LES GAVINES CARRONYERES

A ‘Els ocells’, la novel·la de Daphne du Maurier, que Hitchcock va portar al cinema,  els ocells es confabulen contra l'espècie humana. La novel·la de Du Maurier transcorre en un escenari rural, en la tempestuosa Cornualla, en la costa occidental britànica, encara sota l'austeritat de la postguerra mundial. Encara que no hi haurà cap explicació de per què gavines, corbs, graules, xatracs i altres ocells es confabulen per a emprendre un atac assassí contra els humans, apareixen aquí i allà senyals que parlen de la paranoia de la guerra freda (“els russos han enverinat als ocells”), com va subratllar Mark Fisher en el seu assaig 'El rar i l'esborronador'. Els ocells han deixat enrere les seves diferències, diu Fisher, “per a desenvolupar una sort de consciència d'espècie, anàloga a la consciència de classe”. La societat del benestar trontolla.

Dubto que les gavines que roben menjar als turistes o ataquin als ciutadans i turistes de Barcelona al cementiri de Montjuïc estiguin preparant la revolució, però la seva agressivitat tal vegada sí que explica alguna cosa. S'han convertit en carronyeres del present; consumeixen voraços les nostres escombraries, el nostre gran festí també predador. 

Diumenge quan va exigir a Pedro Sánchez que es rendís, A.N.Feijóo no va improvisar la frase, sinó que l’havia portat redactada de casa, així que va sonar rotunda però poc creïble. El president del PP li va demanar a Pedro Sánchez que es rendís a la dreta. En realitat, li va dir que es rendís a la democràcia. I que convoqués eleccions immediatament. Els congregats a la plaça d'Espanya segurament van trobar enginyosa la frase, encara que no tingués cap recorregut. L’home que va titular la seva biografia Manual de resistència no té la paraula rendició al seu diccionari. Sánchez sap perfectament que és al centre de la diana, a la qual li han pintat els cercles no només l’oposició, sinó unes quantes togues, alguns uniformes i un grapat de propietaris d’altaveus. Tots els que poden fer, fan. Alguns amb arguments peregrins. Però no importa gaire, el que toca és alinear-se. Que l’economia o les xifres d’ocupació vagin bé, això rai, el que compta és que deixin pas als que venen, que sempre han cregut que els hi havien pres una cosa que era seva. 

Després dels fets de diumenge, qui diu que a Madrid no hi ha gavines carronyeres, fins i tot es van manifestar a la plaça d'Espanya. Vagi-se'n senyor A.N.Feijóo, vagi-se'n abans que el faci fora la visita del rancor, la dama vestida de blanc, o la seva pròpia estultícia.