Les morts per inanició causades pel bloqueig d'Israel obliguen la comunitat internacional a una resposta humanitària. Una dona palestina porta als braços Ossama Al-Reqep, de cinc anys, a l'hospital Nasser de Khan Iunis, a la franja de Gaza, on rep tractament. Foto: Hatem Khaled (REUTERS) - El País

De l'espantosa xifra de més de 53.000 persones assassinades a la Franja de Gaza per l'exèrcit d'Israel comença a emergir una nova estadística encara més abominable, la dels morts per fam. Almenys 57 nens han mort per inanició els últims dos mesos, segons un recompte de l'Organització Mundial de la Salut. L'OMS calcula que al voltant de 71.000 menors de cinc anys podrien patir desnutrició aguda durant les setmanes vinents mentre Israel manté retingut a la frontera el gruix de l'ajuda humanitària. A les imatges de ruïna, mort i desesperació que Gaza projecta al món des de fa un any i mig se sumen ara les de nens gazatis desesperats a les cues de la fam. Segons l'OMS mateixa, fins i tot amb ajuda a curt termini les seqüeles en la salut d'una generació de palestins seran permanents.
La perspectiva de la fam sorgeix en ple empitjorament del càstig medieval contra la població de Gaza. Israel va matar més de 80 persones en bombardejos dimecres, i més de 100 dijous. Un dels objectius va ser un hospital. Quan el 18 de març el Govern de Benjamí Netanyahu va trencar l'alto el foc pactat amb Hamàs no només va fer miques l'esperança de pau, va deixar en ridícul els negociadors dels EUA i Qatar i va trair els familiars dels ostatges en mans dels islamistes. També va revolucionar els suposats objectius de la represàlia pel salvatge atemptat perpetrat per la milícia proiraniana el 7 d'octubre del 2023. A principis de maig va fer oficial el seu objectiu real: ocupar la Franja i annexar parts del seu territori, un menyspreu sense complexos a la legalitat internacional. Per aconseguir-ho li destorben dos milions de persones. Així, l'operació militar sobre Gaza ha esdevingut una neteja ètnica a gran escala a través de crims de guerra com el bombardeig indiscriminat de civils o la privació d'aigua i aliments.
L'expressió “Estat genocida”, utilitzada aquest dimecres al Congrés espanyol –entre d'altres, pel president del Govern– segurament és tècnicament incorrecta en el sentit legal, però comença a ser útil per donar una idea del que passa. Si no és un genocidi, el risc que s'acabi sent és més que clar. I Netanyahu està posant les bases perquè ho sigui. El Ministeri d'Exteriors ha protestat contra l'ús d'aquesta expressió, però ha de saber que els que la fan servir són els primers que mai no van pensar que algun dia es referirien a Israel en aquests termes. És ell qui ha descalibrat la brúixola moral amb què es jutjava el seu país, no els seus governs amics.
Aquests governs han de començar a parlar al primer ministre israelià amb una contundència a l'altura de la barbàrie. El president de França, Emmanuel Macron, va advertir ahir que el “silenci” sobre Gaza destrueix la credibilitat europea sobre Ucraïna. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, intenta formar un front diplomàtic per exigir la fi del bloqueig humanitari. Fins i tot el president dels EUA, Donald Trump, després d'haver donat pàbul a la set bèl·lica de Netanyahu i de permetre's fer bromes amb l'aberrant idea de convertir Gaza en un complex turístic, ara sembla impressionat per les informacions sobre la fam a la Franja. Trump va concloure ahir una gira pel Pròxim Orient en què no ha visitat Israel. Per poca confiança que inspiri el mandatari republicà, fins i tot és esperançador que no vulgui ser vist com el primer còmplice d'aquest horror. Potser comença a ser conscient que Netanyahu ha demostrat que no té intenció d'aturar la guerra.