L'escriptor Mario Vargas Llosa, a 2006, al costat de membres de Hamás, a Palestina. Morgana Vargas Llosa
Mentre surto sense una rascada, en el Primavera Sound, del fosc túnel en què es reprodueixen els sons dels bombardejos sobre Gaza, penso en la demolidora clarividència que va tenir Hannah Arendt (1906-1975) sobre el conflicte, i que ara posa en evidència l’editorial Taurus a l’editar el volum Sobre Palestina, que rescata textos –individuals i col·lectius, algun d’ells inèdit– de la brillant pensadora germano estatunidenca.
Arendt creia en els anys 40 que la posició dels EUA a la zona era la clau per solucionar el conflicte i que, altrament, l’Orient Mitjà corria “el risc de convertir-se al futur polvorí del món” (així ha estat). Esperava que l’idealisme democràtic fundacional de la gran potència s’imposés al desig de control del petroli de la zona. Sionista primer i favorable a l’estat d’Israel, es va oposar a l’expulsió de palestins ja el 1948 i al creixent nombre de refugiats que això comportava.
Com a participant en diversos informes sobre la zona, va advocar perquè els palestins poguessin portar una vida normal, per a la qual cosa era necessari proporcionar-los “una llar casa decent, una economia o altres mitjans de vida”. Juntament amb Einstein i altres destacats intel·lectuals, va firmar un manifest contra els perills d’una deriva militarista i autoritària d’Israel.
Com Arendt, però diverses dècades després, Mario Vargas Llosa (1936-2025) va visitar la zona en repetides ocasions. El volum 'El reverso de la utopía' recull, entre altres temes, els escrits in situ del Nobel peruà, que va donar suport sense fissures als esforços pacificadors dels laboristes “davant aquell perillós imitador del doctor Strangelove que ha resultat ser Bibi Netanyahu”. Explica Compta les seves xerrades amb Simón Peres, que li feia bromes justament sobre els escassos llums de Netanyahu: “Bibi, fora d’això, té grans dificultats per desnuar els cordons de les seves sabates. Així que...”
El 2009, davant un atac israelià sobre Gaza moltíssim menys devastador que l’actual, Vargas Llosa ja escriu que aquestes ofensives no tenen “cap possibilitat” de desarticular a Hamàs i que, molt al contrari, la matança d’innocents, molts d’ells nens, reforça els terroristes i debilita al sector moderat, l’Autoritat Nacional Palestina.
“L’odi no dura eternament. una solució justa pot dissoldre l’animositat i crear un nou clima per a una eventual cooperació”. Ho diu un dels informes que va firmar Arendt. I no hi ha més remei que creure a això..jpeg)
.jpeg)
Un manifestant amb una màscara de Netanyahu en una protesta contra el Govern israelià el passat 31 de maig a Tel Aviv
Sino recuerdo mal, en nuestro último encuentro, en el intercambio de libros que nos hicimos, el mío fue uno de esta autora, Hannah Arendt , ...una lucidez terrible ¡
ResponEliminaSí senyor: Eichmann en Jerusalen. Arendt hi tocava molt.
ResponEliminaO sea, que también Arendt fue ingenua al principio (o confiada)
ResponEliminaNo fue la única, todos confiaban en el amigo americano. Además, la propaganda funcionó, en los 60,s todos admirábamos lo que estaba haciendo Israel y a sus colonos. Y a Moshe Dayan y su guerra de los Seis Días. Nos tenían bien lavado el cerebro. Y eso me lleva a una reflexión: En la actualidad ese lavado de cerebro no sería posible, porque aunque abominemos, ahora tenemos mucho más acceso a la información que antes, solo se trata de contrastarla, non es fácil, pero es una opción que en los 60,s no era posible.
EliminaHoy han venido los nietos a comer. Estoy desligado del futbol, pero el mayor, Enzo, me ha explicado un chiste que no he entendido en un primer momento, pero que casi de inmediato he pescado. Te lo cuento:
Elimina-¿Avi, a que no saps quí ha disparat al Trump?
-No, no tinc idea
-Morata¡¡¡¡.....porque siempre falla ¡¡¡¡
És que Morata és gafe.
ResponEliminaBona nit.
Bona nit
Elimina