”, perquè avui, a la devastada Franja, el que la població paga a preu d'or són productes que escassegen: farina, pasta, sucre o verdura. Carn, fruites o productes lactis, simplement, ja no n'hi ha. Durant els dos mesos de treva que el Govern de Benjamí Netanyahu va trencar al març, el sac de farina de 20 quilos costava 10 sèquels (2,4 euros o 2,7 dòlars). Avui és entre 1.000 i 1.300.

Amb el 95% de les reserves de farina esgotades, segons l'Associació de Forns de Gaza, un tema central de conversa entre les mares és com substituir la manca de pa per als fills. Algunes piquen espaguetis (“també és car, però es troben més fàcilment”, diu Faiza) per afegir-hi aigua i cuinar-lo en un foc alimentat amb fusta, davant la manca d'electricitat i combustible per als generadors. És el dia a dia en una situació que el director general d'emergències de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de l'ONU, Mike Ryan, acaba de titllar d'“abominació”.

De tan inaccessibles, les verdures han esdevingut producte de luxe. Aquesta mateixa setmana, Faiza va pagar 13 sèquels per una ceba i 17 per quatre tomàquets, el preu dels quals s'ha quintuplicat. Se'l pot permetre de tant en tant perquè té un salari, a diferència de la gran majoria dels 2,2 milions d'habitants de l'enclavament palestí, on l'atur arriba al 68%, segons va difondre aquest dimecres l'Oficina Central d'Estadístiques Palestina, amb seu a Ramal·la.

Bona part de Gaza sobreviu amb menjar enllaunat o els minvants plats de llenties, arròs o pasta que reparteixen les ONG amb reserves que porten dos mesos sense reposar. "Moltes mares intenten ficar al llit als seus fills el més aviat possible perquè no es queixin de gana. O amb un sol àpat al dia, que sol ser el sopar, perquè almenys se'n vagin a dormir sense gana. No plens, però almenys sense queixar-se de gana", ha explicat aquest divendres Ghada Alhaddad, responsable humanitàries amb presència al terreny. Alhaddad va explicar el cas d'una embarassada que volia una peça de verdura després de tantes setmanes sense tastar-les. Va comprar un tomàquet a cinc sèquels, però es va sentir egoista per no compartir-lo amb els seus quatre fills i al final el va dividir entre cinc.

Si, després de dos mesos sense aliments, Gaza no ha entrat tècnicament a la fam és perquè les organitzacions internacionals, ONG i algunes famílies o col·lectius tenen reserves o les van poder generar durant l'alto el foc. Fins al 18 de març, quan el Govern de Benjamí Netanyahu ho va trencar unilateralment. Havia conclòs la seva primera fase (en què va obtenir l'alliberament de 33 ostatges) i no volia passar a la segona, perquè això obligava a posar fi a la guerra. Va reprendre els bombardejos constants, va tallar l'entrada a Gaza de tot (aliments, aigua, medicaments, combustible, oli de cuinar…) i va desconnectar l'única línia elèctrica que mantenia. Tot amb el suport incondicional dels Estats Units.

Les reserves s'esgoten. La setmana passada, el Programa Mundial d'Aliments de l'ONU va anunciar que havia lliurat als menjadors socials el que li quedava, i que no donaria per a gaires dies. Va distribuir d'urgència galetes amb alt contingut energètic, barretes de dàtils, oli vegetal o menjars ja preparats. Van arribar a 642.000 persones, tret de la ciutat de Rafah, devastada, gairebé deserta i inaccessible perquè Israel la va incorporar el mes passat a la seva zona sota control amb vocació permanent.

Els menjadors socials cobrien abans només el 25% de les necessitats alimentàries diàries de la meitat de la població, però eren la seva única ració assegurada. Ara van tancant un darrere l'altre, segons se'ls acaben les provisions, mentre se succeeixen les imatges de nens, dones i ancians lluitant per una ració. Una altra font d'aliments (els kits que distribuïen les agències humanitàries) porta detinguda des de principis d'abril pel setge complet israelià, que l'ONG de drets humans Amnistia Internacional va definir aquest divendres, en complir dos mesos, no només com un càstig col·lectiu i un crim de guerra, sinó també constitutiu del delicte de genocidi, de considerar-lo dirigit.

Per això, els darrers dies, les imatges que arriben des de Gaza (Israel impedeix a la premsa estrangera l'entrada lliure des del principi de la guerra) dibuixen un panorama encara més atroç de l'habitual. En un vídeo es veuen nens raspar restes d'arròs de les grans cassoles buides dels menjars col·lectius, per poder emportar-se alguna cosa a la boca. En un altre, un ancià cau a terra amb la cassola a la mà, incapaç d'arribar al repartiment davant de tants nens que té al davant.

Hi ha qui rescata restes de farina d'entre la runa de cases bombardejades o demolides pels buldòzers. Fa més d'un any que hi són, explicava un ancià que ho fa. "És una farina que no és normal... No se la menjarien ni els animals. Tot i així l'estem molent [amb les mans] per poder alimentar els nostres fills. Pots veure la quantitat de sorra que té? Mengem farina amb sorra", diu mentre desgrana sobre un tamís un tros sòlid i tacat que ha trobat. Dins del bloc, mostra, hi ha també trossets de metralla, estelles de fusta o pedres. Els nens de la família, mentrestant, passen el dia buscant plàstics (tòxics en cremar, però més accessibles), fulls de paper i cartrons per poder encendre un foc amb què transformar en pa aquesta barreja de farina i sorra. Les 25 fleques que rebien suport de les Nacions Unides fa més d'un mes que estan tancades, per falta de farina i d'oli de cuina, segons la seva agència humanitària.

Sense electricitat ni combustible ni oli, la majoria de famílies cuina fent un foc amb fusta. Generalment col·loquen com a suport uns maons que han trobat entre els enderrocs i, a sobre, una paella o cassó. O aprofiten un antic fogonet metàl·lic. "Com et pots imaginar, és una bogeria el fum que genera. Al meu pare l'afecta. Es torna difícil cuinar fins i tot les coses més simples, fins i tot si tens la sort de trobar-les al mercat", assegura Mariam per missatges d'àudio des de Jan Yunis. Sent, diu, el pes al cos de l'absència continuada de vitamines i proteïnes: “No recordo l'última vegada que vaig prendre una peça de fruita”.

Davant la carència de cafè, les famílies més pobres han començat a guardar els ossos dels dàtils, torrar-los i moldre'ls com a substitut, explica Faiza. "Depenem del que tinguéssim abans de l'alto el foc. Alguns vam poder emmagatzemar alguna cosa. Molts altres, no. Perquè no podien o perquè en general pensàvem: "S'ha acabat la guerra, per fi podem tornar a les nostres vides". No esperàvem tornar-hi tan poc temps després", afegeix.

La carn congelada que va entrar durant l'alto el foc és gairebé una quimera. El quilo de sucre ja està en 70 sèquels. A Gaza, amb una àmplia costa i tradició pesquera, el peix disponible és ínfim ia preus astronòmics. Capturar-lo suposa jugar-se la vida, davant dels vaixells de la Marina israeliana que la vigilen i obren foc en ocasions. "Un dels treballs més letals del món", en paraules de Gavin Kelleher, mànager d'accés humanitari de l'ONG Consell Noruec per als Refugiats que va treballar a Gaza durant més d'un any durant la invasió.

Les dues darreres setmanes s'han multiplicat els assalts a botigues i cuines comunitàries per gent tan famolenca com desesperada. Cinc, només dimecres de la setmana passada, entre els quals hi ha el complex de l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA, als seus segles en anglès), on la població va penetrar, va robar medicines i va danyar vehicles, segons va detallar a l'agència Reuters una dels seus oficials sènior d'emergències, Louise Wateridge.

L'agència de l'ONU especialitzada en la infància, Unicef, ha identificat 10.000 casos de malnutrició aguda (1.600, greus) des de començament d'any entre nens de sis mesos a cinc anys. El número es va doblar entre febrer, encara al bell mig del foc, i març. Aquest dissabte, el Ministeri de Sanitat de Gaza, que recopila les dades que li envien els centres mèdics, va adonar de la mort en un hospital de la capital d'una criatura, Yanan Saleh al-Skafi, per malnutrició i desnutrició. És el número 54, gairebé tots nens, per aquest motiu. "Estem destrossant els cossos i ments dels nens de Gaza. Els estem matant de gana. Som còmplices", va dir dijous passat el director general d'emergències de l'OMS.

No és només l'absència de menjar. És tot un cercle. Sense electricitat des del principi de la guerra, tot —des dels hospitals fins a la càrrega de telèfons mòbils a canvi d'una petita quantitat— depèn de generadors o d'enginys manuals, com ara plaques solars que van a un alimentador. I els generadors depenen de combustible que Israel manté esperant en camions cisterna des de fa dos mesos a l'altra banda de la frontera, en espera de llum verda. Alguns ferits pels bombardejos són transportats als hospitals directament en ruc.

La situació imposaria una mena de retorn a la producció local, però la ramaderia i l'agricultura estan devastades. Israel acaba d'incloure alguns dels escassos terrenys cultivables a la “zona de seguretat” que pretén controlar indefinidament. Durant les últimes dues setmanes, ha incendiat centenars d'hectàrees de cultius, amb l'objectiu d'exposar els túnels que usen els milicians i reduir el desplegament de tropes, segons ha informat el canal 12 de la televisió israeliana.

Tot mentre Israel empetiteix Gaza fins a extrems inèdits. L'agència d'assumptes humanitaris de l'ONU calcula que la població ja només pot accedir al 31% del territori, que ja era abans de la invasió el de més densitat de població del món: unes 5.500 persones per quilòmetre quadrat, 60 vegades més que Espanya. Quaranta dels bombardejos les sis setmanes següents a la fi de l'alto el foc van tenir lloc a Al-Mawasi, la zona plena de tendes de campanya de desplaçats que l'exèrcit israelià va declarar “humanitària” ia la qual va exhortar repetidament la població a dirigir-se.

En dos dies d'abril, Israel va destruir en tres zones diferents 36 eines de maquinària pesant, com ara excavadores (que permeten retirar la runa), camions d'aigua i tancs de succió de clavegueres, segons el Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides. Kelleher ho emmarca en una “campanya més àmplia per convertir-la en inhabitable”. Un vídeo mostrava recentment joves traient les runes amb les mans després d'un bombardeig, per intentar rescatar ferits, davant la manca de maquinària.

Les autoritats israelianes justifiquen el setge absolut en la necessitat de pressionar Hamàs perquè es rendeixi (que lliuri les armes i els 59 ostatges que manté) i que el moviment islamista roba l'ajuda humanitària, cosa que no ha corroborat cap organisme internacional o ONG amb presència al terreny. No obstant això, i davant la dimensió del deteriorament humanitari, estudia reprendre ben aviat la distribució d'ajuda, però amb un nou mecanisme, dissenyat perquè Hamàs no hi pugui accedir en cap moment. Consisteix a establir punts de repartiment controlats per contractistes privats de seguretat o soldats. Les agències humanitàries ho veuen injust i ineficient. El mitjà nord-americà Axios va publicar divendres que Israel, els EUA i els representants d'una nova fundació internacional són a prop de tancar un acord. La idea és posar-lo en marxa abans que Donald Trump viatgi al Golf, el proper dia 13.