L'Arquebisbat de Barcelona entén que el darrer cartell de les festes de la Mercè empra d'una manera irreverent diverses formes catòliques i que a sobre ridiculitza la Mare de Déu. Aquest dimarts, sis dies després que l'alcalde Jaume Collboni presentés d'una manera molt solemne al Saló de Cent de l'Ajuntament la composició de l'escenògraf Lluís Danés, les autoritats eclesiàstiques van fer públic un comunicat on critiquen amb duresa l'obra. 

“En democràcia s'han de respectar els sentiments del proïsme –pot llegir-se al document– i en aquest cartell de la festa major es vulneren els sentiments dels qui veneren i respecten el que significa la patrona d'aquesta ciutat i la història construïda al seu voltant”. A més, l'Arquebisbat demana a l'Ajuntament que torni a incorporar la tradicional missa de la Mercè al programa oficial de les festes d'aquest any. Al capdavall, destaquen, aquesta celebració té un marcat origen religiós.

"Aquesta festa i la història de l'Ordre de la Mercè van néixer el 10 d'agost de l'any 1218 en un acte a la Catedral -prossegueix el comunicat-. Aquell acte i la continuïtat de l'obra que va néixer segueix sent avui un exemple de la fecunditat de la pietat mariana a favor del nostre poble", especialment dels seus sectors més vulnerables i més pobres.

El govern de l'alcalde Collboni va respondre poc després que defensa la lliberta creativa de l'autor, i que de cap manera considera que el cartell estigui inspirat en motius religiosos, que es tracta de debò d'un homenatge a la cultura popular als espectacles itinerants ia la llarga tradició teatral de Barcelona.

"Aquesta obra no vol transmetre cap missatge tancat ni excloent -van abundar fonts municipals-. La seva intenció és clara: obrir, sumar, emocionar, convidar. No hi ha dogma ni símbols ambigus. Només la voluntat de celebrar la cultura com a espai de llibertat i de convivència".

L'autor del cartell ja es va explicar la setmana passada en uns termes semblants a la presentació de la seva obra. De tota manera la composició en aquest tribut als personatges propis de les arts escèniques rememora clarament un retaule barroc, i la corona no és altra que la de la Mare de Déu.

A més, l'executiu de Collboni torna a rebutjar incorporar la tradicional missa de la Mercè al programa oficial de les celebracions d'aquest any. L'any passat l'Ajuntament va incloure la missa de la Mercè al programa oficial de les festes, però poc després va assenyalar que allò va ser un error tècnic i va fer esborrar l'anunci de la litúrgia de tots els pasquins virtuals del Consistori. Allò va enrarir una mica més les relacions ja delicades de l'Ajuntament amb l'Església sobre aquests respectes.

Aquest pols entre el religiós i el profà, entre la tradició i la crítica, torna a recordar-nos que les festes no són tan sols actes ni cartells, sinó miralls del que som. En aquesta edició, el cartell ha fet més que decorar: ha revelat fractures, temors, certeses i desitjos. I potser aquí resideix el seu poder: no el d'agradar a tots, sinó a provocar la conversa que ningú s'atrevia a tenir. Pot una ciutat plural retre homenatge sense renunciar a la irreverència? Pot l'art trepitjar el sagrat sense destruir-lo?

La resposta no és senzilla, ni única. Però sí urgent. Perquè cada imatge que incomoda ens pregunta: què celebrem realment quan celebrem? La Verge? La memòria? La ciutat? Tal vegada —i només tal vegada— ens celebrem a nosaltres mateixos: complexos, contradictoris, i radicalment lliures. I això l'arquebisbat ni ho enten ni ho pot acceptar. Dit aixó....

 
... crec que no soc gens 'carca' i si soc prou irreverent, però, francament, veient el vídeo de l'Ajuntament, entenc a l'Arquebisbat, la provocació quan és barroera no és provocació, és estultícia. Crec que s'ho podien haver estalviat.