LA MIRADA PANÒPTICA


Cap altre lema domina avui el discurs públic tant com la transparència. Segons Han, qui la refereix només a la corrupció i a la llibertat d'informació, desconeix la seva envergadura. Aquesta es manifesta quan ha desaparegut la confiança i la societat aposta per la vigilància i el control. Es tracta d'una coacció sistèmica, d'un imperatiu econòmic, no moral o biopolítica. Les coses es fan transparents quan s'expressen en la dimensió del preu i es despullen de la seva singularitat. La societat de la transparència és un infern del que és igual.
Google i les xarxes socials, que es presenten com espais de llibertat, s'han convertit en un gran panòptic, el centre penitenciari imaginat per Bentham al segle XVIII, on el vigilant pot observar ocultament a tots els presoners. El client transparent és el nou habitant d'aquest panòptic digital, on no hi ha cap comunitat sinó acumulacions d'Egos incapaços d'una acció comuna, política, d'un nosaltres. Els consumidors ja no constitueixen cap força que qüestionés l'interior sistèmic. La vigilància no es realitza com atac a la llibertat. Més aviat, cada un es lliura voluntàriament, despullant-se i exposant-se, a la mirada panòptica. El morador del panòptic digital és víctima i actor alhora...

la sociedad de la transparencia - Byung-Chul Han

Comparteix:  

Comentaris

  1. Todos controlados por todos
    Salut

    ResponElimina
  2. Es un fenómeno nuevo solo en cierto modo, debido a las nuevas tecnologías tiene otro rostro. Pero históricamente la sociedad se ha rendido a las privaciones de libertad, los individuos se han observado y controlado a sí mismos a través de sus correspondientes mecanismos represivos (la religión, fundamental en esta tarea) No en vano De la Boétie escribió su Discurso de la servidumbre voluntaria. Hoy día lo habría reescrito con creces probablemente.

    ResponElimina
  3. De la Boétie se anticipó a Bentham, el problema es que quizás no necesitaría rescribir, solo matizar algún concepto.

    ResponElimina
  4. Ya me cansa tanto discurso sobre supuestas privaciones de libertad atribuibles a redes y plataformas, gobiernos y variables del gran hermano. Empieza a sonar a pamplina.
    ¿Para qué cojones queremos libertad, si luego no sabemos qué hacer con ella?
    Parece que la libertad solo es un anhelo conceptual ¿destinado a no cumplirse nunca? ¿Es eso?
    Es la versión moderna de aquel mito selenita que mirando el cielo nocturno se decía:
    Quiero alcanzar la luna.

    ResponElimina
  5. Les coses que es poden fer amb la llibertat.... Per exemple, mirar la lluna en comptes del dit que l'assenyala.

    ResponElimina
  6. Doncs sí, només els ximples poden ser feliços..

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada