A la revista 'Historia y Vida' expliquen que Mussolini va emprendre el 1925 una croada contra la pasta per reduir la importació del blat, del qual Itàlia era deficitària. Alhora, va posar en marxa una campanya a favor de l’arròs, del qual el país tenia excedents. A aquesta batalla hi va sumar il·lustres intel·lectuals, com Filippo Tommaso Marinetti, autor del Manifest futurista, que simpatitzava amb el Duce. L’home va arribar a defensar, amb l’aplaudiment de Mussolini, que la pasta era el taló d’Aquil·les d’Itàlia o que els espaguetis no són aliment per a guerrers. Però molts italians van resistir a la consigna del règim feixista.
El cas més cèlebre va ser la família Cervi, de Gattatico (Emília-Romanya), que van celebrar la mort del dictador el juliol del 1943 cuinant 380 quilos de macarrons per als veïns del poble. Mussolini havia mort, però el feixisme encara cuejava i els camises negres van afusellar la família com a responsables de la festa popular.
La tragèdia d’aquesta família va córrer de boca en boca i des d’aleshores se celebra a l’Emília-Romanya la Pastasciutta Antifeixista, honrant la seva memòria amb tiberis de macarrons. En conèixer aquesta història, vaig proposar a tres amics de menjar-nos els macarrons a la cardinale, de Carles Gaig, per afegir-nos a l’homenatge. El xef ens va explicar que ell es va inspirar en un receptari del 1835, amb el nom de La cuynera catalana, que va trobar en un mercat de llibres vells. Li vaig manifestar que, en un món on els populismes creixen a tot arreu, menjar un plat considerat enemic per la dictadura de Mussolini resultava un acte de fe en la democràcia. I vam brindar per la causa.
Encara vaig tenir temps d’explicar-los als meus col·legues que havia llegit en un llibre de Néstor Luján, que l’empresari del teatre San Carlo de Nàpols li va encarregar a Rossini una òpera, Otel·l o , així que el va tenir sis mesos a cos de rei al seu palauet, sense aconseguir que la partitura avancés. Fart de la indolència del músic, el va tancar en una habitació, on només li oferien dos plats al dia d’uns macarrons senzills. No va avançar gaire més: li semblava la millor de les menges, així que el seu menú, lluny de ser un càstig, el va considerar un premi. Els macarrons són tot un símbol de llibertat - Màrius Carol
Me gusta la pasta, todas, en sus diferentes guisos
ResponEliminaA los niños les encanta la pasta, ninguno te dirá que no a un plato de macarrones.
ResponEliminaEsa es la solución para mis nietos,parecen italianos.Pasta o arroz cocido
ResponEliminaLo veo muy fuerte lo de los fascistas,son cosas que me cuesta creer,tenía que haber algo más, por ejemplo que fueran de tendencia comunista y se la tuvieran sentenciada.Por lo que veo en YouTube en la huida,tanto nazis como fascistas,cometieron muchos crimenes.
Estoy viendo una serie de la 2 guerra mundial,donde los SS metieron un grupo de mujeres judias en una fábrica abandonada y pusieron una bomba con temporizador,no explotó de milagro.Las barbaridades de la guerra
Y en GAZA la ayuda humanitaria que lanzan en paracaídas, algunos joputas, la cogen y la revenden en el mercado negro. ¿Se puede ser más miserables y desgraciado?
ResponElimina