'IDEES ZOMBIS' UNA MIRADA A LA REALITAT

Una de les aportacions més creatives de Paul Krugman, és la seva noció de les “idees zombis”, és a dir, les idees (arguments, afirmacions) que s'accepten com a vàlides quan sens dubte són falses. Per adonar-se'n, moltes vegades, no es requereix més que un mínim exercici de raonament i una mirada a la realitat. 

Rubén Rumbaut rebla també en les “idees zombis” vinculades a la immigració. Ho recull l'experta Elisa García España en un article sobre la vinculació immigrant/delinqüent: “Aquestes idees romanen vives de manera persistent en l'imaginari popular. Són immortals i resistents a qualsevol dada objectiva que les contradigui”. Una d'aquestes idees és que no es fa res amb qui delinqueix o, fins i tot que se'ls donen pagues, com diu Vox. Només en 2024, el Ministeri d'Interior va expulsar a 3.031 estrangers per diferents motius de seguretat nacional (més de 8 expulsions de mitjana al dia). A més, l'article 89 del Codi Penal contempla substituir penes de més d'un any per l'expulsió de la persona estrangera, inclosa la que té permís de residència, alguna cosa que passa constantment en el sistema judicial espanyol.

“Es fan vinculacions amb els estrangers com a delinqüents, però què passa amb els estrangers com a víctimes? Mai es creua aquesta idea”, exposa Ruiz. Segons l'últim CIS de juliol, els espanyols consideren la immigració el cinquè dels “problemes” que els afecten, per darrere d'assumptes econòmics, habitatge, sanitat i atur. La sobreexposició pel cas de Torre Pacheco, les crides ultres i la validació de l'argument racista podria fer pujar aquesta percepció en el pròxim baròmetre, apunten els sociòlegs.

Respecte als atacs racistes, les últimes dades disponibles de l'informe de delictes d'odi a Espanya, elaborat pel Ministeri de l'Interior, suposa també una alerta: van pujar un 21% respecte a l'any anterior. Entre ells, els delictes d'odi per racisme i xenofòbia, amb 856 fets, van ser els més nombrosos i van representar el 41,8% de total de les denúncies.

Això de Torre Pacheco i molts altres casos “és una cosa que té a veure més amb la raça que amb la migració”, apunta el periodista antiracista Moha Gerehou. “Es genera una sospita eterna i s'apunta a negres, marroquines... No és contra població anglesa o francesa. Sol haver-hi una vinculació racial”, explica. El periodista també posa el focus en el pes que han tingut els mitjans de comunicació: “Quan el que comet un delicte és migrant es posa en el titular o en la notícia. Quan és un blanc espanyol no es fa referència. I ara ja està passant que en els mitjans progressistes especifiquen que no és migrant, i això entra en el joc”.

El polvorí de Torre Pacheco és un exemple clar i hi ha atacs racials a negocis i veïns d'allí encara que l'agressor de l'home de 70 anys, el cas amb el qual es va iniciar l'espiral de violència, no era de la localitat i ja està detingut (viu a Barcelona). “La primera conseqüència és la por, perquè l'atac és una cosa molt aleatòria. Van atacar un kebab, que pot estar regentat per un marroquí o un turc o un espanyol. Ens fa sentir que no estem fora de perill en cap context i això és molt intimidatori. La gent pensa que poden anar al col·legi dels seus fills, al seu treball, com està passant amb les batudes als Estats Units. També es percep indefensió perquè no es veu contundència per part de les autoritats, no s'ho prenen tot el de debò que deurien”, percep Gerehou.

“Els delictes d'odi costen de provar perquè moltes vegades la seva comissió o difusió és a través de xarxes, on hi ha anonimat, les empreses estan fora d'Espanya i no sempre col·laboren. D'altra banda, necessiten un component subjectiu, cal provar que s'incita a l'odi o que es fa per a humiliar”, explica Susana Gisbert, fiscal de delictes d'odi en la Comunitat Valenciana. També desmenteix un mite: “Veiem accions organitzades com en Torre Pacheco, però la regla general és que els autors de delictes d'odi són persones 'normals' amb totes les cometes, que no pertanyen a cap grup, que pensen això i es veuen legitimats per les xarxes o declaracions de polítics”.

DADES: L'any 2005, Espanya vivia les raneres del boom immobiliari, els mòbils eren per trucar, no havia arribat Facebook, governava José Luis Rodríguez Zapatero i sonava Amaral a totes les ràdios. Aleshores, Espanya tenia, segons les dades oficials de població contínua de l'INE, 44 milions de persones, de les quals, 3,7 milions eren de nacionalitat estrangera (el 8,5%). Aquest mateix any, la taxa de criminalitat era de 49,4 infraccions penals per cada mil habitants.

Les mateixes dades de les mateixes fonts desmenteixen que Espanya sigui avui un país més perillós, més insegur i, encara menys, que això tingués a veure amb l'arribada de migrants. El 2025 hi ha el doble de residents amb nacionalitat estrangera (7 dels 49 milions que té avui el país, més dos milions que van néixer fora, però tenen la nacionalitat espanyola). Tot i això, la taxa de criminalitat no ha pujat amb aquesta multiplicació d'immigrants, al contrari: 40,6 delictes per mil habitants, la banda més baixa de la sèrie històrica, segons les dades del primer trimestre del 2025 del Ministeri d'Interior. És a dir, mentre puja el nombre d'estrangers que viu al país, baixa la taxa de criminalitat (-2,8%, segons les dades més recents), una taxa que ha experimentat una tendència descendent des de fa dècades amb algun altibaix després de la pandèmia, atribuït per Interior a l'explosió de delictes de ciberdelinqüència.

El mantra dels delictes sexuals - En discriminar per delictes, la mitjana és alta en “delictes contra el patrimoni”, entre els quals hi ha robatoris i furts, on el 70% de les infraccions van ser comeses per ciutadans nascuts a Espanya i la resta van ser comeses per estrangers, cosa que inclou també ciutadans de països de la UE o EUA. Tot i això, en violència de gènere o delictes sexuals –un altre dels mantres que agiten els ultres és el de “la seguretat de les nostres dones”– hi ha una evident majoria d'espanyols entre els condemnats (per exemple, en delictes sexuals, 406 condemnats espanyols davant 94 estrangers, segons l'INE).

Una última reflexió sobre la delinqüència entre els immigrants:

“És clar que hi ha delinqüents estrangers, però la variable nacionalitat que es recull a les estadístiques és equívoca”, explica Javier Guardiola, professor de Dret Penal i membre de l'Institut Universitari de Recerca en Criminologia a la Universitat de València, que aprofundeix que aquestes dades inclouen “des d'un espanyol que viu fora i comet un delicte aquí, a un estranger que porta aquí”. O a l'estranger que ha vingut amb avió amb droga i, després de ser detingut a Barajas, explica a l'estadística com a estranger que comet un delicte Espanya, però que no viu aquí, específica Andrea Ruiz, que apunta que a més les dades no especifiquen els reincidents.

Aquesta sobrerepresentació es basa a més en diversos factors, segons aquesta experta: "Hi ha un factor edat, perquè entre migrants la mitjana d'edat és més jove [i és la franja de més violència]. A més, tenen més taxa de risc de pobresa. També els paren més en controls i registres -un llatí té 3,5 vegades més de probabilitat que el parin, un negre 10–”. Ruiz assenyala també alguns mitjans de comunicació que sempre que parlen de migració és en termes negatius i l'imaginari creat en sèries i televisió, que contribueix a la idea que els estrangers (d'algunes races i nacionalitats concretes) són més perillosos. Amb informació de eldiario.es.