Orson Welles proclamava a Ciutadà Kane que a l’entrar a la redacció del Chronicle s’havia sentit com un nen davant d’una confiteria i és possible que en el meu cas hagués experimentat una emoció semblant davant l’aparador de La Vanguardia, quan en la meva adolescència veia de reüll els periodistes entrar per la porta giratòria, mentre contemplava extasiat les fotografies de la setmana exposades al carrer Pelai.
No eren els millors temps per al periodisme, però, així i tot, no els anava malament als diaris, que començaven a trobar escletxes per explicar el que passava malgrat el ferri control del franquisme. Escric això mentre la professió celebra el dia mundial de la Llibertat de Premsa, que coincideix amb un moment molt difícil, no només per exercir el periodisme, sinó per defensar la veritat. El 2024 van ser assassinats 124 informadors (el 70% a la Franja de Gaza) i 361 van resultar empresonats. Els països amb més periodistes a la presó són la Xina (50), Israel (43), Birmània (35), Bielorússia (31) i Rússia (30). La principal raó d’aquestes detencions són les seves opinions polítiques.
Hegel deia que el diari del matí era l’oració de l’home contemporani. Això que valia al segle XIX resulta vàlid als nostres dies, encara que els suports de la informació s’hagin diversificat. Però el periodisme està seriosament amenaçat, no només pels estats, sinó també per la precarietat. Dos-cents anys després que un president dels EUA com Thomas Jefferson digués que preferia tenir una premsa sense govern, que un govern sense premsa, ha aparegut Donald Trump menyspreant la premsa lliure, posant-li condicions i omplint l’univers de mentides.
La democràcia i el periodisme comparteixen el seu afany per conèixer la veritat i fer del món un lloc millor. El periodisme no és només una tècnica de comunicar, resulta també una ètica i una estètica per transmetre uns valors basats en el respecte, la tolerància i el rigor. Eugenio Scalfari, fundador de La Repubblica, va definir el periodista com la gent que li diu a la gent el que li passa a la gent. Però també és l’art de dir la veritat, la més autèntica de les belles arts. - Màrius Carol a la vanguardia.
Cuando la opinión era libre y el diario se declaraba independiente, seguramente sería como dice este señor, pero hoy el diario tiene una línea editorial, una tendencia política (es monárquico y su dueño es Conde de Godó) y se debe a unas marcas que se anuncian.
ResponEliminaNo hay diarios libres , ni independientes, la demostración actual es la guerra larvada de El País, cuya línea editorial es competencia principal del director del periódico, quien puede ser propuesto y votado por la redacción, aunque la decisión final corresponde a la empresa editora (Grupo PRISA)...y ¿qué es lo que está pasando en el grupo PRISA?, que hay una situación de tensión debido a una disputa entre accionistas, principalmente entre los españoles y el accionista principal, Joseph Oughourlian y que se ha producido una ampliación de capital que diluye la mayoría española, por lo que sin duda pueden cambiar de línea editorial poniendo un nuevo director.
Hoy sólo manda el dinero y no hay diarios libres ni independientes. Creo que el señor Carol sabe de esto, recordemos lo que pasó: En La Vanguardia, Màrius Carol fue sustituido por Jordi Juan en marzo de 2020. La razón de este cambio no fue especificada públicamente, pero el nombramiento de Jordi Juan marcó el inicio de una nueva etapa en la dirección del periódico. A su vez, Carol, en el 2013, sustituyó a Antich y la línea de Carol fue más moderada en lo que respecta al independentismo.
Salut
Si i no, Miquel, l'objectivitat és impossible, i la vanguardia, ben mirat és potser el mitjà més objectiu que hi ha al país, amb col·laboradors de diferents colors, varen fer fora a qui varen fer fora, perquè era una mica toca collons i pixava fora de tes, mira on ha acabat. Pero Carol no parla de la vanguardia, sinó del periodisme en general, i aquests 164 periodistes assassinats, més els 361 empresonats, mereixen tot el respecte siguin del color que siguin.
EliminaSalut.
ja, ja...cert, però he pensat en la prensa de casa.
Eliminasalut
Me impresiona lo bien informado q veo a MIGUEL y aún más , la manipulación constante que se hace de todas las informaciones , ciertamente no son sólo los Trump, autócratas y gobiernos totalitarios varios, los q limitan y cercenan la libertad de prensa, algunas plumas ya vienen capadas y sometidas de casa y otras son tan parciales, que de lo q cuentan s lo q de verdad ocurre, hay abismo , total, qué cada vez hay menos confianza en la información q recibimos y eso es lo.peor q nos puede ocurrir , porque entre lo q nos mienten sin saberlo y lo q tragamos sabiéndolo porque necesitamos creérnoslo, jamas hemos estado tan desinformados : ) un abrazo !
ResponEliminaMaría, unos medios manipulan más que otros, pero la Vanguardia y el diario.es lo hacen mucho menos que el resto, con colaboradores, sobre todo en la vanguardia de nivel y diferente forma de pensar. Yo creo que nunca en la historia de la humanidad hemos estado tan informados y tan bien informados como en la actualidad, solo hay que saber escoger el medio y leer entre líneas en algunos casos.
ResponEliminaSaludos.
Mi querida y apreciada María:
ResponEliminaA pesar de que a Francesc le tocan los cataplines cuando hay respuestas entre personas en su página, hay un detalle que me agradaría aclarate sobre lo de la información que tengo de los diarios.
Empecé a comprar el Noticiero Universal por las tardes allá por los 70. Me pasé al Teleexpres. De ahí a La Vanguardia, de ahí a Diario 16. Cambié a El País. Cuando El País echó fuera a García Marquez (que publicaba los jueves en la página de Cultura), cambié otra vez a La Vanguardia, y sigo siendo cliente pues soy suscriptor.
A veces la memoria me juega malas pasadas, cierto, pero me gusta saber quien hay detrás de la dirección. Me borré con Antich, pues no soy independentista, y sé, que como yo, mucha gente. Volví a L.V con Carol, aunque no me agradaba en demasía, pero los colaboradores, en linea general, me agradan.
Un beso, pero sólo a ti, al Francesc nada de nada....
Mil gracias MIGUEL, no pretendía cuestionar la Vanguardia, ni ningún periódico en particular , si no a todos en general , cada uno tiene su feligresía y se debe a ella, cierto q lo de algunos es de escándalo, pero todos tienen su línea editorial y sus columnistas afines , los disidentes van fuera y eso ha venido ocurriendo en todos los sitios incluida , la Vanguardia , así permitene q disienta en esa buena información de la q dices disfrutamos FRANCESC, nunca estuvo tan manipulada y sí, por supuesto siempre se puede leer entre libas y contratar la información, pero no debería ser necesario si el rigor informativo y la honestidad imperara y no es así.
EliminaUn beso grande MIGUEL y a ti FRANCESC te daría encantada un abrazo, pero ya veo q ahora me has degradado a ...saludos , la siguiente ya, me pegas un empujón ..snif ! ; )
Els diaris, tots, tenen qui paga al darrera, sovint ni sabem ben bé qui és, i això de la veritat ni la deien tota abans ni ara, encara trobo que ara tenim més mitjans per cercar informacions més diverses. Molta gent critica La Vanguardia però es pot ser igualment crític amb la resta de diaris, molts de vida efímera, per cert. Un diari no aguanta tants anys si no té algunes 'virtuts' i, sobretot, bons col·laboradors, crec que hi ha diaris molt més 'monolítics'. De tota manera la premsa escrita ja no és el que havia estat. Hi ha diaris online força 'independents', encara bo, però no sembla que tinguin el seguiment que mereixen. En tot cas el millor és consultar fonts diverses, contrastar, tot i que no tenim prou temps per anar 'a tot arreu'.
ResponEliminaOh! perdona, me despisté, un ABRAZO doble.
ResponEliminaI crec que ara no és el pitjor temps pel que fa a 'manipulacions', tan sols cal mirar hemeroteques de forma una mica objectiva, ep. Jo guardo algunes revistes Triunfo', la seguia i m'agradava molt, ara de vegades les miro i comprovo que la manipulació era important, tot i que fos en una direcció 'progre'. Per exemple, em vaig ensopegar amb un reportatge sobre Albània en el qual aquest país semblava 'el paradís', admeto que m'ho creia tot, aleshores. No entenc la sobrevaloració del passat però potser no hi podem fer més. El tema de La Vanguardia em resulta curiós ja que molta gent en diu barbaritats i després la cita sense manies i la sol llegir, ja sigui pagant o llegint-la a llocs on es pot trobar gratis. I aixo no és d'ara. Evidentment sovint ha estat el diari de qui manava però crec que això era molt més palès fa anys que no pas ara, a banda de què paga millor els col·laboradors -perquè pot, no diré que no- que d'altres mitjans.
ResponEliminaJulia , no me refería a la época franquista q ademas de q desconozco , obviamente ahí la editorial de todos los periódicos la definían en el Pardo... y tienes razón, q ni antes ni ahora se ha dicho nunca toda la verdad o muy pocas veces, ni ha imperado siempre el rigor, por supestísimo, lo q nunca ha sucedido tanto como ahora es la normalización y difusión de mentiras constatadas, la información sesgada,
Eliminay /o tergiversada y el adoctrinamiento desde las diversas editoriales...de unos años a esta parte esto es la norma, fruto de la polarización exigente en todos los ámbitos de la vida y para terminar, mi opinión no iba en absoluto contra la Vanguardia, lo considero un periódico serio y dentro de lo q cabe, con columnistas bastante ecuánimes , aunq se les vea el plumero a veces, como a todos ; )
Un placer leerte ! y gracias FRANCESC, otro doble para ti!
Júlia i Maria, la Vanguardia té possiblement el millor digital d'Espanya, i bons i variats col·laboradors, la versió digital en català la tenen bastant descuidada, comparada amb el Periódico, encara és millor, el periódico no és ni l'ombra del que va ser.
EliminaLes versions en català de diaris originalment en castellà tenen deficiències però no passa tan sols amb els diaris, la traducció simultània necessita correctors i no sempre hi ha temps. El Periódico va tenir époques molt millors, quan el director era Antoni Franco, per exemple.
ResponEliminaI a partir d'Antoni Franco, el declivi.
ResponEliminaNi la Fulla Parroquial és fiable.
ResponEliminaOstres la fulla parroquial esmentes, encara existeix?
ResponElimina