El relat fundacional d’Occident, la Ilíada, no és més que una història de pirateria. Embellida per 400 anys de relats orals, sovint per encàrrec de reis, va ser fixada en text per Homer, que ni sabem si va existir. Franco va tenir 40 anys per fixar el relat del seu règim sanguinari i la reescriptura anava més enllà de la seva fi: a l’assignatura d’història, la Guerra Civil queia a final de curs i, oh sorpresa, no s’hi arribava mai. Sabem que la IA canviarà el futur; també el passat - Josep Maria Ganyet

El filòsof japonès Kohei Saito deia fa poc a la UPF en conversa amb Xavi Bundó: “A diferència d’Alemanya, el Japó no ha assumit els seus errors a la Segona Guerra Mundial; tot el que ha fet és reescriure els llibres d’història”. Però què passa quan els llibres d’història són digitals? Què passa quan Google escriu el present, i els xatbots, el passat? En tenim uns quants exemples.

L’Ajuntament de Barcelona va eliminar la línia 116 de bus de Google Maps perquè els turistes que pugen al Park Güell no la trobessin. Vilanova de l’Aguda (Noguera) es col·lapsava cada dia perquè Google Maps deia que hi havia drecera cap a Andorra.

I tal com es pot escriure un present digital, es pot reescriure el passat. Un cas literal de reescriptura orwelliana va passar el 2009 quan, per un problema de drets, Amazon va esborrar llibres digitals dels Kindle dels clients: un d’ells era 1984 , d’Orwell!

Avui 400 milions de persones fem servir ChatGPT i milers de milions veiem resums del que cerquem a Google generats per la seva IA. Afegiu-hi Perplexity, DeepSeek, Llama, Mistral entre d’altres. Vist des del 1984, aquests tenen el coneixement del passat encapsulat en una xarxa neuronal, i com que es pot reentrenar, els seus propietaris tenen un Ministeri de la Veritat. No és ciència-ficció. Al maig, el xatbot Grok 3 d’Elon Musk responia amb referències a l’inexistent “genocidi de blancs a Sud-àfrica” a qualsevol pregunta. Tot això passava dies abans de la trobada Trump-Ramaphosa.

Musk ho deia dissabte sense embuts: “Farem servir Grok 3.5, que té raonament avançat, per reescriure el corpus del coneixement humà, afegint-hi informació i esborrant errors”. Deixant a banda l’absurditat del “raonament”, el que fa por de veritat son els verbs reescriur e i esborrar , sobretot per qui ho diu. No vols Orwell? Dues tasses!

Tot això passa en un moment neolingüístic en què invasions i genocidis són “operacions especials” i bombardejar l’Iran és “portar-hi la pau”. Aquest ús de la neollengua sembla que ha partit els seguidors de Trump en dos: els de primera, que ja hi eren quan els EUA van bombardejar l’Iraq, l’Afganistan, Líbia i Síria, i els nouvinguts MAGA, que es van creure la promesa del president taronja de desentendre’s de guerres.

Els va mentir o no? Els EUA han entrat en guerra o no? L’Iran tenia armes nuclears? Als ministeris de la Veritat de les tecnològiques se’ls gira feina.

Donald Trump i Mark Rutte a la cimera de l'OTAN de esta semana - 

 Ludovic Marin/Reuters