Els pintors del Quattrocento van integrar arquitectura, òptica i anatomia per fer avançar l’art cap a una nova mirada sobre la realitat. Avui, la intel·ligència artificial té un paper anàleg: no com a autor autònom, sinó com a potenciador del nostre diàleg creatiu. La IA actua com una “Internet que dialoga”, assistint l’artista en l’exploració de formes, estils i combinacions impensables, però sempre subjecta al judici i a la veu del creador humà.
L’IA com a eina de diàleg creatiu:
- Amplifica la productivitat i accelera processos d’assaig i error.
- Ofereix visualitzacions instantànies de variacions formals.
- Facilita la investigació d’idiomes visuals nous sense substituir la decisió final.
- Aquest model col·laboratiu recorda l’esperit del Renaixement: combinar ciència i art per fer emergir noves idees, no per deixar que la màquina imposi un nou llenguatge artístic.
La temptació de la submissió moral i espiritual - Rafael Argullol alerta sobre un perill més profund que l’autodestrucció física: la possibilitat que perdem el nostre substrat ètic i espiritual en convertir-nos en “esclaus de les nostres criatures” tecnològiques. Per a Argullol, aquesta submissió no vindria tant de robots que ens esclavitzen amb violència, sinó de l’erosió dels valors humans essencials quan deleguem massa responsabilitats en sistemes opacs i algorítmics.
Blade Runner: la paràbola de la criatura que suplanta el creador - A Blade Runner, els replicants, éssers artificials amb memòria i emocions implantades, reivindiquen el seu dret a la vida més enllà dels límits imposats pels humans. Roy Batty, líder dels replicants, arriba fins al seu creador i l’assassina en buscar una extensió d’existència. Aquest relat exemplifica la paradoxa d’Argullol: la por no és només que la màquina ens aniquili, sinó que ens arrossegui a una crisi de sentit on els límits entre creador i criatura es difuminen.
Vida després de la “mort de Déu” i la “mort de l’home” - L’home contemporani viu sota la consciència de la “mort de Déu”: un món sense absoluts transcendentals. Argullol suggereix que, si arribem a la “mort de l’home” –quan la IA assumeix funcions fonamentals de decisió i valoració– entrarem en una existència encara més desorientada. Serà la fi de la nostra sobirania moral i espiritual, deixant-nos sense referents ni responsabilitats clares, en un paisatge on la llei del màxim rendiment substitueix qualsevol impuls compassiu o creatiu genuí.
Per evitar aquesta distopia, cal:
- Dissenyar IA amb transparència i supervisió ètica.
- Promoure processos creatius híbrids on l’humà sempre tingui l’última paraula.
- Fomentar un debat cultural sobre els límits i les responsabilitats en l’ús de la tecnologia.
Només si mantenim viu el diàleg entre la tècnica i la nostra condició ètica podrem sostenir una “vida després de l’home” que no sigui la fi de la nostra humanitat.
Rafael Argullol (Barcelona, 1949) és narrador, poeta, assagista, crític d'art, filòsof, Argullol al sofà del seu pis de l'Eixample de Barcelona amb el seu gat abissí Ra - Xavier Cervera, Sílvia Colomé
Existeix en l'actualitat un lloc que emuli aquesta Florència renaixentista?
Les últimes ciutats que van aglutinar d'una manera fabulosa la creativitat van ser París i Viena. La fam creativa ja no està a Europa, només hi ha turisme massiu. En aquests moments es fan coses molt importants a Xangai, Tòquio, Seül... gent disposada a qualsevol cosa.
-- I als Estats Units?
Malgrat el triomf de la segona Guerra Mundial i de la imposició de la ideologia americana, Nova York no va acabar d'aconseguir-lo. els Estats Units ha dominat durant tres quarts de segle. L'última fase del seu domini és tecnològica. Per això el món parla anglès, no per la qualitat de la seva literatura. En el moment que caigui l'imperi de Silicon Valley i s'acabi el de Hollywood, el seu focus d'expansió ideològica finalitzarà.
-- Fins a quin punt Trump pot precipitar aquesta situació?
Proposa un replegament creatiu, un tancament en el seu món que no podrà resistir. Sense la possibilitat massiva que ha tingut la universitat americana de fitxar cervells europeus i asiàtics, no serien res. Si Trump persisteix i si els americans li deixen persistir, pot acabar amb els Estats Units. Des de l'11 de setembre i la pandèmia, la societat americana és molt més covarda i viu més tancada en ella mateixa.
-- El totalitarisme està arribant?
A mesura que s'enfonsa l'humanisme, es menysprea o s'asseca, l'alternativa és el totalitarisme. La democràcia ha estat un sistema absolutament minoritari en la història de la humanitat. El normal és la no democràcia.
-- D'aquí aquest nou humanisme… per a una nova democràcia?
Una nova democràcia i una nova idea de llibertat i dignitat. Perquè tot el que atempti contra la dignitat dels altres no és llibertat, que és el que li encanta al capitalisme més salvatge.
-- Hem de treballar la compassió?
Sí, és molt important. La compassió que vam aprendre alguns com una idea religiosa, no és una idea religiosa. És humanística. La compassió és compartir la passió, la dignitat, la llibertat. La compassió és saber que en el moment en què t'estic utilitzant, estic perdent la meva dignitat.
-- És el que ocorre amb Israel?
Sempre m'he mostrat bel·ligerant contra l'antisemitisme. Però Israel ha d'anar amb compte perquè la dignitat nova que va donar a la humanitat amb el sacrifici terrible d'Auschwitz, la pot malgastar amb les seves accions.
-- No ho està fent ja?
Ho està fent i tothom li ho permet. Entre ells, Europa, a excepció del pobre Pedro Sánchez. No es pot combatre el que està fent Netanyahu amb focs d'artifici. Ens hem d'enfrontar cara a cara amb les coses, o acabarem en l'infern.
Aquí el quid del meollo:
ResponEliminas'ha perdut la idea de grandesa i de dignitat de l'ésser humà.
Ya tá.