Nascuts entre 1928 i 1945, criats en l'escassetat i formats a la disciplina, els membres de la 'generació silenciosa' no van alçar la veu per exigir drets, però van construir els fonaments sobre els que avui caminem. Van ser fills de la postguerra, testimonis de dictadures, i protagonistes discrets de la transició democràtica. El seu llegat no està en pancartes ni en xarxes socials, sinó en gestos callats: la feina constant, el sacrifici pels fills, la dignitat a l'adversitat.

I, no obstant això, en aquesta era de velocitat i soroll, sembla que els matem abans d'hora. No amb violència explícita, sinó amb una indiferència que fa més mal que l'oblit. Se'ls aparta de les decisions, se'ls infantilitza als hospitals, se'ls arracona en residències que sovint són més magatzems que llars. Com si la vellesa fos una molèstia, i no una etapa que tots —si tenim sort— aconseguirem.

Melero, a l'article d'ahir, ens recorda que el menyspreu a la gent gran no és només una falta d'educació: és una forma de violència cultural. Perquè quan es deixa d'escoltar els qui van viure abans, es perd la brúixola moral que impedeix repetir errors. I quan se'ls tracta com a nosa, es revela una societat que ha confós joventut, amb valor, i rapidesa, amb intel·ligència.

La lluita per un llenguatge inclusiu ha posat el focus en gèneres masculí i femení, buscant visibilitzar dones i diversitats de gènere mitjançant formes com “todes”, “totis” o la repetició de termes (“nens i nenes” o “ciutadans i ciutadanes”). En contrast, el mateix principi poques vegades s'aplica a l'edat. Les persones grans continuen sent etiquetades amb expressions homogènies o pejoratives (“vells”, “ancians”), sense reconèixer-ne la diversitat ni les aportacions.

La generació silenciosa no exigeix cap homenatge. Però mereix respecte. No per nostàlgia, sinó per justícia. Perquè si avui podem parlar lliurement, votar, estudiar i viure amb drets, és perquè ells van mantenir els fonaments de la nostra societat mentre els altres alçaven la veu.

Albert Montagut, a La Vanguardia, parla de la generació posterior a la silenciosa, els Boomers o els baby boomers.

EL RENÉIXER DELS BOOMERS (1946-1964)

Vau créixer als anys cinquanta i seixanta, vau estu­diar entre els setanta i els noranta, vau formar una família i vau explorar el món durant aquelles dècades. Us vau consolidar cap a l’any 2000. Vau viure el pas dels projectors a YouTube, dels vinils a la música en línia, de les cartes manuscrites i amb segell al correu electrònic, del cinema a Netflix, de la televisió en blanc i negre a l''ultra alta definició', i de les màquines d’escriure als ordinadors... fins a arribar a l’ecosistema Apple o Android.

Heu superat pandèmies, evitades malalties com la pòlio o la meningitis, i sobreviscut a la covid. Heu estat testimoni –i protagonista– del salt tecnològic més important de la història recent. Vau veure néixer internet. Vau passar de l’analògic al digital. Us hi vau adaptar... i, tot i això, molts joves avui us consideren “antiquat” i pensen que la intel·ligència artificial (IA) està fora del vostre abast.

Però no és així. Els boomers –o baby boomers – tenen una comprensió més profunda de la IA del que molts suposen. Ho afirmen experts i analistes que n’estudien l’impacte.

Aquesta generació excepcional que ha passat de conduir cotxes de combustió a vehicles híbrids i elèctrics aporta una cosa crucial: experiència, pensament crític i un saludable escepticisme. I mentre les generacions digitals ( X, mil·lennistes, Z, Alpha i la futura Beta) poden subestimar el rol dels boomers en la nova era tecnològica, la realitat és una altra.

Els boomers també tenen el lideratge necessari per no deixar-se enlluernar per la IA, i comencen a explorar-ne el potencial amb el ChatGPT. Però és altament recomanable que s’endinsin en aquest nou món, no només per obtenir respostes simples, sinó per descobrir les seves infinites possibilitats.

Amb molts anys de vida al davant, els boomers estan en una posició privilegiada per abraçar aquesta nova etapa amb maduresa. El seu enfocament equilibrat, la seva formació, la seva intuïció humana i la resiliència són claus per comprendre la complexitat del canvi actual.

Així com ho van fer amb la digitalització –que al seu moment va ser un canvi aclaparador–, ara poden submergir-se en la IA amb curiositat i responsabilitat. Ara no es tracta de competir amb els joves en rapidesa o habilitats tècniques amb el mòbil, sinó d’aportar una visió profunda, crítica i humana al nou salt. Es tracta d’utilitzar la IA per construir una societat més solidària, democràtica, conscient i humana.

La IA no és el final del camí per als boomers. És, en realitat, un nou començament. Un renaixement.

*Aquest text té trets d'IA.