Santiago Carrillo i Manuel Fraga, saludant-se en un programa de ràdio de RNE. Igual que estem ajudant a agreujar un canvi climàtic que no acabarà amb el món, sinó amb el nostre benestar com a éssers humans, estem empenyent –amb la nostra atenció i col·laboració– una espiral d'odi i despersonalització del contrari - Raquel Ejerique a eldiario.es

"Les xarxes socials i els seus algorismes opacs fabricats als EUA van importar un model des que van arribar fa 20 anys –però especialment els últims– en què es premia l'emoció, l'exabrupte i l'odi al debat públic. Són recompenses massa fàcils, augmenten el consum en línia, ens calmen momentàniament. Entre els seus efectes secundaris, encenen la còlera i la intemperància, abunden en la diferència i eixamplen els bans amb solucions simples per a problemes complexos. Els mitjans de comunicació, arrossegats per la necessitat d'un model d'ingressos estable basat en la quantitat de lectures, s'han acostat a aquest focus perillós. Darrere seu, els polítics han entès que el seu forat passa pel titular curt i cridaner i la seva popularitat és directament proporcional a la claredat i superficialitat del seu discurs: una política binòmia que encaixi en els reels.

Aquesta roda de polarització absorbeix els uns i expulsa els altres, que es desinteressen de la política i per als quals tot, també les actualitzacions de titulars i temes, va massa ràpid. Un bombament de consum constant del qual també ha quedat contagiada la informació. Abans podia tenir amics d'esquerra i dreta. “Millor no parlem de política”. “No ho suporto, com pot donar suport al Govern?”. “Fa fàstic, dona suport a Vox i al PP”. Són frases quotidianes que es recolzen en un fenomen global. L'últim informe Reuters ha alertat que els ecosistemes alternatius d'informació poden ser positius a llocs sense llibertat de premsa, però també "poden contribuir a l'augment de la polarització política ia l'enrariment del debat en línia".

Moltes línies vermelles, moltes parròquies, amenaces i molt odi al diferent o al desconegut, també (o principalment) al debat públic, en què es pot veure fins i tot ja un enfrontament pistoler entre el president de Govern i el líder de l'oposició al Twitter que controla un il·luminat com Elon Musk. Igual que estem ajudant a agreujar un canvi climàtic que no acabarà amb el món, sinó amb el nostre propi benestar com a éssers humans, estem empenyent –amb la nostra atenció i col·laboració– a silenciar el que és cívic i políticament correcte, que ha estat tan necessari perquè no ens matem entre països i veïns i que ara és tan injuriat i equiparat a covardia.

Els règims no democràtics o pseudodemocràtics s'han demostrat els menys convenients per a la llibertat i les persones, però no s'imposen sempre de la nit al dia amb lleis i cops d'estat, sinó que hi ha d'haver abans una ruptura social, un tedi, una despersonalització del contrari, una validació del llenguatge bèl·lic i immisericorde que veuen com “el que pugui fer, que faci”, d'un Aznar que suggereix tupinades i ha perdut, si algun dia en va tenir, l'amor patriota a un país que és molt més valuós i avançat del que surt a les notícies.

Més aviat al contrari: el que es pugui moderar, que es moderi. Qui hagi de criticar que ho faci. Qui hagi de parlar que parli. Qui hagi de dimitir, que dimiteixi. Qui hagi de ser condemnat, que ho sigui. Qui vulgui governar, que ho guanyi. Tot això pot passar dins de la llei i la protesta cívica perquè Espanya és una democràcia. Cal practicar i visibilitzar un nou activisme de la crítica, però de la moderació –primer de la paraula i als espais públics– per defensar les idees, totes i les de cadascú, però arraconar els qui, disfressats de vehements i valents, han vingut a pertorbar-ho tot i a guanyar-nos el debat prometent la solució de problemes complexos".