Blanca de Llobet, una de les propietàries d'un bloc al carrer Santa Clara de Girona / ACN /


El carrer Santa Clara de Girona és un deL més concorreguts de la ciutat i un dels que ha vist com s'incrementava el nombre de pisos turístics. En un dels blocs amb vista privilegiades al riu Onyar i la catedral de Girona viu Jordi amb la seva dona i el seu fill. Els seus veïns de porta són Txell i Gerard i la resta són inquilins de fa temps. No hi ha cap allotjament turístic i la seva propietària deixa clar que "no hi haurà". El que caracteritza aquest bloc són els lloguers "normals i raonables" que la propietat cobra des de fa temps, malgrat que va poder treure "el doble o el triple" per la situació privilegiada, però la propietària ha decidit que no cobra més de 600 euros en cap dels pisos.

"No hauria de ser així, però la veritat és que ens sentim afortunats", diu Jordi Torres, veí d'aquest bloc del carrer Sant Clar de Girona on viu des de fa temps amb la seva família. Un pis cèntric i pel que paguen un lloguer "assequible" i que a penes ha variat al llarg dels anys, més enllà de pujades puntuals com l'Índex de Preus al Consum (IPC). Una situació compartida pels 11 veïns més que hi ha en la finca, que tampoc han vist incrementar el preu dels seus lloguers.

El motiu és que la propietat no té "cap necessitat d'especular", més enllà que actualment no podria apujar preus per llei. Blanca de Llobet i la seva germana són les propietàries d'aquest bloc del carrer Sant Clar. Reconeixen que han tingut diverses ofertes especialment immobiliàries que els oferien la gestió dels pisos, però no ho han acceptat.

De fet, Blanca és qui fa els contractes quan lloga un dels immobles, alguna cosa molt poc habitual perquè hi ha molt poca rotació d'inquilins. I és que tots coincideixen que "és impossible" trobar un pis a Girona que no superi els 600 euros "i menys en una zona tan privilegiada". En l'edifici de Santa Clara també viu Txell Lorente des de fa 10 anys. Explica que durant aquest temps ha vist com els seus amics han tingut "moltes dificultats" per a trobar pis a Girona perquè "els preus pujaven molt ràpid". "A mi el preu me l'ha mantingut estable i em sento molt afortunada. Per a mi és una joia tenir aquest pis", remarca.

Un dels motius pels quals de Llobet no ha apujat els preus és, d'una banda, perquè no hi ha problemes de morositat i per un altre perquè així els inquilins "estan contents i els cuiden". De totes maneres, explica que quan hi ha qualsevol problema tenen a disposició un servei de manteniment que arregla "el que sigui necessari". "Que tinguem uns preus assequibles no vol dir que deixem a un costat el manteniment, al contrari", remarca.

Un altre propietari que ha decidit no augmentar el preu dels seus pisos és Josep Mascarell. Ell té un bloc de 29 habitatges al carrer Bonastruc de Porta a un preu d'entre 450 i 550 euros. Reconeix que són pisos dels anys 80, però també s'ocupa del manteniment necessari. Tampoc té rotació, ja que els inquilins que viuen "ni es plantegen" anar a un altre lloc amb els preus que existeixen actualment.

Mascarell entén l'increment de preus, perquè la demanda és molt major que l'oferta, però no el comparteix. "Gent del sector i gent que no ho és i van de savis em diuen que podria cobrar el doble o el triple. A mi em sembla que seria completament injust i crec que és asfixiar a famílies amb fills que els costa arribar a fi de mes i que ja fan prou esforç, no vull complicar-los més la vida", remarca.

Propietaris i inquilins coincideixen que un dels principals problemes és l'efecte que el turisme ha tingut a la ciutat de Girona, que "ha tret molts pisos del mercat", especialment amb l'auge del turisme ciclista a la ciutat. A més, també carreguen contra els anomenats 'expats' que han arribat a la ciutat en els últims anys i "que tenen sous molt més alts que la gent d'aquí". En aquest sentit, tots lamenten que la ciutat ha "perdut l'essència" especialment en el Barri Vell de Girona.