El Chicago Sun-Times, mitjà de referència a l'Estat d'Illinois, ha estat acusat de crear una llista fictícia de novetats editorials per a aquest estiu. Els autors que apareixen són reals i coneguts pel públic, però els llibres de què parlen no existeixen. La informació, Summer reading list for 2025, ve acompanyada de descripcions d'aquests llibres i recomanacions per als lectors. El mitjà ha estat acusat de fer servir ChatGPT per elaborar la llista.
En el supòsit més paranoic d'aquesta manera de veure les coses hi ha una teoria de la conspiració anomenada Dead Internet Theory (Teoria de l'Internet mort). El concepte d'Internet mort ha cobrat força en certs cercles de la web. Aquesta teoria suggereix que la majoria del contingut a Internet ja no és generat per humans, sinó per intel·ligència artificial i bots dissenyats per influenciar el comportament dels usuaris, modelar opinions i mantenir la il·lusió d'una comunitat digital vibrant. Però, que tan certa és aquesta idea?
La hipòtesi de l'Internet mort sosté que des d'aproximadament 2016, la majoria de les interaccions en línia han estat automatitzades. És a dir, les xarxes socials, els fòrums i fins i tot els comentaris en blocs estarien dominats per contingut generat artificialment. Segons els que donen suport a aquesta teoria, els algorismes i bots creats per grans empreses tecnològiques han substituït en gran manera la participació genuïna dels usuaris amb publicacions automatitzades que imiten l'activitat humana.
L'origen d'aquesta teoria es relaciona amb la sofisticació creixent dels algorismes que impulsen l'activitat en plataformes com Facebook, Twitter i YouTube. Amb l'apogeu de la intel·ligència artificial i el 'machine learning', s'ha tornat més fàcil per a les empreses generar contingut automatitzat, influenciar tendències i potenciar certs discursos. A més, la manipulació de l'opinió pública mitjançant bots ha estat documentada en esdeveniments polítics i campanyes de desinformació.
És possible que l'Internet estigui realment “mort”? - Si bé hi ha evidència que els bots tenen una presència significativa a Internet, "la teoria de l'Internet mort” és en gran manera especulativa. Encara hi ha milions d'usuaris reals que generen contingut i participen activament en plataformes digitals. Tot i això, és innegable que l'autenticitat del contingut en línia s'ha vist afectada per l'automatització, la viralització artificial i el control de la informació per grans corporacions.
Es desconeixen els orígens exactes d'aquesta teoria. S'afirma que es va esmentar per primera vegada en un fil del bloc Agora Road's Macintosh Cafe, titulat «La teoria de l'Internet mort: la major part d'Internet és fals», publicat el gener del 2021. Posteriorment, es va popularitzar gràcies a un article del diari nord-americà The Atlantic.
Internet continua sent una eina poderosa per a la comunicació i l'intercanvi d'idees. Tot i això, la teoria de l'"Internet mort" ens convida a qüestionar l'autenticitat del que consumim en línia i a ser més crítics amb la informació que trobem. En un món digital cada cop més automatitzat, la veritable connexió humana continua sent l'element més valuós a la xarxa. Com deia a l'anunci de la Caixa: PARLEM!
jejejeje..ya me has acojonao ¡
ResponEliminasalut
Jo no li penso fer el boca a boca per ressucitar-lo.
EliminaSalut
Hay ficciones desarrolladas por humanos.
ResponEliminaSí, no hacen falta los bots para eso, aunque hay humanos y humanos.
EliminaRes de nou sota el Sol. De tota la vida, des que es va inventar la premsa i tot allò que gira al voltant de la informació, l'ús de la intel·ligència natural (la bioquímica, la nostra) ens impulsa a escollir amb molt de compte les nostres fonts informatives. El prestigi és clau i important. Ara no és diferent. El prestigi de les plataformes és fonamental. Només a la subespècie dels imbècils se li acut fer cas de llocs com Facebook, TikTok o Instagram. Només a aquests imbecils se'ls acudeix consultar un tema, per exemple, mèdic, en els continguts d'un influenciador, o influencer, com sembla que agrada dir-ne.
ResponEliminaUI, si consultes a Google qualsevulla cosa sobre alguna malaltia o símptoma, estàs llest, tot és letal. Bé, pots consultar com moure't de manera elegant amb un bastó.
ResponEliminaNo se trata de buscar indiscriminadamente en Google, sino buscar cuáles son las fuentes fiables sobre medicina y salud.
EliminaEn cuanto al bastón, lo importante no es la elegancia, sino la forma ortopédicamente correcta de usarlo. Hubo un tiempo en que "los caballeros" usaban el bastón, como un complemento del vestir e incluso ocultando un arma blanca. Por mi parte, cuando lo llevo, procuro simplemente llevarlo con la suficiente dignidad que corresponde a una persona mayor y enferma. No necesito que me digan qué puedo y qué no puedo consultar en Internet. La sorna está de sobra.
No era sorna, cony, era ironia que és molt diferent. Per cert, Copilot si consultes qualsevol cosa et dona sempre una o dues fonts d'on ha tret la informació que et dona. Per cert, tinc guardat el bastó del pare, tard o d'hora sé que l'hauré de fer servir.
ResponEliminaSalut.
Tant de bo, sigui molt tard, o mai. Avui he escrit a Universos, alguna cosa sobre el perquè del bastó. Ningú n'ha de fotre res, però tampoc tinc per que no publicar-ho. ¿Saps allò de què pensin el que els roti i allò altre, que me la bufa? —Doncs això
EliminaPerdó per la mala interpretació de la sorna. Crec que pateixo autisme de comentarista.
EliminaTranquil, cert és que m'ho podia haver estalviat.
Elimina