Com pot ser que un model com GPT-5, presentat com de “nivell llicenciat universitari”, provoqui tantes reaccions negatives? El seu llançament ha obert una ferida emocional inesperada: la dels usuaris que van veure desaparèixer el GPT-4o, el model amb què havien establert una relació que en molts casos era perillosament afectiva. Entrem en el que es coneix com a disseny emocional.
L’èxit de mòbils, microones, cotxes i torradores no és qüestió només de tecnologia o de disseny, sinó també d’emocions. Potser la meva torradora no és la més avançada del mercat i sovint he d’estar pendent que no em cremi el pa. Però és la meva i fa vint anys que em torra el pa cada matí. Establim vincles emocionals amb els objectes i això fa que els percebem com a millors. En això, la IA, per avançada que ens sembli, és exactament igual que una torradora.

Si la IA no té en compte les emocions de les persones no deu ser tan intel·ligent

A OpenAI han trigat tres anys a adonar-se’n, fins que no han tret el GPT-5 i han fet desaparèixer la resta de models. Especialment plorada ha estat la “mort” del GPT-4o. El món, que Open­AI va agafar com a laboratori, no és passiu: està poblat per intel·ligències humanes. Amb les seves emocions corresponents.
Un producte com ChatGPT, que forma part del dia a dia, que inspira con­fiança i fins i tot fa companyia (de manera preocupant, massa gent el fa servir com a psicòleg), facilita la creació de vincles emocionals. No és exclusiu de la IA (tots coneixem homes enamorats dels seus cotxes), però és més fàcil establir una relació emocional amb un sistema que “escriu” i et diu pel nom, que amb un Cupra.
Davant tanta emoció –i d’una revolta d’usuaris– Sam Altman, l’executiu en cap d’OpenAI, va entonar el mea culpa : escoltava el clam dels usuaris i mira­rien de resoldre-ho. I GPT-4o va ressuscitar.
Des del punt de vista de l’enginyeria, GPT-5 representa un avenç real: més paraules processades, menys al·lucinacions, i, sobre el paper, més eficient. Aquest nou model no sembla un salt qualitatiu però sí quantitatiu en la línia de reduir els costos de computació. OpenAI ho necessita si no vol conti­nuar perdent encara més diners.
Però ni la fredor dels indicadors en testos ni l’exigència financera poden passar davant de l’experiència humana. GPT-5 no ha fracassat tècnicament, sinó socialment. Els qui prometien una “intel·ligència artificial general” han topat amb una intel·ligència emocional elemental.
En una intervenció inusual, Sam Altman ha admès que la bombolla de la IA està a punt d’esclatar. Crec que té tota la raó. Però s’equivoca si creu que només vindrà per les expectatives del mercat: vindrà per les sobreexpectatives de les persones en la IA i per la ignorància de la IA que els humans tenim emocions i que, en general, som tossuts. Josep Maria Ganyet.