"La Copa del Generalísimo”, una performance de l’artista Eugenio Merino, conegut per les seves intervencions contra el feixisme, i el col·lectiu nord-americà INDECLINE. Teresa Sesé a la vanguardia.

Primer va ficar el general Franco dins d’una nevera de Coca-Cola, més tard va idear una pilota amb el cap del dictador com a receptor dels cops de puny i ara la posa a rodar per un camp futbol perquè dos equips de jugadors voluntaris disputin La copa del Generalísimo. Així es titula l’acció “incendiària” amb què l’artista Eugenio Merino (Madrid, 1975), en col·laboració amb el col·lectiu nord-americà Indecline, inaugura dijous el festival Ex Abrupto de Moià.

“Serà un partit antifeixista”, avança Merino. “Els jugadors disputaran un partit i xutaran a gol, però no es tracta tant d’una competició entre dos equips com de trepitjar el cap de Franco, una figura que és molt viva i representa el feixisme actual”, explica l’artista. En el límit del simbolisme i el realisme, el camp de joc serà un antic camp de batalla, una línia de trinxeres republicanes de la Guerra Civil, als voltants del municipi. Perquè el que es juga no és només un partit, sinó també una memòria que continua sense reparar-se.

La copa del Generalísimo forma part d’una sèrie de partits de futbol que des del 2020 organitza amb el col·lectiu Indecline en diferents parts del món. En tots els casos, la pilota és substituïda per un representant local de l’extrema dreta. A la frontera de Mèxic van jugar amb la de Donald Trump; a Múnic, amb la d’ Otto von Bismarck, i a São Paulo, amb la de Jair Bolsonaro, on van acusar Merino d’odi i van provocar un escàndol nacional. “Quan vam pensar en un projecte per al festival Ex Abrupto, vaig tenir clar que calia parlar de Franco, no només perquè es commemoren els 50 anys de la seva mort i és el dictador local, sinó també perquè representa l’essència del feixisme actual. Tenim uns quants representants de l’extrema dreta per triar, però em sembla molt important donar visibilitat al que va ser la dictadura, sobretot perquè després de tants anys de blanqueig els discursos de la ultradreta han acabat calant en la joventut actual”.

“El feixisme és present no només a Espanya, sinó també a tot Europa i als Estats Units”, corrobora Merino. A cadascun dels llocs on desenvolupen les accions fan convocatòria pública a la recerca de jugadors semiprofessionals, “perquè controlar els caps no és fàcil, i als qui se’ls suposa, a més, una sèrie de valors antifeixistes”. En tots els casos precedents, la finalitat última del partit és l’enregistrament d’un vídeo, de manera que en cert sentit el partit està escenificat i el resultat final és com la recopilació dels millors moments.

A Moià el plantejament és molt diferent. La performance tindrà una segona part, els dies 4 i 5, amb la retransmissió del matx complet al bar El Casal, com també amb l’exhibició de la pilota al Museu de Moià. Creu que l’acció provocarà controvèrsia, que sempre n’hi haurà que ho viuran com una ofensa? “Crec que el que ens ofèn a tots és que hi hagi hagut un dictador a Espanya. Un assassí a qui s’ha blanquejat durant 50 anys i sobre el qual es va fer un pacte de silenci per als 40 que el van seguir. O sigui, fa relativament molt poc que s’està començant a parlar de la realitat de Franco. I, malauradament, sempre hi pot haver algú que es molesti, però forma part de la llibertat d’expressió i de creació dels artistes i també del festival fer un treball sobre la memòria històrica”.

Aquesta vegada Merino està blindat almenys de les envestides de la Fundació Francisco Franco, que el va asseure al banc dels acusats per Always Franco (el dictador a la nevera) i Punching (una segona paròdia del cabdill com a sac de boxa), obres que, van denunciar, menyscabaven el dret a l’honor. Merino va guanyar les dues vegades i, com que ja no el poden denunciar per la mateixa causa, es protegeix fent servir el mateix cap de l’escultura original.

En un text escrit a propòsit de la nova acció, l’investigador del CSIC Alfredo González Ruibal ha escrit: “Està bé tornar la guerra a les trinxeres, encara que només sigui per recordar que les trinxeres són allà i es van cavar per a això: perquè es matés la gent en la guerra. La guerra de Franco. Veure rodar el seu cap davant dels parapets és una cosa que centenars de milers de soldats republicans haurien aplaudit d’allò més”.

La pregunta que se m'acut és: Calia aquesta performance?

A Cioran li agradava jugar a futbol amb calaveres.