ÚLTIMS ESCRITS

POBRESA ENQUISTADA

Bones notícies... fins que mires les dimensions i el que impliquen. La població que està en risc de pobresa va disminuir el 2024 en 200.000 persones (i ara ve la realitat), del 26,5% al ​​25,8% de la població, uns 12,5 milions de persones, la xifra més baixa des del 2014. És a dir, una de cada quatre persones es troba en risc de pobresa i exclusió social.
A més, les polítiques que s'estan duent a terme per mitigar aquestes situacions no estan assolint prou intensitat per protegir les persones que viuen en condicions més precàries, cosa que en cronifica la situació i dificulta les possibilitats de sortir de la pobresa. La xifra de persones en situació de pobresa severa, que s'ha mantingut constant el 2024 i un punt per sobre del 2008: 4,1 milions de persones viuen a llars amb ingressos inferiors a 644 euros al mes per unitat de consum.

Així ho indica el XV Informe Anual 'L'Estat de la Pobresa' presentat per la Xarxa de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social a l'Estat Espanyol (EAPN-ES), i construït a partir de les dades de la darrera Enquesta de Condicions de Vida. El document recull tant la taxa AROPE (persones en risc de pobresa i exclusió social), com la taxa de risc de pobresa relativa, la carència material i social severa i el percentatge de població amb baixa intensitat a l'ocupació.
L'accés a un habitatge es constata un any més com un factor d'empobriment i desigualtat per a una gran part de la població, especialment per la crisi dels preus dels lloguers. De fet, la despesa en habitatge porta més d'un terç dels ingressos de les persones pobres (35,5%), que disposen de 333 euros de mitjana després de pagar el lloguer, i de 370 euros una vegada abonada la quota de la hipoteca.
Cal destacar també la dada de pobresa energètica, que encadenava anys de màxims històrics i que el 2024 va baixar més de 3 punts: el 17,6% de la població no es va poder permetre mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada. Tot i això, malgrat la millora d'aquest any, la pobresa energètica ha augmentat un 65,9% respecte al 2014 i pràcticament es triplica des del 2008 (puja un 196,3%).
Malgrat que les xifres siguin encara elevades, des de la Xarxa destaquen la importància del paper de l'Estat per reduir les taxes de pobresa. Segons l'Informe, l'estat del benestar va evitar que 11,1 milions de persones entressin en situació de pobresa el 2024. Sense les transferències de l'Estat, incloses les pensions, la taxa de pobresa seria més del doble (pujaria del 19,7% al 42,6%), i 2,6 milions de persones més estarien en situació de pobresa severa.

3 de cada 10 persones a llars amb menors es troben en risc de pobresa o exclusió social

Els responsables d'EAPN-ES mostren una preocupació especial pel risc de pobresa i exclusió social entre menors de 18 anys, que ja arriba a 2,8 milions de menors. A més, l'informe revela com la taxa AROPE és més gran en les famílies amb menors: 3 de cada 10 persones en llars amb menors es troben en risc de pobresa o exclusió social.
Especialment delicades són les xifres de les llars monoparentals (més de la meitat està en risc de pobresa i/o exclusió social, el 50,3%), i de les famílies nombroses (49,1% en taxa AROPE).
Davant de les preocupants dades de pobresa infantil, des de EAPN-ES demanen mesures urgents i estructurals, com ja han fet altres països de la UE. És el cas, per exemple, de Bulgària, Grècia o Romania, que fins i tot amb pitjors taxes de pobresa i/o 3 exclusió social que Espanya, han aconseguit reduir la pobresa infantil des del 2015, mentre al nostre país s'ha mantingut alta i constant.  


Celeste López 
a lavanguardia.com


Mentrestant: "L’home que passats els trenta fa servir l’autobús per desplaçar-se cal que es consideri a sí mateix un fracassat. Aquesta frase s’atribueix normalment i per error a Margaret Thatcher, però qui la pronuncià fou en realitat Loelia Lindsay, filla del primer baró de Sysonby i tercera esposa del II duc de Westminster".
Comparteix:  

Comentaris

  1. El que no podem dir és que no se sap, la gent dormint al carrer és ben visible i cada dia més nombrosa. Un problema de les ciutats grans, amb poques excepcions, pel que fa a les dades dels països que 'milloren' m'agradaria tenir mes informació i refèrencies

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'entrada, a la City de Londres n'hi ha el triple que a Barcelona dormint al carrer.
      Dades que em dona Copilot:
      Barcelona: En diciembre de 2023, se contabilizaron 1.384 personas durmiendo al raso, un aumento del 12% respecto al año anterior.

      París: En noviembre de 2023, se estimó que más de 2.800 personas dormían en la calle cada noche, principalmente migrantes. En general, el número de personas sin hogar ha crecido en la última década4.

      Roma: Se estima que alrededor de 3.000 personas viven y duermen en las calles de Roma, una cifra que ha empeorado con la pandemia y el frío.

      Londres: Entre abril de 2022 y marzo de 2023, se registraron 10.053 personas durmiendo en la calle, un aumento del 21% respecto al período anterior.

      Elimina
  2. Es complejo y cuando abro la boca corro el riesgo de que se malinterprete.
    Lo primero decir que Barcelona es una luz a la que acude muchísima gente. En El Prat todavía ha de haber la primera persona que yo vea dormir en la calle, ¿Por qué?, pues porque no es un lugar donde uno se pueda buscar la vida. Esa es la primera cuestión.
    Segunda cuestión: La cosa no va de ideologías, pues he tocado miseria con Hereu, con Trias y con Colau...Y estoy segurísimo de que a ninguno de los tres les agrada ver a gente durmiendo en los soportales, es una cuestión de sentimientos, ni siquiera política.
    Pués ¿qué es lo que pasa?: pasa que la gente viene a Barcelona a buscarse la vida, pero Barcelona es cara, y en mis tiempos vivíamos en una chabola, en habitaciones alquiladas o en cobertizos; hoy el clima ha cambiado y las relaciones también, y la gente que no tiene nada viene a buscarse la vida malvive en la calle con una tienda de campaña, y cada día entran en esta ciudad y por esa causa cientos de personas. Unas se quedan unos días, otros se quedan porque saben donde dan de comer (Cáritas, Servicio sociales, Teresas de Calcuta, Arrels, Santa Mónica...etc), de tal manera que hay una población flotante e inestable sin hogar del orden de tres a cuatro mil personas, y es así; sería como una población flotante estructural.
    Por otro lado no se puede poner una vivianda a cada persona que venga, no se puede, porque lo que harías sería un efecto llamada de tal envergadura que colapsarían todos los servicios.
    Hay cosas que son tristes el decirlas, pero te aseguro que hay que estar en la pomada para saber como se fabrica el betún.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu saps millor que ningú de què va tot això, encara que tinc entès que hi ha algun campament de desarrengats que podria ser similar a les barraques d'abans. A Sabadell, l'entitat Actuavalles calcula que hi ha 144 homes i 11 dones que dormen al ras.
      Salut, i a veure si aviat ens podem abraçar físicament...

      Elimina
    2. A ver si esta semana que entra quedamos y nos hacemos un café donde siempre ¡ Ya te digo algo esta semana y quedamos para la que entra. Un abrazo de watusi

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada