EL DESTÍ D'ESPANYA ES VA DECIDIR FA 80 ANYS

Stalin: És necessari examinar la qüestió del règim a Espanya. Nosaltres, els soviètics, considerem que l'actual règim de Franco a Espanya va ser imposat per Alemanya i Itàlia. És un règim que representa un greu perill. Està donant empara a dirigents nazis. Opinem que s'haurien de crear les condicions necessàries perquè el poble espanyol pugui establir un règim triat.

Churchill: Encara estem debatent les qüestions que incloem a l'agenda. Estic d'acord que la qüestió d'Espanya també hauria de ser inclosa.

Truman: Vol el generalíssim [Stalin] parlar sobre aquesta qüestió?

Stalin: S'han distribuït còpies de la proposta. No tinc res més a afegir al que en ella s'expressa.

Churchill: Senyor president [dirigint-se al president dels Estats Units, Harry Truman], el govern britànic també està molt disgustat amb Franco i el seu govern. [...] El fet que hagin tret persones de la presó i els hagin afusellat per fets que van ocórrer anys enrere, indica que Espanya no és una democràcia segons les idees britàniques. Quan Franco em va enviar una carta proposant-me una aliança d'Occident contra Rússia, li vaig respondre amb una carta freda. Això demostra que els sentiments de la Gran Bretanya són contraris al règim de Franco.

Stalin: Jo no he rebut còpia de la resposta britànica a Franco.

Churchill: Veig alguna dificultat per acceptar l'esborrany proposat pel generalíssim [Stalin], sobretot respecte al primer paràgraf, en el qual es proposa la ruptura de tota relació amb el govern de Franco, que és el govern d'Espanya. Considerant que els espanyols són orgullosos i molt susceptibles, una mesura d'aquest tipus tindria l'efecte d'unir els espanyols al voltant de Franco, fins i tot a aquells que ara el rebutgen, en lloc d'allunyar-los. [...] El resultat seria un enfortiment de Franco. Tinguem en compte que ell té un exèrcit, encara que no sigui gaire bo. Si amb aquesta acció proposada ell sortís enfortit, llavors hauríem d'utilitzar la força. I jo estic en contra d'utilitzar la força. Estic en contra d'interferir en països que tenen règims diferents del nostre, llevat que ells decideixin molestar-nos. Pel que fa als països que van ser alliberats durant la guerra, no podem permetre que en ells s'instaurin règims feixistes, però aquí tenim un país [Espanya] que no va prendre part en la guerra. És per això que estic en contra d'intervenir en els seus afers interns. El govern de Sa Majestat necessitarà debatre amb deteniment aquest assumpte abans de decidir si trenca relacions amb Espanya. Estic preparat per prendre qualsevol mesura que sigui necessària, dins de la diplomàcia, per accelerar la sortida de Franco del poder.

Truman: No sento cap simpatia cap al règim de Franco, però no desig participar en una guerra civil espanyola. Ja n'hem tingut bastant amb la guerra a Europa. Ens alegraríem molt de poder reconèixer un altre govern d'Espanya en lloc del de Franco, però penso que és una qüestió que ha de resoldre la mateixa Espanya.

Stalin: Això vol dir que no hi haurà canvis a Espanya? Aquest no és un tema intern. El règim de Franco va ser imposat als espanyols per Hitler i Mussolini. Els crec quan em diuen que no senten cap simpatia pel règim de Franco, però això ha de demostrar-se amb fets. No estic proposant cap intervenció militar de ni provocar una guerra civil, que podria perdre's. Només desitjo que el poble espanyol sàpiga que nosaltres, els dirigents de l'Europa democràtica, adoptem una actitud negativa cap al règim de Franco. Si no ho fem així, el poble espanyol pot pensar que no som contraris al règim de Franco, és a dir, que li donem suport. [...] Jo no vull ser entre els acusats.

Churchill: L'URSS ja no té relacions diplomàtiques amb el govern espanyol, així que ningú podrà acusar-lo del que ens acaba d'explicar.

Stalin: Però el que sí que tinc és el dret i la possibilitat de plantejar la qüestió i resoldre-la. Per què hauria de callar? Tothom creu que les tres grans potències poden resoldre aquestes qüestions. I jo represento una d'aquelles potències, igual com el senyor Churchill. Ens hem de mantenir en silenci davant el que està ocorrent a Espanya amb el règim de Franco, tenint en compte que va rebre el suport del feixisme? No hauríem de mirar cap a cap altre costat davant el perill que representa l'Espanya de Franco.

Churchill: Nosaltres tenim antigues relacions comercials amb Espanya. Si la nostra intervenció no donés els fruits desitjats, jo no voldria que aquest comerç s'aturés. D'altra banda, comprenc totalment l'actitud adoptada per Stalin contra Espanya. Franco va enviar la seva “Divisió Blava” a Rússia, entenc que estigui molt molest [...] Però respecte a la Gran Bretanya, Espanya no va realitzar cap acció contra nosaltres en una època en què, si ho hagués fet, podria haver-nos provocat un desastre. [...] Ningú dubte que el generalíssim Stalin no sent cap afecte per Franco, i crec que la majoria dels britànics comparteixen aquella antipatia. Només vull subratllar que l'URSS ha estat perjudicada per Franco com cap altre país.

Stalin: No és una qüestió de perjudicis. Tot i així, també crec que Anglaterra ha estat perjudicada pel règim de Franco. Durant molt de temps, Espanya va posar la seva costa a disposició dels submarins de Hitler. Per tant, vostè podria dir que, d'una o una altra forma, també ha patit danys provocats per Franco. Però no desitjo que l'assumpte es valori des d'aquell punt de vista. L'important no és la “Divisió Blava”, sinó el fet que el règim de Franco és una greu amenaça per a Europa. Això s'hauria de tenir en compte. Per això crec que s'haurien de prendre algunes decisions, fins i tot si això significa la ruptura de relacions diplomàtiques. Crec que hem de fer alguna cosa contra aquell règim. Podem trobar altres vies. Només hem de dir que estem en contra del règim de Franco i que considerem justa l'exigència de democràcia per part del poble espanyol. Només hem d'indicar-ho i no quedarà res del règim de Franco, l'hi asseguro. Proposo que els nostres ministres d'Afers Exteriors discuteixin si es pot trobar una manera més suau o flexible de deixar clar que les grans potències no basen ni a Franco ni al seu govern.

Truman: Em sembla bé. Proposo de parlar d'aquesta proposta amb els ministres.

Churchill: He d'oposar-me. Crec que aquest assumpte ha de ser resolt en aquesta reunió, pels líders dels governs. Interferir en els afers interns d'altres països és una qüestió perillosa.

Stalin: No ho considero una qüestió interna d'Espanya, ja que el seu règim es va crear des de l'exterior i representa un perill per a Europa.

Churchill: Tots poden dir això del règim de qualsevol altre país.

Stalin: No, no hi ha cap règim com el d'Espanya a cap altre país d'Europa. No queda cap règim com aquest a cap altre país d'Europa.

Churchill: Portugal també podria ser condemnat per tenir un règim dictatorial.

Stalin: No és la dictadura el que importa. El règim de Portugal és el resultat d'un procés intern, mentre que el règim de Franco va ser instaurat des de l'exterior amb la intervenció de Hitler. Franco es comporta de forma provocadora i dona asil a nazis.

Churchill: [...] En la Guerra Civil espanyola hi va haver intervenció per les dues parts. L'URSS va intervenir a favor d'un bàndol, i Hitler i Mussolini a favor de l'altre. D'això ja fa temps. Crec que les accions que podríem decidir en aquesta reunió sobre aquest problema servirien per consolidar Franco en el seu càrrec. I el Govern britànic no donarà cap tipus de suport a aquell règim, més enllà de les relacions comercials.

Truman: Proposo que siguin els ministres d'Afers Exteriors que discuteixin si es pot trobar una manera més suau d'arribar a un acord sobre aquest assumpte.

Stalin: Proposo de fer una avaluació del règim de Franco, incloent les observacions que ha fet el senyor Churchill sobre la possible evolució dels esdeveniments a Espanya. La situació del règim de Franco hauria de ser un dels punts de la declaració que hem de fer sobre Europa. Hauria de ser una declaració breu en la qual deixem clar que les nostres simpaties estan amb el poble espanyol i no amb el seu règim. I suggereixo que deixem els ministres d'Afers Exteriors deliberar sobre la forma en què hem de fer aquesta declaració.

Churchill: No estic d'acord amb aquesta declaració [...] Hay moltes coses que no ens agraden d'altres països com Iugoslàvia o Romania. Jo no sé què opinen realment els espanyols [sobre el seu règim]. Hi ha moltes ombres segons l'opinió dels espanyols. Crec que a la majoria d'ells els agradaria desfer-se de Franco sense interferències estrangeres.

Truman: Suggereixo que passem a un altre tema i tornem al punt d'Espanya més endavant…

Fragment de les actes de la conferència de Postdam (Alemanya), celebrada entre el 17 de juliol i el 2 d'agost del 1945, després de l'acabament dels combats a terra europeu. La guerra encara no havia acabat al Pacífic. La conferència va reunir el president dels Estats Units, Harry Truman –el president Franklin D. Roosvelt havia mort a l'abril-, al líder suprem de la Unió Soviètica, Iósif Dzhugashvili, ‘Stalin’, i al primer ministre britànic, Winston Churchill, que concloïa el seu mandat. S'acabaven de celebrar eleccions parlamentàries al Regne Unit i encara es trobaven en espera de l'escrutini final. El guanyador d'aquelles eleccions, el laborista Clement Attlee també va ser present a Postdam.

Va ser la tercera reunió que van mantenir els líders de les tres potències aliades després de les conferències de Teheran (novembre del 1943) i Ialta (febrer del 1945) en les quals es van posar les bases d'un nou repartiment del poder a escala mundial. Al poc d'iniciar-se la conferència, Truman va rebre una important informació confidencial: el 16 de juliol s'havia dut a terme amb èxit la primera detonació d'una bomba atòmica al desert de Nou Mèxic. Els Estats Units ja tenien una arma capaç d'exterminar centenars de milers de persones amb una sola explosió. Tres setmanes després de l'experiment es van llançar sengles bombes atòmiques sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki. Començava una nova era.

El dia 2 d'agost del 1945 es va fer pública finalment la declaració de la conferència de Postdam, que incloïa un paràgraf sobre Espanya:

“Els nostres tres governs creuen que és el seu deure assenyalar que no donaran suport a una sol·licitud d'admissió [a la futura Organització de les Nacions Unides, que seria fundada oficialment l'octubre del 1945] que sigui presentada per l'actual govern espanyol, que, havent estat establert amb el suport de les potències de l'Eix, no posseeix, per raó dels seus orígens, de la seva natura, dels seus antecedents i de la seva estreta associació amb els Estats agressors, els títols necessaris per justificar el seu ingrés”.

L'octubre del 1944, tres mesos després del desembarcament de Normandia, abans de la conferències de Ialta i Postdam, cinc mil guerrillers espanyols que havien lluitat contra els nazis a les files de la resistència francesa van intentar envair la Vall d'Aran per atreure l'atenció de les forces aliades. Especialment inspirada pel dirigent del PCE Jesús Monzón, la precipitada operació ‘Reconquesta d'Espanya’ va fracassar. No van poder prendre Viella. Franco havia ordenat un fort desplegament militar a prop del Pirineu en previsió d'una invasió dels aliats. Montsó, fill d'una il·lustre família navarresa, personatge singular, d'interessant biografia, va ser depurat pel seu partit. Exiliat a Mèxic després de catorze anys de presó, va concloure la seva vida dirigint l'IESE de Palma de Mallorca.

El dirigent socialista Indalecio Prieto, gran antagonista de Juan Negrín en l'últim tram de la Guerra Civil, va idear una solució diferent: oferir als aliats la restauració de la monarquia amb suport del PSOE, deixant fora els comunistes. Estret creia que sota la guia de l'hereu d'Alfons XIII, els generals monàrquics pressionarien Franco perquè abandonés pacíficament el poder. El 25 d'agost del 1948, tres dies abans que es firmés el denominat pacte de San Juan de Luz entre monàrquics i socialistes, Franco es reunia secretament amb Juan de Borbón a bord del iot ‘Astor’ en aigües del golf de Biscaia. En aquella trobada, el dictador li va oferir que enviés el seu fill Juan Carlos a Espanya per ser educat sota la seva tutela, obrint el camí d'una llunyana restauració de la monarquia.

Don Juan va acceptar. Consternat pel seu fracàs, Prieto es va retirar i el PSOE va entrar en hibernació. Espanya va ingressar en l'ONU el 1955, dos anys després d'un transcendental pacte del règim de Franco amb el govern dels Estats Units per a l'obertura de bases militars.

Fa vuitanta anys es va decidir el futur d'Espanya a Postdam, a quaranta quilòmetres de Berlín. L'aniversari coincideix amb una nova i transcendent redefinició comercial i política de les relacions entre els Estats Units i els països europeus. Europa acaba de ser disciplinada de nou pels Estats Units. La rendició d'Ursula von der Leyen davant Donald Trump ha estat humiliant i tindrà conseqüències. Volent brillar en l'univers de la política internacional com a cap del Govern europeu, l'exministra de Defensa alemanya ha flaquejat en el moment clau. Hi ha ira a Berlín i París. I a Postdam. El pacte d'Escòcia reforça la visió colonial dels Estats Units respecte a Europa.

Butlletí Penínsulas - Enric Juliana